Robert Rodriguez torna amb el seu antiheroi mexicà encarnat per Danny Trejo

Quan Robert Rodriguez va fer oficial que el seu personatge fictici creat per a Planet Terror (2007) tindria el seu propi llargmetratge, la parròquia fan va embogir. La primera part de la saga del director de Abierto hasta el amanecer (1996), Machete (2010), va tenir una bona acceptació a les sales de cinema d’arreu del món. Sense perdre la marca Rodriguez (violència, sang, i noies lleugeres de roba), arriba la segona part de les aventures protagonitzades per Danny Trejo, actor nord-americà d’ascendència hispana. El seu rol a Machete li ha suposat el seu primer paper protagonista: Trejo és famós per les seves interpretacions secundàries en pel·lícules com Heat, Abierto hasta el amanecer i sèries com Breaking Bad i Sons of Anarchy. El seu salt a la televisió es deu, en part, a la popularitat que el personatge creat per Robert Rodriguez li ha otorgat. En aquesta segona part, Machete Kills, el president dels Estats Units encarnat per Charlie Sheen li encarrega al protagonista una missió: salvar el món i els Estats Units de la destrucció massiva. Si a la primera part teníem a Robert De Niro i Steven Seagal, aquí ens trobem amb Mel Gibson i Antonio Banderas. De fet, un dels pocs punts forts d’aquesta saga són les aparicions de famosos, els quals nodreixen l’escena i capten l’atenció de l’audiència. Sense això, la pel·lícula no tindria cap mena d’alicient. El guió és rocambolesc, característica habitual en els films de Rodriguez. Segurament el cameo més esperat és el de Lady Gaga, qui ha escrit una cançó per a la pel·lícula. Una de les virtuts de les cintes de Rodriguez és la capacitat d’autoreferenciar-se: ja sigui amb la presència d’actors habituals en la seva filmografia o amb escenes que ens fan experimentar una sensació de déjà vu.

Malgrat seguir fidel al seu estil, ja és hora d’aparcar la trilogia, que finalitzarà amb Machete Kills Again. Que l’argument sigui calcat al de la primera entrega i els diàlegs s’assemblin no és una coincidència, i tant la crítica com el públic han destrossat la pel·lícula als Estats Units. Encara està a temps de rectificar, senyor Rodriguez.