Dondecabentres: “som artesans que transformem la realitat perquè passin coses”

Cristina Bestratén, Aina Bigorra i Erik Herrera són dondecabentres, un projecte frontera entre l’arquitectura, l’espai públic i l’acció creativa. Arquitectes de professió els tres i amb un esperit artístic molt marcat han recollit ja diversos premis, tant individual com col·lectivament. Entre les seves obres destaquen Tournaround exposada al Festival des architectures vives de Montpeller o Hi ha aigua estesa seleccionada per al International Urban Art Exhibition de Caldes de Montbui.

 

Amb quina intenció neix dondecabentres?

Dondecabentres apareix d’una manera molt natural, sense ser res concret, i alhora sent ja des d’un principi alguna cosa més enllà. En un primer moment va ser la unió de tres persones amb moltes ganes de crear que es varen ajuntar per un concurs, que es va convertir en premi, que es va convertir en encàrrec, que a l’hora es va convertir en viatge, que es va convertir en obra i exposició i que al final es va acabar convertint en la constatació de que ens havíem convertit en un equip.

Quin concepte defineix allò que feu?

Doncs és una mica complex ja que no fem una cosa concreta que es pugui englobar al voltant d’una denominació al ús.

- Publicitat -

Per això mateix, i per que volíem trobar una manera d’explicar-ho nosaltres vam crear el terme “succeding” per tal de poder explicar que allò que fem no té únicament a veure amb una disciplina, amb un treball convencional, amb una resposta exacta, sinó que allò que fem tracta de crear situacions i de transformar la realitat per fer que passin coses.

Quins rols exerciu cadascú de vosaltres?

Doncs la veritat és que no afrontem ni desenvolupem el nostre treball intern dividint-lo o adjudicant-lo d’acord amb uns rols o amb unes aptituds concretes de cadascun de nosaltres. Tot i les nostres evidents diferencies identitàries, els tres tenim un perfil molt semblant en quant a què som ments molt creatives i ens encanta el fet d’estar a sobre de tot el procés, compartint-lo, alimentant-lo i enriquint-lo. En aquest sentit ens sentim molt artesans del que fem.

És natural que en el dia a dia per tal de treballar ens anem administrant tasques i esforços de manera natural. Aquesta manera de treballar sense establir rols ens ajuda a mantenir la frescor i d’alguna manera va enriquint la nostra forma de fer.

Com solen ser les sessions de creació dondecabentres?

Per sobre de tot són sessions properes, fàcils, excitants… en les que deixem anar les nostres idees i on imaginem i anem construint de manera conjunta. Molt poques vegades apareix una idea que s’acaba construint, si no que anem encadenant pensaments, modificant, afegint, traient, desfent, tornant a començar, sumant, polint… fins que trobem allò que fa saltar la màgia, allò que resol les necessitats, que s’adapta perfectament al que nosaltres mateixos ens exigim, i que va més enllà del que es podria esperar. És sens dubte la part més important del nostre procés, a partir d’allà el projecte ja comença a caminar.

Amb quin tipus de projectes us sentiu més còmodes?

Doncs segurament un poc per la vocació del nostre treball (que té molt a veure amb la emoció, amb la interacció), aquells projectes en que la relació amb la gent és més directa i propera, íntima fins i tot.

Busqueu sovint propostes que facin participar l’espectador?

Sempre. És una de les constants i dels trets definidors de la nostra obra. No entenem el que fem de cap altra manera.  Ens agrada molt recórrer a una expressió amb la que un dia ens van definir i que nosaltres ja hem fet nostra “Constructors de moments i espais capaços de generar emoció”.

Busquem que els nostres projectes esdevinguin una realitat inacabada, una sorpresa continuada, un petit univers de descobriments capaços de generar emocions diverses i complicitats.

La crisi perjudica a les entitats emergents com la vostra?

Sí i no. És evident que les condicions en les que es desenvolupa el nostre treball ara mateix i sobretot a nivell de context no són les més ideals (pressupostos molt reduïts, manca d’encàrrecs…). Però a l’hora és un moment força motivant, en el que nosaltres ens sentim molt còmodes per poder realitzar el nostre treball i, a més, per fer-ho demostrant que amb economia de mitjans es pot aconseguir. Per a nosaltres afegeix intensitat al repte i aguditza el nostre ingeni.

Treballar economitzant recursos i processos és una condició que sempre ens hem auto-exigit, no ens veiem malgastant res a cap nivell. Tant quan el pressupost és ajustat com quan podem treballar amb una mica més de marge, ja que també en aquest cas ho agraïm per la part de llibertat que ens ofereix, però ho aprofitem per anar molt més enllà. Sempre mirem de treure el màxim partit a allò que tenim a l’abast, i per tant el malabarisme sempre apareix. Suposem que és part de que tot pugui arribar a tenir màgia.

Amb què us agradaria treballar especialment en un futur proper?

Ara mateix estem treballant en un projecte que ens il·lusiona molt. Es tracta d’un projecte d’escenografia, un camp en el que s’uneixen molts dels nostres interessos i on podem aportar una sensibilitat i una mirada molt particular.

En el futur ens encantaria seguir realitzant instal·lacions efímeres, més escenografies o nous estands. A banda d’això, fa temps que pel nostre cap ballen altres idees.  Actualment tenim en ment un projecte en el que es sumen diferents disciplines com l’urbanisme, el paisatge i la gestió cultural; treballant des d’aquests àmbits i sumant la nostra creativitat i la nostra capacitat analítica, podem establir sistemes que ens permetin generar noves dinàmiques, projectar processos i transformar realitats urbanes des de tota la seva complexitat.

Com veu la gent les vostres creacions d’art urbà?

Segurament és d’aquelles coses de les que més orgullosos estem, i de les que més importància prenen a l’hora de pensar una instal·lació. No fem instal·lacions “erudites” que demanen d’una profunda reflexió prèvia, o tancades a un public concret. Busquem activar espais interiors de qualsevol persona, i ens encanta veure com uns nens o uns avis somriuen, descobreixen, es diverteixen de la mateixa manera. També gaudim veient com el primer que s’atreveix a mirar dintre d’un forat i descobreix, corre per animar acompanyants a mirar i explica la seva experiència, o com la gent es pot oblidar totalment del temps mentre juga amb uns artefactes creats per nosaltres. Al final es tracta d’això, d’aconseguir que passen coses, que es cree un clima al voltant o dins de cadascuna d’aquestes creacions, un clima en el que el que nosaltres aportem no és protagonista, si no únicament catalitzador d’aquestes emocions.

On se us pot trobar?

Ens podeu trobar al web www.dondecabentres.com, una petita finestra cap a l’interior del que fem; ens podeu seguir d’una manera més propera al facebook www.facebook.com/dondecabentres. Aquest és el foradet que hem deixat obert per a què aquells que vulguin puguin conèixer com evolucionen els nostres projectes, què és allò que portem entre mans, i on poder compartir i tenir feedback del que fem i mostrem; i finalment també us podeu posar en contacte amb nosaltres per qualsevol cosa a través del correu contact@dondecabentres.com .

 

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca