We Are What We Are retrata els horrors d’una família anclada en el passat

Què passa quan ens comportem diferent als altres? Quan no estem integrats en la societat? Som realment persones? Aquestes són algunes de les qüestions que es plantegen a We Are What We Are, remake de Jim Mickle de Somos lo que hay, de Jorge Michel Grau, pel·lícula que es va presentar al Festival de Sitges de fa uns anys. La cinta explora la misteriosa vida d’una família de l’estat de Nova York que veu com comença a destrossar-se degut a la mort de la mare. El patriarca, visiblement afectat, farà el possible per tornar la normalitat a la vida de la seva família, però les filles descobriran la vertadera faceta del seu pare. Mickle fa una aproximació molt freda a un tema polèmic, que aquest any sembla esta present en moltes cintes a competició. Tot i haver-se trencat esquemes en pel·lícules com The Green Inferno, el canibalisme continua sent un tema que segueix causant polèmica i repulsió.

A diferència de l’original, la cinta no mostra res, sinó que deixa volar la imaginació a l’audiència. Un estil sobri, més cuidat, que al final acaba mostrant-se tal i com és: ferotge i primitiu, com el propi individu. L’austeritat i la fredor de l’ambient és un acurat retrat d’aquesta esgarrifosa història, que deixa l’espectador clavat a la butaca. L’impacte final és punyent i precís, com el ganivet quan talla la carn.