Dimarts 12 Novembre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Joves internacionals

    Truman Capote deia que totes les persones tenen la disposició de treballar creativament. El què passa és que algunes no se n’adonen mai. Són joves, són inquiets i tenen un objectiu clar: la situació actual és aterridora, però la lluita per fer-se un forat dins del mercat laboral és, en ella mateixa, una fita individual i possible. El lema? “Si al meu país no hi ha feina la vaig a buscar fora”. Més clar, aigua.

    Viatgem a Devon, un comtat del sud-oest d’Anglaterra convertit en un gran focus d’estudiants estrangers. Edats compreses entre els dinou i els trenta anys. Estudiants procedents d’arreu del món (Espanya, Alemanya, França, Itàlia…). Alguns en busca de treball remunerat i d’altres millorant l’idioma o fent pràctiques professionals. Com sempre però, n’hi ha alguns que fins i tot s’atreveixen combinant treball i estudis alhora. Perquè aquí el salari no és la motivació principal. Aquí el que interessa és adquirir experiència i potenciar les teves capacitats dins l’empresa, bé per llançar-se al mercat internacional, o bé per aportar estratègies de tornada al país d’origen de cada estudiant.

    Quedem a Torquay i els joves m’expliquen les seves experiències mentre fem un volt rodejant el port del poble. La Queralt té dinou anys, està estudiant Cinema i Televisió a Barcelona i ha estat fent pràctiques a la productora MGV Productions de Torquay: “Penso que marxar a l’estranger és una doble oportunitat”, dispara. “En primer lloc, omplir el CV amb una feina relacionada amb el teu sector és quelcom important i, d’altra banda, la rapidesa amb la que es millora l’anglès al conviure amb persones natives és fascinant” afegeix. Ella, al igual que en Sergio, un noi de València que està estudiant Publicitat i Relacions Públiques, han programat l’estada a través de l’empresa catalana Travel Work. Es tracta d’una organització que fa d’intermediària entre el país d’origen de l’estudiant i el de destí i s’encarrega de que la persona marxi amb treball i lloc de residència assignades.

    Queralt/ Natalia Lázaro
    La Queralt/ Natalia Lázaro

    En el cas del Sergio explica que amb aquesta primera escapada el que li interessava era agafar experiència professional i independència alhora de moure’s en un país que no era el seu. I a la pregunta, de si li agradaria treballar a l’estranger en un futur, ens respon: “Si no tingués més remei perquè no trobés un lloc de feina relacionat amb els meus estudis, la qual cosa ara veig gairebé impossible, no m’importaria gens marxar a treballar a qualsevol altre país que m’oferís el que no hi ha a Espanya”, “tot i així, preferiria quedar-me al meu país si tingués la oportunitat”, confessa el valencià.

    Perquè s’ha de tenir una ment oberta i globalitzada. Les fronteres s’han dissolt i això fa que en conseqüència la nostra casa ja no sigui només el poble on vam néixer. Li preguntem al Giovanni, un estudiant d’enginyeria italià, sobre la facilitat alhora de trobar feina al seu país en comparació amb l’estranger. I explica: “Bé, m’agradaria puntualitzar sobre la paraula estranger”. Continua: “Visc a Itàlia però també a Europa i no només em sento italià sinó que també europeu”. “Crec que és important trobar el treball que et faci sentir realitzat i feliç, no un treball simplement. I si per això he de marxar d’Itàlia ho faré encara que sigui a Alemanya, perquè en qualsevol cas, Alemanya és igualment casa meva”. Sense dubtes cor i ment europees per poder avançar.

    El Sergio/ Natália Lázaro
    El Sergio/ Natália Lázaro

    Ser joves. En moltes ocasions es comenta que el fet de ser jove pot ser un handicap, ells diuen que tot es resumeix en una qüestió d’actitud. Expliquen que trobar feina no es limita a tirar currículums desesperadament fins que algun dia una empresa concerta cita amb tu i, després d’una entrevista que dura vint minuts, et comunica que han trobat un candidat millor: “Has de demostrar tot el teu potencial a l’entrevista, les teves capacitats. No importa si ets jove o adult sinó que en vint minuts has de fer-li creure a la persona que tens davant teu que tens tot el que ells necessiten”, “has de marcar la diferència i això no va amb l’edat que tinguis”, explica entusiasmat el Giovanni que, després d’haver viscut aquesta experiència, marxa a Itàlia amb la il·lusió i intenció d’obrir la seva pròpia empresa. Perquè tot és possible si creiem que pot ser-ho.

    I en aquest aspecte coincideixen tots: “A Espanya les coses van de mal en pitjor, per tant, és imprescindible diferenciar-se de la resta” explica en Sergio. Tot i això, no abandonen la lluita i confiança amb la seva terra: “Ara mateix crec que les possibilitats professionals a Catalunya són reduïdes com a tot arreu, però tinc l’esperança de que amb ganes ens en sortim”, diu la Queralt. I acaba: “Penso que Catalunya és un país ple de joves emprenedors que poden fer coses fantàstiques.” Tot una qüestió de motivació, de rodejar-se amb gent positiva, valenta i capaç, de conèixer altres cultures, viatjar arreu del món i deixar de vagar en el pessimisme que ens cega.

    Una veu alemanya. Fins ara han sortit veus de països on la situació professional no és bona, la Britta, una estudiant alemanya de Comunicació, ens dóna un altre punt de vista sobre la seva estada. A la pregunta de si creu que hi ha més oportunitats de feina a l’estranger, ella contesta rotunda: “No”. Segueix: “Desconec si hi ha més oportunitats de feina que a Alemanya però vaig pel carrer a Anglaterra i veig moltes noies joves que estan embarassades o ja tenen fills, és horrible”. “No han acabat els seus estudis, no tenen treball i han de fer-se responsable dels seus fills”, “crec veritablement que el mercat anglès està pitjor que l’alemany” explica la Britta. I la diferència entre les maneres de treballar a ambdós països? “Això és molt fàcil” diu. Ens ho expliques? “A Alemanya les persones van a treballar i estan molt ocupades, seuen al seu lloc de feina i treballen sense parar fins que acaben”. Aclareix que en certa part aquesta manera de funcionar no és beneficiosa ja que els nervis i la pressió no són saludables. En canvi, “els anglesos en la mateixa situació estan més tranquils, parlen molt al seu lloc de feina, fan bromes i beuen te entre treball i treball”. I acaba: “Crec que fan el mateix però d’una manera més relaxada, m’agrada”.

    Beques d’Erasmus que perillen, milions d’euros en ajudes a fons que semblen tenir un forat negre i un país que no arriba a final de mes. És el futur dels catalans i espanyols marxar a l’estranger a treballar? És Europa el nostre nou INEM? Segurament sí.

    El Giovanni/ Natalia Lázaro
    El Giovanni/ Natalia Lázaro

    5,287FansM'agrada
    995SeguidorsSeguir
    15,570SeguidorsSeguir

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca