Diumenge al vespre em disposava a mirar el reportatge del “30 Minuts” on es parlava de la consulta d’Escòcia que es farà l’any vinent. Veient les reaccions, els comentaris i la naturalitat en què s’abordava el referèndum em va entrar una enveja sana. Per què allà sí i aquí no? Som molt diferents o què? Són alguns dubtes que em van venir a la ment.
El 18 de setembre de 2014 serà una data històrica per Escòcia. Aquell dia els seus habitants aniran a manifestar-se gràcies al referèndum que ha permès el govern britànic. La pregunta és molt clara i la campanya ja es va iniciar al gener de 2012 quan Alex Salmond va demanar la possibilitat de fer la consulta. No sé com acabarà la campanya del Sí i del No a Escòcia però em fan venir molta enveja.
El govern britànic és qui està capitanejant la campanya a favor del NO. És natural que tinguin aquest posicionament, perquè cap gran estat vol perdre una part important com seria Escòcia. Però durant tot el reportatge no vaig escoltar ni una vegada una falta de respecte dels uns cap als altres. Uns tenen un posicionament i els altres el contrari, però tenen l’opció de manifestar-se.
Tinc la sensació que aquest referèndum s’està fent bé. Per començar s’ha negociat a vàries bandes perquè la gent es pugui expressar lliurement. Seguidament s’ha arribat a un acord i després s’ha plantejat una pregunta clara i senzilla: “Escòcia hauria de ser un estat independent”. Aquesta és la gran pregunta i la resposta és encara més senzilla SÍ o NO. No hi ha terceres vies per incloure.
Mentrestant a Catalunya ens ho mirem amb certa enveja (en el meu cas molta) i veus com cada dia que passa, enlloc d’anar endavant, anem a pitjor. L’estat espanyol està ofegant econòmicament a Catalunya. El xoc de trens cada vegada és més evident i la sensació que tinc és que vivim una autèntica intransigència. Ens volen escanyar mica en mica.
La pregunta que em faria veient els casos espanyol i britànic és, de què te por el govern espanyol? Cada vegada és més evident que no volen donar una solució al conflicte català. No fan cas a les grans manifestacions de ciutadans al carrer. De fet la democràcia diuen que sorgeix del poble, però el govern espanyol ens dóna opció a manifestar-nos a favor o en contra de la independència?
Gràcies a la mobilització ciutadana s’està donant una nova manera de fer política. El poble surt al carrer i reclama els seus drets, però la resposta sempre és la immobilista de l’estat espanyol. Sense deixar de banda els constants atacs que fan certs sectors de la societat espanyola.
M’agradaria que ben aviat es resolgués tot el contenciós que s’ha obert. No pot ser que a Escòcia deixin fer una consulta i la convivència sigui exemplar i en canvi veus l’estat espanyol que gira l’esquena constantment respecte al tema i no en diu res. Europa hauria de fer una mica més per resoldre el cas català.
Queden pocs mesos per acabar el 2013 i encara hi ha el debat de quina hauria de ser la pregunta a fer. La tinc molt clara: “Catalunya hauria de ser un estat independent?”. No hi ha opcions per terceres vies. El poble ha parlat al carrer demanant el dret a decidir, ara toca als polítics respondre a la crida amb la convocatòria d’una consulta i fer d’aquest procés el més natural possible a imatge del que està passant a Escòcia.