El vent sempre bufa fort entre els gratacels de Chicago. Anomenada Chi-ca-saw (terra d’olor a ceba) pels indígenes que ocupaven la zona, Chicago conserva el seu passat industrial tot i haver-se adaptat als temps moderns: a l’igual que a Nova York la 5a Avinguda, les millors botigues de la ciutat es troben a Michigan Avenue. Els dissabtes a la tarda és impossible caminar-hi amb tranquil·litat. L’any 1959 Frank Sinatra cantava sobre les meravelles i l’amabilitat de la ciutat a My Kind of Town, tot i que la realitat que ens trobem és més propera a Bad Bad Leroy Brown de Jim Croce. Sota les vies del Loop (tren descobert), gent sense sostre dorm entre les escombraries, mentre els vianants passen pel seu costat amb un cafè a la mà . “La ciutat no ens ajuda”, crida un minusvàlid que viu al carrer demanant almoina. Degut al seu passat mercantil la ciutat concentra un percentatge alt d’afroamericans, molts d’ells descendents d’esclaus alliberats que van marxar dels estats esclavistes del sud per refer les seves vides al nord del país.
És curiós descobrir que fou Chicago la pionera dels populars gratacels i no Nova York. A diferència de Nova York, Chicago presenta una gran varietat d’estils arquitectònics: Ludwig Mies Van Der Rohe, Frank Lloyd Wright i Ricardo Bofill han dissenyat per a la ciutat. A cada racó hi podem trobar art de carrer modern, com The Picasso, escultura que l’artista malagueny va regalar a la ciutat l’any 1967. El contrast entre els gratacels de principis de segle XX i l’escultura postmoderna converteix Chicago en una meca per a artistes. Però la ciutat també té una vessant oblidada que sovint la gran pantalla ha intentat recuperar: una ciutat de vici i clans mafiosos, com el d’Al Capone o John Dillinger. Qui no recorda les espectaculars imatges de Camino a la perdición, dirigida per Sam Mendes, on veiem per primera vegada l’entrada a la ciutat de Chicago amb els seus ponts tant particulars sobre el riu? O la imborrable escena de Els intocables d’Elliot Ness amb un Robert de Niro convertit en un Al Capone més proper a la paròdia. De fet la ciutat encara conserva molts dels llocs on va viure el mateix Capone, i alguns dels speakeasies (clubs clandestins) que freqüentava entre 1920 i 1930 s’han reconvertit en restaurants que homenatgen el popular mafiós italià. I parlant d’italians, imprescindible visitar Giordano’s, famós per la seva pizza de proporcions descomunals que compta amb Barack Obama entre els seus seguidors.
