L’acció de protesta de les tres activistes del Femen, grup de protesta ucraïnès fundat el 2008, en contra de la llei d’avortament del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha tornat a reactivar el debat sobre la llei que es podria aprovar el proper mes d’octubre.
Segons l’últim informe de la ONU titulat El progrés de les dones al món, encara hi ha països com Malta, Xile, El Salvador, Nicaragua i la República Dominicana on l’avortament és un delicte penat amb la presó. A llocs com Argentina, Irlanda, Indonèsia, Brasil, Guatemala, Hondures, Paraguai, Veneçuela o Somàlia, només es permet avortar quan la vida de la mare corre perill. Una dada que encara mostra la manca de llibertat de decisió que tenen les dones al món i contrasta amb els missatges d’igualtat i normalitat que es vol transmetre del segle XXI. Missatges que no tenen el suport de les dades, les diferències laborals continuen sent una constant.
L’actual Ley de Salud Sexual y Reproductiva del govern espanyol, que va aprovar el 2010, garanteix a les dones el dret a decidir lliurement la maternitat. Poden avortar sense donar explicacions fins a la setmana 14 de l’embaràs o en cas de violació. Fins a la 22 si s’aprecien malformacions fetals o risc per a la mare. A partir de la 22 si hi ha anomalies fetals incompatibles amb la vida. Una legislació similar a la de França i Holanda.
Amb la llei que proposa el ministre Gallardón quedarien suprimits els terminis que contempla la legislació aprovada el 2010. Un aspecte com l’avortament per malformació del fetus quedaria prohibit si la malformació és només una discapacitat. Un concepte que encara no s’ha concretat. No estableix si la discapacitat és física o mental i en quin grau ha de ser. Les noies de 16 i 17 anys poden avortar, però s’haurà d’informar als pares i aquests l’hauran d’acompanyar a la clínica. Una condició que quedaria com anècdota si la menor al·lega que explicar-ho a casa suposa un problema, aleshores pot avortar sense informar-ne.
Gallardón responia que l’objectiu de la seva proposta de llei no és tornar a la de 1985, sinó que vol “corregir” els defectes que aquesta tenia. I es reafirmava en què la malformació del fetus no permeti avortar legalment.
Donem un cop d’ull a les dades, segons un estudi de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), 35.500 dones avorten per problemes econòmics, 66.107 per motius personals i íntims, 3.234 per anomalies del fetus que, greus o no, no eren incompatible amb la vida i 500 menors de 16 i 17 anys que no poden comunicar la seva decisió als seus pares.
La llibertat de la dona per decidir si vol avortar o no ha de ser individual i/o consensuada amb la seva parella si s’escau. Consens i llibertat de decisió. La plataforma Decidir nos hace libres anunciava que fins a 120.000 dones es quedarien sense cobertura legal amb aquesta llei, promouria els avortaments clandestins i insegurs i tornaria el turisme avortiu del franquisme on centenars de dones viatjaven a Anglaterra per poder avortar. La tendència d’aquest govern a reconstruir un sistema de fa dècades pot ser un retrocés que, per a res, respon a la llibertat que ens volen fer creure que existeix al segle XXI.