Es diu que un govern ha de governar per tothom. Per tant, en el cas de tenir un problema i demanar al govern central o de qualsevol altre nivell, aquest m’hauria de donar una resposta. L’exemple més clar el tenim amb els esdeveniments després de la sentència d’Estrasburg sobre la coneguda com a doctrina Parot.

La setmana passada el tribunal de drets humans d’Estrasburg va decidir que no s’havia d’aplicar la citada doctrina perquè anava en contra dels drets humans. En poques paraules, segons el sistema judicial espanyol, si tens bona conducta o compleixes una sèrie de requisits et poden aplicar una reducció de condemna. Quan s’aplicava la doctrina Parot comportava que els empresonats haguessin de complir la condemna íntegre.

No vull entrar si la sentència europea és lícita o no. De fet, no sóc un home de lleis i no puc aprofundir en el tema. Si han dictat la sentència serà per alguna cosa, perquè dubto que els hi agradi posar-se en un terreny fanganós com aquest. La qüestió de fons és que potser el problema el tenim nosaltres des de fa temps i ningú ho ha vist. Si el sistema judicial estés a l’alçada de les circumstàncies de ben segur que això no hauria passat perquè ja s’haurien empescat un altre sistema per tenir-los més anys a la presó.

Deixant de banda aquest fet, crec que cal entrar en la reacció del govern espanyol. No s’ha oposat a la sentència perquè no té més remei que acceptar-la, però observeu com es van succeint els fets. Dilluns es coneix la sentència, tot i que no tinc cap mena de dubte que ja en sabien el resultat. Dimecres el mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es reuneix d’urgència amb representants de les víctimes de terrorisme. Per art de màgia, divendres, el consell de ministres aprova el projecte del estatut de la víctima. Quina coincidència.

Anem per pams. Està molt bé que el president espanyol es reuneixi amb els representants de les víctimes de terrorisme. Però per què no dóna cap resposta als mitjans quan li pregunten sobre la posició del govern respecte a la sentència d’Estrasburg? Segon punt, i què fem amb les víctimes d’agresions sexuals que veuen com ben aviat qui els va atacar sortirà de la presó? És que només hi ha espai per les víctimes de terrorisme? No hi ha més víctimes?

Parlem ara del projecte per crear l’estatut de la víctima. Per art de màgia, divendres durant el consell de ministres es decideix preparar aquest projecte per donar-li volada. Com és que ara i no fa una setmana? Segons el que n’ha trascendit, les víctimes podran recórrer la llibertat dels presos quan aquests puguin causar terror, humiliació o terror. No dic que no sigui una bona iniciativa, però la trobo molt oportunista en una setmana convulsa per moltes persones.

Resumint tot el que ha passat tenim. Dilluns pronunciament del tribunal d’Estrasburg, dimecres reunió amb les víctimes del cap del govern i divendres es presenta l’estatut de la víctima. Ara ho contraposarem amb un altre fet que em preocupa, però que el govern espanyol no és capaç de donar-me una resolució en ferm.

Al 11 de setembre de 2012 manifestació de més d’un milió de persones a Barcelona. Abans de l’estiu de 2013, Artur Mas envia una carta a Rajoy per demanar el dret a decidir. Al 11 de setembre d’enguany cadena humana per la independència de Catalunya i la posterior resposta de Rajoy després de quasi tres mesos. El cas català no mereix una resposta ràpida i eficaç?