Jordi Cirach

S’acosta el 2014, l’any de la consulta –si realment es pot fer consulta-. Segons el calendari previst, abans de brindar per celebrar l’arribada de l’any nou, ja hauríem de saber la data i la pregunta en qüestió.

Aquests són dies de moviments importants dintre de la política catalana. S’especulen tot tipus de preguntes, opcions i vies. Es busca la pregunta adequada, aquella que faci el pes als independentistes i els federalistes. De fet, aquesta és la condició sine qua non perquè Iniciativa s’enroli a favor del #dretadecidir.

Veig poc probable que es pugui formular una pregunta que deixi satisfet a tothom, que alhora sigui clara i no deixi entreveure forats negres. I a més a més tenint en compte que potser no hi haurà consulta perquè no ens la deixaran fer. Llavors és quan la il·lusió esdevé frustració, ja que no veiem una veritable “tercera via” possible.

Tot i així Duran i Lleida encara veu probable que hi hagi una oportunitat “sota mínims” de poder arribar un acord amb Madrid. Però em pregunto quin tipus d’acord es refereix: acord per exercir el dret a decidir o acord per aconseguir millor finançament?

I mentrestant apareixen els darrers sondeig de El País, que va tensant encara més la corda a can Convergència veient com Esquerra s’emporta els seus vots.

I tots aquests ingredients van fent xup-xup a l’actual política catalana.

La gestió del temps en tot aquest procés és molt important, perquè ha de servir per enfortir i aglutinar simpatitzants d’un bàndol i de l’altre, però no es pot convertir en un problema que no ajudi a superar l’status quo. Però juguem les nostres cartes amb un rival que pensa que el temps li juga a favor, quan realment el temps anquilosa el problema.