Al Partit Popular troben a faltar a Manuel Fraga. Des que ell va marxar els carrers s’han convertit en una jungla d’asfalt, en un territori hostil que no respecta a ningú. Les brutals polítiques d’austeritat, retallades als sectors públics i els constants casos de corrupció han marcat l’agenda espanyola en els últims dos anys. Els desagraïts ciutadans, enlloc de mirar amb optimisme com perden la feina, són desnonats i els seus líders polítics viuen de les promeses buides, han decidit sortir al carrer. Les protestes – ja siguin per escridassar a corruptes, evitar perdre l’habitatge o reclamar la independència – “debiliten” Espanya de cara a l’estranger. I clar, això fa més difícil col·locar deute i tirar el país endavant. Mariano Rajoy encara no se’n sap avenir i s’ha tret un as de la màniga per recuperar vots i netejar la “mala imatge” que causen les manifestacions: la nova Llei de Seguretat Ciutadana.
No, no us queixeu encara. Les intencions de Jorge Fernández Díaz son bones. Ell només vol incrementar les sancions per “eradicar la violència, el vandalisme i els comportaments incívics” del carrer. Comprensible, veient com les “conductes antisocials” del moviment 15M van posar al descobert la poca vergonya de la classe política. És per això que, en nom de la democràcia i la sagrada Constitució, cridar “no ens representen” davant del Congrés sense prèvia autorització podrà costar-li al gracioset de torn entre 100 i 1.000 euros de multa. Oposar-se a la decisió d’un jutge (sí, els de justícia) i evitar que facin fora de casa seva a una parella d’avis que no poden pagar l’hipoteca serà penat amb sancions d’entre 1.000 i 30.000 euros. Les arques públiques han estat saquejades i d’algun lloc o d’un altre s’han de treure els calers, no? Però si hi ha un objectiu principal en el projecte de Fernández Díaz aquest és defensar la pàtria “d’ofenses i ultratges”. No hi ha res que posi més calent a l’ala dura pepera que la qüestió nacional i Rajoy sap que, d’aquesta manera, amanseix a feres com Aznar i Aguirre. Així doncs, cremar una bandera o la imatge del monarca comportarà fins a 30.000 euros més de sanció (en el cas d’imatges d’etarres el que sortirà car serà exhibir-ne). Però diguem-ho tot. La llei també parla de sancionar els insults a les comunitats autònomes i entitats locals, encara que això només sigui per maquillar el motiu principal de la proposta. No confio en que hi hagi grans mobilitzacions amb pancartes de “Puta Murcia” o encaputxats cremant l’escut de Villanueva de la Serena, la veritat. Però tot podria ser en aquest país on els radicals surten al carrer i ocupen places públiques de forma pacífica.
Perquè la nova Llei de Seguretat Ciutadana pugui aplicar-se en tot el seu esplendor, el Govern Rajoy s’ha espolsat de sobre als jutges. Ja sabem que a la classe política no li agrada gens perdre el temps en burocràcia. I menys quan, últimament, absolien als acusats en casos d’escraches o protestes no autoritzades. A partir d’ara, la veu de la policia serà l’única a escoltar, fet que garantirà “els drets fonamentals i les llibertats públiques”. Jorge Fernández Díaz somriu perquè sap que aquest és el seu moment i res l’hi espatllarà. Què pot sortir malament en el ministeri on es filtren misteriosos esborranys ideològics enmig d’una campanya electoral i ningú dimiteix de les seves responsabilitats? Al Partit Popular ja no troben tant a faltar a Manuel Fraga perquè, gràcies a la versió moderna de “la calle es mía”, podrem reviure els seus temps.