“Polònia”, la rara avis televisiva

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

El 16 de febrer de l’any 2006, TV3 va estrenar “Polònia”, un programa que en clau humorística repassaria l’actualitat política. El programa va veure la llum amb un gag introduït per Pasqual Maragall i des d’aleshores, hem pogut veure-hi més de 380 personatges i 7.800 caracteritzacions. Ha plogut molt des d’aleshores i fa just una setmana, l’espai va complir les seves tres-centes emissions. Tota una proesa en el món televisiu d’avui dia o la immediatesa de resultats s’imposa al contigut. Però quines poden ser les claus d’aquell èxit que ha portat a que aquest programa sigui un dels referents de a graella de “la nostra”?

“POLÒNIA”, PARADIGMA DE L’HUMOR CATALÀ?

És quasi impossible definir què és l’humor, i encara menys si hi afegim l’adjectiu de “català”. “Polònia” ha aconseguit que ens fem aquesta pregunta; Podem qualificar un tipus d’humor com a “català”? Amb nou temporades en antena, l’espai produït per la productora “Minoria Absoluta” ha esdevingut un producte televisiu que ha cohesionat socialment bona part del nostre territori. Ens hem identificat amb l’humor que ens ofereix “Polònia” setmana rere setmana, i fins i tot, ha introduït –com per exemple també l’”APM”, un dels altres èxits de la cadena-, algunes expressions al llenguatge popular. Qui no ha cridat alguna vegada aquell “-Guapo!”, que crida el personatge del president Mas des del primer capítol? Donar la volta a la successió de fets noticiables de l’actualitat política i posar-los sota un filtre d’un humor on bona part de l’audiència s’hi sent còmode, i que generalment, fuig de pertinences a partits. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una de les fites més importants que han aconseguit Toni Soler i el seu equip amb el “Polònia”.

Igualment, és força notori el fet de que aquest tipus d’humor no agradi fora de Catalunya. Fa cosa de tres anys, la mateixa productora va intentar introduir aquesta manera d’entendre l’actualitat política i social a nivell estatal. I la jugada no va sortir bé. “La escobilla nacional” va ser la prova de que el que aquí agrada, a la resta de l’Estat no acostuma a encaixar.

LA PARÒDIA, EL MITJÀ PER ARRIBAR AL PÚBLIC

Des de l’any 2006 hem pogut veure multitud de paròdies, i algunes d’elles, musicals. 4.010 gags han donat per molt i alguns d’ells, han arrelat a l’imaginari colectiu català. Des del “Gangam Style” d’Artur Mas, al “Thriller” de Mariano Rajoy. Gràcies a aquest gènere humorístic, “Polònia” ha pogut mantenir la frescor que se li requereix a un format televisiu. La paròdia ben narrada no pateix l’agressió del pas del temps, i aquesta és una de les claus de que, fins el dia d’avui, l’espai compta amb un èxit d’audiència magnífic. Sense anar més lluny, la setmana passada va celebrar els seus tres-cents programes liderant la seva franja televisiva amb un 19,1% de quota de pantalla. Unes dades que només les aconsegueix el futbol. D’igual manera, l’any passat va situar el seu rècord televisiu en un 26,1% de share i 838.000 espectadors de mitjana, cosa que ens argumenta que el “Polònia” té corda per estona. Però potser, com reconeixia Queco Novell, l’únic actor que ha participat al programa des d’aquell primerenc programa, “Polònia” només explica les notícies d’una forma diferent”.