Alguns potser ho recordareu, però quan jo era més jovenet feien per la televisió una sèrie que més d’un l’haureu vist, es tractava de Oh Europa! Era una sèrie que es dedicava a viatjar per tot el continent a través dels diferents païssos que conformaven l’arc europeu. Feien molta gràcia, potser com el parlament europeu.
La setmana passada, un polític amb un pes important dins de la Generalitat de Catalunya, va tenir la brillant idea d’utilitzar les properes eleccions europees com un assaig per demostrar la voluntat dels catalans que volem decidir el nostre futur amb una gran participació en aquestes eleccions. Crec que no s’ha mirat molt bé les dades de les altres eleccions per fer aquesta proposta.
Per començar, ens agradi o no, Espanya és tota una circumscripció electoral de la qual s’han d’escollir 54 membres que formaran part del Parlament els propers 5 anys. Seguidament, no sé si els partits polítics catalans tindran l’esma de fer un gran pacte de partits per defensar els interessos catalans. Tanmateix, cal veure que Europa no es preocupa per nosaltres, a la pregunta de què passarà amb una possible independència catalana, la resposta són pilotes fora, encara no he vist ni una petita consideració cap a nosaltres.
Només us posaré un exemple. Ja fa anys que tinc dos dits de front i em deixen votar, però en tot aquest període mai he votat a les europees. No és que sigui un euroeescèptic, però no m’hi trobo gens identificat ni pròxim. Sé que tenen la paella pel mànec, però la influència del meu vot és mínima. Seria una mica com quan et fan votar pel senat, aquella cambra espanyola que serveix per anar-hi acumulant polítics retirats.
Potser aquesta no és una única tendència meva. Segons les dades de la Generalitat de Catalunya, al 2009 només van participar a les eleccions europees un 36,94%, al 2004 el percentatge va ser del 39,80 i si anem fins al 1999 va haver-hi una participació del 54,82%. Al 2014 quin percentatge serà? La tendència és més que clara, la gent no dóna importància al seu vot europeu, per tant, és oportú proposar les eleccions europees com el marc per demostrar la voluntat dels catalans? No!
Si ara us pregunto, em podries dir el nom d’almenys cinc eurodiputats/des catalans/es? Molts de vosaltres no em sabrieu què dir. Us citaré dos exemples de polítics que estan fent molt bona feina a Europa, és el cas de Ramon Tremosa i Raul Romeva. Els dos els segueixo via twitter i gràcies a això he vist la important feina que han fet durant aquesta legislatura. Han fet un munt de preguntes a l’europarlament i veus com fan bé la seva feina de polítics. Potser hi hauria d’haver molts més Tremosa i Romeva en aquest parlament, llavors em rumiaria el meu vot per les europees de cara a l’any vinent.
Segur que ells no han tingut la brillant idea de voler regular l’ús de les setrilleres als restaurants (ja us en vaig parlar un dia) o bé no estan al darrera de la proposta de voler regular el tipus de calçat que han de portar les perruqueres, per posar dos petits exemples de debats que tenen a l’arc parlamentari.
Europa no és la solució a Catalunya. Un gran front polític català és poc provable que es vegi, tot i que estaria més que content de veure com en Tremosa i en Romeva s’uneixen per fer una candidatura única. De moment, i tot esperant una resposta europea a l’alçada de les circumstàncies de la situació que viu Catalunya, em conformaré a seguir mirant una vegada més els capítols de Oh Europa, almenys em faran riure una estona.