El darrer any, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de que Canadà ofereix feina a joves estrangers. El Quebec buscava a joves espanyols llicenciats en enginyeries; la província d’Alberta és una mina pels treballadors de la construcció, se’n necessitaran 115.000 els propers anys. Canadà també ha patit la crisi econòmica mundial, però no s’ha vist tan afectat com d’altres països. I això el món ho sap. I els milers de joves espanyols que es troben a l’atur també. I en aquest país hi veuen una oportunitat.
Les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa situen l’atur juvenil espanyol al 53,3%. I la falta de perspectives laborals que ha donat a conèixer l’ODCE, que preveu un índex del 27,8% d’atur a finals de 2014, ha provocat una emigració en massa dels joves. El 2012 van ser 59.724 espanyols que van abandonar el país, 7.808 dels quals eren joves d’entre 20 i 29 anys.
Ja feia temps que em rondava pel cap l’idea de marxar fora de Catalunya a l’acabar la carrera. No tenia ganes de fer un màster i era conscient de la dificultat per trobar-hi una feina. Així que vaig decidir que marxaria fora per perfeccionar l’anglès (un requisit imprescindible per la meva professió), per treballar (del que fos, però m’havia de mantenir d’alguna manera) i per viure una experiència totalment diferent a la meva vida. Ben aviat em vaig posar a buscar les opcions que tenia. La primera va ser Europa: el ser membres de la Unió Europea ens facilita molt poder moure’ns-hi, però gairebé tot el continent s’ha vist resentit per la greu crisi econòmica i les oportunitats s’han reduït molt. A més, països anglòfons com la Gran Bretanya estan plegats d’espanyols i això em dificultaria el meu aprenentatge. Austràlia… massa lluny, tot i que tampoc em vaig preocupar gaire per buscar informació. Estats Units i Canadà, en canvi, atreien tota la meva atenció, però per facilitats burocràtiques i predilecció em vaig decantar pel país dels llacs i de l’hoquei sobre gel: Canadà. I a més, tenia clar que volia anar a Toronto, la capital econòmica del país. Ara només necessitava el permís de treball.
A
Passos per obtenir un visat
Com a turista, Canadà et permet estar-hi fins a 6 mesos. Durant aquest període de temps també se’t permet fer un curs d’anglès però ara bé, si hi vols treballar o estudiar més de mig any, t’has de treure un visat per no estar de manera il·legal. Pels joves és fàcil entrar al país però és molt difícil poder-s’hi quedar més d’un any.
Pas 1: Visitar el web de l’ambaixada de Canadà a Espanya i buscar el visat més adequat. El programa Experiència Internacional Canadà és un projecte que té tres anys de vida i que ha donat aquest any 2013 l’oportunitat d’entrar al país amb permís de residència i de treball a 1.000 espanyols. La major part d’aquests visats (750), que s’anomenen Working Holiday Visa (WHV), s’activen a l’entrar al país i et permeten treballar-hi legalment fins a un any. Aquest és el que m’interessava.
Pas 2: Comprovar si compleixo els requisits: tenir la nacionalitat espanyola, tenir entre 18 a 35 anys i no haver utilitzat anteriorment aquest visat. A més, has de comptar amb que gestionar el visat suposa una despesa de 110€ i que a l’entrar al país has de demostrar tenir, com a mínim, 2.500$ CAD al compte bancari i una assegurança mèdica que cobreixi tota l’estada.
Pas 3: Buscar una mica d’orientació. El més fàcil i ràpid era posar a Google “Working Holliday Visa Canadà”, així que ho vaig fer. Una de les primeres pàgines webs que em van sortir va ser fòrum molt actiu de gent interessada també en aconseguir el visat, Spaniards. Em vaig assabentar que no avisen de la data exacta en la qual obriran el procés per sol·licitar el visat, és a dir, has d’estar molt a l’aguait ja que l’any anterior en una setmana es van esgotar les 750 places. Ah, també diuen que molt probablement sortiran a la primavera, l’any passat va ser a l’abril.
Pas 4: Tenir preparats tots els documents que et demanen per sol·licitar el visat: passaport en regla i fotos carnet. També et fan omplir formularis, però només tens accés a ells quan obren el procés de selecció.
Pas 5: Entrar regularment a l’ambaixada de Canadà per veure si ja hi ha una data per l’obertura de les sol·licituds al WHV o nova informació.
A
El Dia D
Dimecres 6 de febrer de 2013. 18:23h. Classe d’empresa periodística a la Facultat. Em connecto al Facebook i veig una nova publicació al grup d’Españoles en Toronto. “Chicos, ya se ha abierto la solicitud de visados para el 2013. Daros prisa que el año pasado volaron en una semana”. Se m’atura el cor i el cervell. Segons més tard tot torna a funcionar, però a marxes accelerades. No havia d’obrir-se a l’abril? Merda! Marxo de classe i començo a omplir tots els documents requerits. Quina complicació! El fòrum d’Spaniards treu espurnes, tothom té mil dubtes. Quin estrès! Aconsegueixo enviar tota la documentació el dia 8 de febrer per correu urgent a París (havia dit que l’ambaixada espanyola de Canadà està a la capital francesa?). Quins nervis!
Al cap de pocs dies vaig rebre un correu conforme la documentació havia arribat correctament. Ara només tocava esperar. Dies més tard em van dir que la meva sol·licitud havia superat el primer pas. Ara tocava desembutxacar els 110€ i esperar a superar els següents passos. Al cap d’un mes la gent comentava tant al Facebook com al fòrum que ja els havia arribat la confirmació del seu visat. El temps estimat per rebre el vist-i-plau o el rebuig definitiu del visat era de 8 setmanes. Finalment, el dia 11 de març, va arribar un dels e-mails més esperats de la meva vida: “Your application to work in Canada has been aproved”. Visca, marxo al Canadà!