90 minuts d’avorriment

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

La nova proposta del director de Sightseers ens trasllada a la Guerra Civil anglesa on hi reina l’absurd

Un camp de batalla. Imatges en blanc i negre. Això és A Field in England, la nova pel·lícula de Ben Wheatley, director de l’entranyable Sightseers, film que va encandilar Sitges l’any passat. Aquesta vegada ens traslladem a la Guerra Civil anglesa, on quatre desertors debaten sobre el sentit de matar-se els uns als altres. Si a aquest argument li afegim bolets alucinògens pel mig, tenim un producte que ben bé podria haver realitzat el director català Albert Serra. A Field in England són 90 minuts d’incoherència, de diàlegs buits i interpretacions delirants. Protagonitzada per Julian Barratt, Michael Smiley i Reece Shearsmith, la cinta està més a prop del cinema experimental que de les anteriors obres de Wheatley. Tota ella transcorre al camp, on els protagonistes argumenten sense sentit sobre el perquè de tot plegat. L’espectador familiaritzat amb el cinema absurd “Made in England” trobarà paral·lelismes amb les obres dels Monty Python, però amb una petita diferència: en un cas parlem d’art, i en l’altre de tortura cinematogràfica.

D’una cosa de la que podem estar segurs és que A Field in England no és una pel·lícula: és una presa de pèl. Prova d’això són les nombroses persones que s’han aixecat de la sala durant la projecció. Quedeu avisats.