Un sistema educatiu impossible

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) aprovada ahir al Congrés dels diputats és la mostra més palpable que a Espanya manca el sentit comú i el diàleg per concretar un model educatiu transversal i amb perspectiva de futur. La proposta del ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, manca de consens i diàleg, verb, aquest últim, que ahir va utilitzar per justificar que aquesta llei ha volgut ser de tots. Només el Partit Popular va votar a favor de la Llei Orgànica.

És una llei que neix morta, asseguraven molts diputats del Congrés. És una llei que, a més d’assaltar les competències de l’Estatut d’Autonomia i el sistema d’immersió lingüística, estableix l’assignatura de religió com obligatòria en un Estat laic i centralitza les proves més importants dels estudiants. Serà l’Estat qui decidirà quines són les preguntes dels exàmens, element que farà modificar l’ensenyament d’assignatures com història.

Fins a set lleis educatives hi ha hagut a l’Estat, pràcticament surt a una per nou govern, socialista o popular. Si no s’estableix una base sòlida en el sistema educatiu, ja serà una constant que els informes del Programa Internacional para la Evaluación de Estudiantes (PISA) segueixin mostrant que els adults espanyols suspenen en matemàtiques i comprensió lectora.