La pel·lícula d’Ari Folman combina animació amb imatge real i reflexiona sobre la indústria cinematogràfica

Una de les propostes més sorprenents que s’han presentat aquest any a Sitges és The Congress, pel·lícula dirigida per Ari Folman. Tenint com a base la crisi del món del cinema, la cinta explora l’auge de les noves tecnologies en la indústria del setè art. Una indústria que està evolucionant amb molta rapidesa, la qual està patint la crisi del sector: poca assistència a les sales de cinema però augmenta el consum de video on demand (VOD). The Congress ens proposa indagar en la revolució tecnològica del sector a través de Robin Wright, actriu que s’interpreta a sí mateixa en el film de Folman. Als seus quasi 44 anys, l’actriu veu com la seva popularitat és nula. Els estudis prefereixen actrius 20 anys més joves però li ofereixen a Wright un pacte: digitalitzar tots els seus personatges de la gran pantalla per a poder esprémer el seu potencial al màxim. El film, que està més a prop de l’experiència psicotròpica que de la fílmica, compta amb la presència de Harvey Keitel i Paul Giamatti.

Què passaria si tothom pogués convertir-se en qui més admira? Poder ser eternament joves físicament? Els estudis de cinema podrien explotar la imatge de les seves estrelles sense haver de dependre del pas del temps; només donar a l’audiència el que demana. És una història que pot semblar surrealista, però qui diu que d’aquí trenta anys això no es faci realitat?