Quina influència i quins lligams tenen la premsa catalana i les institucions privades o les administracions públiques? Com es dibuixa el present i el futur de la premsa escrita? Per què es regalen diaris als mitjans de transport? Què s’amaga al darrere d’aquesta campanya?
Entrevistes amb el Quart Poder és un llibre pensat per descobrir les respostes a moltes preguntes que es fan a les aules de les facultats de comunicació, a les redaccions dels diaris i al mateix carrer sobre la premsa escrita de Catalunya. El present i el futur d’aquest periodisme, el model de negoci tenint el format digital com a competència o complement. Els lligams amb les institucions privades i les administracions. La influència de la política a l’hora d’enfocar un titular o la pressió d’una marca de publicitat per no publicar una notícia que pot afectar a la seva empresa. Totes aquestes preguntes, i d’altres que són també motiu de polèmica, tenen resposta en un sol llibre i de la mà dels directors dels diaris més importants de Catalunya: La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui i Ara.
Aquesta publicació, realitzada pel periodista Joan Solé, estarà a la venda el proper 14 de novembre i serà presentat en societat – entrada lliure -amb els protagonistes del llibre el 19 de novembre a les 13 hores a la Sala Raval del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) -Carrer Montalegre, 5 de Barcelona-.
“La radiografia que s’acaba fent de la societat espanyola a Madrid és que hi ha diaris que anomenen “nacionals” i altres que anomenen “perifèrics”. “¿Qué dice la prensa nacional? ¿Y tenemos alguno de estos de las colonias?”. És una intenció molt política que no té res a veure amb el nombre de lectors.”
“La posició de La Vanguardia no es respecta. Es va respectar fins l’època d’Aznar, i ell va acabar amb tot això”
“El Periódico rep subvencions, però obre en portada amb la imputació d’Oriol Pujol, el Cas Palau i amb el finançament irregular de Convergència. La corona, per exemple, no inverteix; però hi ha un cert pacte de silenci entorn la figura del rei”
“Cap a les nou del vespre del dia anterior donem tota l’opinió al web. L’Ara ho ha vinculat al PDF, i el que fa és alliberar-ho als subscriptors. Nosaltres creiem que per a les noves tecnologies, especialment els mòbils, el PDF queda una mica antic”
“El gran error que fem és vestir amb arguments periodístics els interessos econòmics i presentar una realitat determinada. T’estan venent la seva realitat”
“Com a ciutadà, si un diari de la transcendència de La Vanguardia vol passar al català, i el govern diu que els vol ajudar, costa dir que hi estàs en contra. Puc pensar que els ha costat 130 anys passar-se al català”
“Abans els poders econòmics i mediàtics teníem més marge de maniobra; ara amb les xarxes socials estem més vigilats i discutits. Desapareix aquella impunitat d’entre quatre persones que es posen d’acord”
“El que passa en molts diaris és que publiquen des de fa cent anys, o cinquanta, i els hi costa molt canviar”