Durant tres setmanes he mirat de viure aïllat de la realitat. Quan he obert els ulls després d’aquest impàs de temps, em trobo en una situació nova on allò que hi havia ha canviat. Bé, tot no, el procés català segueix allà mateix. Però es veu que s’ha aprovat la Llei Wert, Fernàndez Diaz fa de les seves i han tancat Canal 9. M’ho diuen i no m’ho crec.
He estat unes setmanes de vacances i quan retorno a la realitat del dia a dia es veu que l’actualitat ha donat un tomb espectacular. Tanqueu els ulls i imagineu que durant tres setmanes no rebeu cap informació del que passa al vostre voltant. Quan torneu a obrir els ulls us podeu trobar amb fets com els que malauradament us explicaré.
Recordeu el ministre socialista Corcuera? Ha tornat. Semblava part del passat més funest de les llibertats de tot ciutadà però s’ha reencarnat en la figura de Jorge Fernández Diaz. Aquest que es fa dir ministre de l’Interior ha fet una llei orgànica de seguretat ciutadana (obvio les majúscules per motius obvis) on el que pretén és rebaixar les llibertats dels ciutadans. Us imagineu per un moment que retorneu a la realitat després d’aquestes tres setmanes i voleu atemptar contra la moralitat de la nova llei? Aneu preparant la cartera per pagar la multa.
Després d’aquesta aturada i comprovar amb gran perplexitat aquesta nova llei, em venen ganes de veure televisió per la xarxa i em dic a mi mateix, per què no mirem què fan a Canal 9? Què ha passat? Ningú m’ha explicat que un bon dia el govern de la Generalitat Valenciana va decidir tancar aquest mitjà de comunicació conjuntament amb la seva ràdio. I pel que sembla, aquesta última ho van fer de matinada perquè ningú ho veiés. La televisió ja va ser més complicat. Endavant amb la pluralitat, tot sigui en nom de la crisi.
Vist que no puc veure la televisió ni escoltar la ràdio que volia, seguiré fent un cop d’ull a la premsa. Veig que el meu “amic” Wert segueix a la primera línia política i segueix amb la seva controvertida llei. No fa falta dir res al respecte, seguirem pagant la majoria absoluta amb una nova llei educativa, sense fons ni forma aprovada per majoria i sense donar ni veu ni vot a la comunitat educativa. “Pasopalabra”.
Cansat de veure tantes immoralitats, decideixo endinsar-me en el fascinant món de la política catalana. N’estic segur que hauran avançat i ja hi haurà pregunta i data per la consulta. Començo a buscar, a buscar i segueixo buscant i llavors és quan veig que la política catalana viu en el bucle de la pregunta i la data. És magnífic veure que en tres setmanes no hem fet cap pas endavant. Potser la societat civil es mou massa ràpid en comparació amb la política. No serà que volen endarrerir tot el procés no? Sóc un malpensat ho sé.
Després de veure que en tres setmanes han passat molts fets en un sector de la política i en un altre tot segueix allà mateix decideixo per majoria absoluta, refugiar-me de nou i tancar la parada tres setmanes més. A veure si quan torno a sortir a l’exterior hem fet un pas endavant i desapareixen les noves lleis que vol aplicar el govern espanyol que tenen pinta a molt democràtiques, tot esperant que els polítics catalans es posin tots a una per donar sortida a les demandes civils.