En un petit despatx del Convent dels Dominics de Barcelona, envoltat de llibres i sota la protecció del crucifix, ens atén l’únic exorcista oficial de Catalunya, Juan José Gallego Salvadores. Gallego, que és també Catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de València i President Nacional de la SITAE, ens descobreix  el misteriós art de l’exorcisme en el segle XXI.

Què és un exorcisme?

És una oració de petició a Déu feta en nom de l’Església . Un sacerdot autoritzat pel Bisbe de la diòcesis demana al Senyor que alliberi la persona que té influències demoníaques.

En què consisteix un ritual d’exorcisme?

La fórmula està aprovada per la Santa Seu al Vaticà i aquí per la Conferència Episcopal Española. Fonamentalment el ritual comença amb una oració on es demana a Déu protecció, es beneeix l’aigua i s’aspergeix sobre l’afectat. Després s’invoquen tots els sants perquè ajudin a la persona i es fa la Imposició de mans.

A partir d’aquí?

S’inicia una part molt important. Quan es tracta d’influències demoníaques o de possessió, tot i que es dóna amb menys freqüència, s’ha de renunciar a Satanàs i fer la confessió de fe. Si la persona no vol proclamar la fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant i renunciar a Satanàs, a les seves obres i seduccions, jo ja no segueixo amb l’exorcisme. Han de ser ells els que volen alliberar-se perquè el dimoni és molt llest i li interessa dir que sí i que no. Després vindria un Pare Nostre i la presentació de la creu. Per acabar, hi ha dues oracions que són pròpiament l’exorcisme: una és de petició i l’altre és una oració imperativa perquè demanes i ordenes al dimoni que deixi la persona.

“Acabes molt cansat. Estàs davant d’algú que té influència demoníaca o possessió i, a més, el dimoni té molta més força que nosaltres”

Per tant, requereix de fórmules precises o es tracta d’un do especial?

L’exorcisme és un sacramental i el ritual són unes fórmules aprovades per l’Església.

Però quines qualitats personals ha de tenir un exorcista a part de ser nomenat pel Bisbe…

Gaudir de bona fama amb una conducta irreprotxable i tenir una bona formació filosòfica i teològica.

És esgotador aquest procés?

Acabes molt cansat. Estàs davant d’algú que té influència demoníaca o possessió i, a més, el dimoni té molta més força que nosaltres. L’exorcista ha de tenir una fe molt gran perquè en el fons tot consisteix en demanar a Déu que realitzi un miracle amb aquella persona. No sóc jo qui allibera perquè ni sóc bruixot ni tinc poders,  és Déu perquè és superior al dimoni, el dimoni és una criatura de Déu.

Té por?

Al principi sí. El dimoni és l’esperit del mal, és venjatiu i pot provocar dolor però ara en aquests moments crec que no, en definitiva realitzo un acte sagrat i després les persones queden molt agraïdes.

“Avui en dia el problema és que dins de la pròpia Església hi ha persones que no creuen en el dimoni i si no creuen en el dimoni no creuen en les possessions”

Quant dura un exorcisme?

Una mitja hora. Però aquest temps és només l’exorcisme en sí perquè el primer que faig és veure qui és l’afectat, quina formació té, d’on ve i què li passa. Hi dedico de tres a sis sessions fins que tinc un cert convenciment —no certesa que certesa mai és té—  que hi ha alguna influència demoníaca. Si no hi ha uns indicis més o menys explicatius no faig l’exorcisme.

Com arriba la gent a vostè?

A vegades els han recomanat que vinguin aquí, altres han trucat al Bisbat o a la Catedral. Les persones que vénen són creients i pels familiars és molt complicat, sobretot per les mares.

Quins criteris segueix per distingir un posseït?

Alguns símptomes es manifesten més i altres menys. Aversió total als signes religiosos, una força sobrenatural, somnis estranys, malalties sense causa física, tenir poders bons i dolents com endevinar coses o parlar llengües que la persona no ha sabut ni ha estudiat mai, blasfemar…

Però on està el límit entre la intervenció del dimoni i els trastorns psíquics?

Jo els demano que portin un certificat del metge i del psiquiatre on consti que no tenen una malaltia en aquest sentit. Per exemple, hi ha moltes coses de l’esquizofrènia que presenten paral·lelismes amb la influència demoníaca per això s’ha d’anar amb molta cura per distingir-les, tot i que a vegades són les dues coses juntes.

“Hi ha moltes coses de l’esquizofrènia que presenten paral·lelismes amb la influència demoníaca”

Qualsevol persona pot quedar posseïda pel dimoni?

Normalment són persones que entren en contacte amb el dimoni i s’entreguen a ell a canvi d’alguna cosa o invoquen els esperits amb la ouija, els esperits bons no vénen. Després pot ser per causa d’un malefici, hi ha gent que té el poder de maleir, o algú que et tingui enveja. Les sectes satàniques també hi tenen a veure, n’hi ha moltes.

L’exorcisme s’ha portat al cinema. És exagerada la seva representació?

‘El exorcista‘ l’havia vist fa molts anys quan encara no ocupava aquest càrrec i després la vaig tornar a veure com a exorcista i et puc dir que allà hi havia possessió. Però hi ha un fet que s’oblida: la nena juga a la ouija i la conseqüència de tot seria la ouija. Jo he tingut casos semblants a aquest però no tan exagerats. Per exemple, un noi que estava estirat a un matalàs feia uns salts de dos i tres metres cap amunt, no sé on s’aguantava. També he tingut persones que entren en estat de trànsit , que parlen llengües no conegudes o persones que tenen una força impressionant. Coses rares hi ha. Allà és pel·lícula i sempre es vol cridar l’atenció però són fets que poden donar-se.

La cura resulta exitosa?

Alguns sí. Altres vénen una vegada i una altra perquè no aconsegueixen alliberar-se del tot però comencen a resar, a confiar molt més en Déu i a sentir-se d’una altra manera. Una curació total i absoluta és difícil sobretot quan han viscut molts anys amb allò. Hi ha de tot i cada cas és diferent perquè altres vénen aquí però es cansen.

“Els afectats són persones que entren en contacte amb el dimoni i s’entreguen a ell a canvi d’alguna cosa o invoquen els esperits amb la ouija”

Els metges i els psiquiatres són escèptics?

Alguns metges ho reconeixen però la psiquiatria encara està endarrerida en aquest sentit. Els psiquiatres admeten que la suggestió pot fer alguna cosa però diuen que no s’explica que una persona tingui poders i a més no creuen en el dimoni.

I la Societat?

És escèptica o té por, contribueix el cinema i el no conèixer.

L’exorcisme és una activitat que es fa poc visible des de l’Església?

Avui en dia el problema és que dins de la pròpia Església hi ha persones que no creuen en el dimoni i si no creuen en el dimoni no creuen en les possessions. Jo no tinc ningun problema a dir que sóc exorcista i faria una mica més de propaganda d’això perquè hi ha molta gent que pateix i no sap on dirigir-se.