Camisa vermella, americana negra. Haze Illusion treu tot el seu material necessari; dues llibretes de notes, dues baralles de cartes –una molt especial–, un dau, un recanvi de tinta, una ploma, un llapis i un sobre ple de targetes ESP (Extra Sensorial Perception). D’origen ucraïnès ara prova sort a Barcelona fent espectacles de mentalisme.
Abans de començar un joc de màgia, diu; pensa un número de l’1 al 1.000. Penso el 777 i just tres segons després m’ensenya el paperet amb aquest número escrit. Somriu satisfet.
MENTALISME I ORÍGENS. De petit li agradava la màgia, no parava de veure vídeos de David Coperfield, era el seu ídol. Ara, no és el seu referent però més endavant, no descarta fer-li algun homenatge en els seus espectacles en forma de truc. “Als 14 o 15 anys vaig començar a treballar en una botiga de màgia, però no m’acabava de convèncer, la màgia no encaixava del tot amb la meva personalitat, volia fer coses més complexes. Després d’haver-se independitzat als 18 anys per falta de llibertat, “vaig pensar que podria combinar la màgia amb el mentalisme, m’atrau molt la psicologia, el psicoanàlisi. Pots combinar aquestes dues per obtenir respostes i fer un espectacle.”
PSICOLOGIA I PSICOANÀLISI. Van junts? Sí i no. Molts mentalistes agafen simplement trucs de màgia i els adapten, altres analitzen el seu entorn i en un show utilitzen el seu llenguatge verbal i gestos per incitar a la gent a pensar el que tu vols que pensin. Riu i procedeix a explicar-se, “la gent no sap el que tu fas perquè els fas pensar coses de manera inconscient, és a dir, estableixo una pauta mental sobre un color o número determinat que vull que pensin i com que jo sé amb quina pauta t’he obligat a pensar, ho puc presentar com una telepatia o poders naturals”. Però en tens? No, “sóc un artista de la ment, n’hi ha que pinten, actuen, cuinen etc. el que faig jo també ha de ser interpretat pels cinc sentits”.
CINC SENTITS. Com interactues? Quan ho vull fer amb la vista és el torn del llenguatge no verbal, gestos, els colors que vesteixo, moviments que faig. Si es tracta de l’oïda hi intervé el llenguatge verbal. Si es tracta del tacte, olfacte i gust aplico una manipulació del llenguatge –verbal o no– perquè la gent senti coses que realment no sent. Mentalisme és manipulació? Normalment no, ho faig amb el que mostren normalment sinó doncs provo un petit gest o paraula per provocar una reacció. Si no serveix ho he d’elevar a un nivell superior. La paraula manipular no m’agrada. Doncs què t’agrada? Prefereixo dirigir l’atenció. Tota comunicació és manipulació; jo tinc eines per provocar quelcom que jo vull en algú. La manipulació comporta uns danys, conseqüències positives pel que manipula, i jo no faig aquestes coses, jo no faig mal a ningú només estic jugant, diu amb seguretat.
FAMÍLIA I AMICS. Als seus pares els va costar d’acceptar que no volgués estudiar però ara que veuen que li agrada i que es pot guanyar la vida fent espectacles no ho veuen tan malament. I els amics? Els més pròxims sempre han sabut que era una mica excèntric i que m’han fascinat des de petit aquest tipus d’espectacles, de fet, no ha estat una sorpresa per a ells i estan contents perquè jo ho estic, i els estic molt agraït. I a la parella? Espanta que siguis mentalista? Una relació amb un artista sempre és complicada, però una relació de parella es basa en la sinceritat per tant tot el que jo pugui deduir ja ho hauria de saber abans. I no et fa por que algú t’analitzi a tu? No! Em desperta molta curiositat que algú faci el mateix que jo, no deixa de ser un joc, un repte per veure si jo puc obtenir més informació que l’altra persona o ella de mi. Ets emocional? No. I opac? Tampoc!
ANÈCDOTES I PÍFIES. No sóc una persona a qui li agradi recordar. Recordar és tornar al passat, és com retenir-se al passat. Prefereixo el present o futur. Però en un dels espectacles amb 5-6 persones vaig seure al seu costat i vaig començar analitzar el meu entorn. Em vaig fixar en un parell de detalls que em van induir a pensar que podria provar una cosa nova. Aleshores vaig apuntar en un tros de paper la paraula Egipte. Vaig mencionar la paraula “esfinge” en veu alta. I després li vaig demanar a un d’ells, que em digués un país que hagués visitat i va dir Egipte. Ja et pots imaginar la cara que van fer tots. I quan t’equivoques què? Em sento bé. La gent no sap si ha sortit malament o no perquè no saben què estan esperant de tu, aleshores has de recapacitar. Sempre tens informació que pots utilitzar per redreçar la situació.
Haze Illusion. 20 anys. Ho ha deixat tot per fer espectacles i shows de cartomàgia, mentalisme i il·lusionisme. Rodejat sempre d’un aire místic entra en qualsevol local i para atenció a tot el que el rodeja, res se li escapa. Sempre busca possibles ofertes i llocs on poder actuar. Rep informació fent qualsevol cosa, fins i tot, de vegades li és complex concentrar-se en una sola cosa. El seu objectiu? Poder viure fent el que l’apassiona.
