De Chicago a Nova Orleans (II): Nashville, capital del Country

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Tennessee és, amb el permís de Louisiana, l’Estat més musical dels Estats Units. Els seus camins interiors ens porten a pobles de cases del segle XIX, llocs on sembla no haver passat el temps. Franklin, a les afores de Nashville, n’és un bon exemple. Aquí tothom et saluda pel carrer indiferentment d’on vinguis; tot i ser un poble petit, Franklin és conegut a la zona per ser un dels indrets on es concentren més botigues d’antiguitats una al costat de l’altra. És curiós descobrir que els nord-americans venen tot allò que ja no necessiten: pots trobar des de mobles de fusta fets per la comunitat Amish fins a revistes Life dels anys 70.

Arribem a Nashville, també coneguda com “Music City”, la capital mundial del Country, gènere musical originat a finals del segle XIX fruit de la fusió de melodies tradicionals irlandeses amb sons dels esclaus afroamericans. Una fusió que en ple 2013 continua sumant fidels arreu del país, sobretot als estats del Sud (Tennessee, Mississippi, Alabama, Texas, Louisiana). A la ràdio només hi sona música d’artistes com la cantant número 1 a les llistes d’èxits Carrie Underwood, l’intèrpret de Virginia Brad Paisley, que inclou moltes referències a la cultura ianqui al seu repertori i el grup Florida Georgia Line, una de les revelacions de la temporada que combina el Country amb el Rock. Malgrat les fusions del gènere amb d’altres de més moderns, els clàssics mai passen de moda, com Don’t Come Home A Drinkin’ de Loretta Lynn o Okie from Muskogee de Merle Haggard, que els seus 76 anys continua sobre els escenaris.

Grand Ole Opry Nashville
Concert dels Montgomery Gentry al Grand Ole Opry / Elisabeth Claverí

No hi ha bar a Nashville que no tingui penjades fotografies dels “Déus”: Johnny Cash, Merle Haggard, Willie Nelson i Dolly Parton. Entrar al carrer Broadway és gairebé una peregrinació per a molts. Locals musicals a banda i banda, i gent amb ganes d’escoltar Country. Tots nord-americans i blancs, que es sorprenen de la presència europea: “Vaig viure 2 anys a Barcelona”, comenta el porter del bar musical The Stage. “Esteu molt lluny de casa!”. El Tootsie’s Orchid Lounge és, probablement, el local més veterà del carrer Broadway. No és cap coincidència que estigui a rebentar. Cada nit hi ha actuacions en directe, i és fàcil trobar-se amb concerts sorpresa d’estrelles com Keith Urban o Alan Jackson. Als Estats Units la majoria legal per consumir alcohol són els 21, i la llei és molt estricta. L’entrada a la majoria de bars nocturns està prohibida, sense cap mena d’excepció. Abans de la ruta per tastar la cervesa local és recomanable visitar el Museu del Country, i fer una ullada a l’evolució del gènere. Un altre lloc imprescindible per als melòmans és el Johnny Cash Museum, obert recentment.

Loveless Café / Elisabeth Claverí
El Loveless Café prepara autèntics plats surenys / Elisabeth Claverí

Una visita a la capital del country no és completa sense anar al Grand Ole Opry, mític recinte de concerts on hi han actuat, entre d’altres, Johnny Cash i June Carter. Situat a les afores de Nashville, aplega botigues, cinemes i un enorme local per a concerts. Això sí, sempre de country. Les actuacions al Grand Ole Opry presenten un format peculiar: fins a cinc artistes diferents actuen la mateixa nit, convertint l’espectacle en una festa per a totes les edats.  El públic és molt heterogeni: parelles joves, famílies amb nens, i jubilats. A l’entrada del recinte ens avisen: “Les armes de foc estan prohibides.” Tennessee permet la posessió d’armes de foc, però a molts establiments i llocs públics està prohibit portar-les.

Avui és el torn dels Diamond Rio, grup de rock cristià, el veterà cantant de country Jim Ed Brown, el bluegrass de la formació guanyadora d’un Grammy Steep Canyon Rangers i Easton Corbin, just abans de l’estrella de la nit: els Montgomery Gentry, formació que combina el rock d’arrel nord-americana amb el country. Cada artista interpreta entre 3 i 4 temes i un moderador dóna pas al següent grup, no sense abans publicitar assegurances de vida o material escolar. Pot semblar curiós de veure, però acaba fent-se molt pesat sentir fins a cinc vegades el mateix anunci, i més en un concert. El públic ni s’immuta. “Avui tenim entre nosaltres un veterà de la Segona Guerra Mundial que compleix 93 anys!.” anuncia el moderador, per sorpresa de tots. L’home, estirat en un llit portàtil i sense cames, és aclamat per la sala. El recinte embogeix i amb crits de “God bless our vets!” i “God bless the USA”, s’engega la darrera actuació. La sensació de presenciar un acte d’homenatge com aquest et deixa amb estat de xoc: tot un recinte dempeus aplaudint i vitorejant a un ancià, que gairebé no pot ni moure’s, emmig d’un concert de rock.

Ens dirigim cap al sud, i com més ens hi endinsem, més amable és la gent. Abans d’acomiadar-nos de Nashville parem a un dels locals més emblemàtics de la zona: el Loveless Café (i motel de carretera), que data de la dècada dels 50. Autèntic menjar sureny que suma fans arreu del país. Just aquí comença la Nashville Trace, una ruta panoràmica per carreteres interiors que arriba fins a l’estat de Mississippi. Comença el viatge.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca