Antoni Martínez
Fa uns quants dies, la Presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, va fer una conferència a Barcelona en la que explicava la seva “recepta” per “desarmar” als que volen que Catalunya es converteixi amb un Estat independent. Citant paraules textuals va dir “Catalanizar España y afrontar una revisión “a fondo” del modelo autonómico que reconozca la especificidad de Cataluña”. D’aquesta manera, Esperanza Aguirre, argumentava que entenia el sentiment de desafecció dels catalans degut a la falta de reconeixement de l’Estat Espanyol a el que ella anomena “especificidad” de Catalunya.
Les seves paraules tindrien una important credibilitat si no fos perquè no és la primera vegada que es parla de “catalanizar España”. Si anem a l’hemeroteca del diari ABC, podem trobar com el dia 3 de febrer del 1978, José María Carrascal, ja parlava de “Catalanizar España”. Tots hem pogut veure com amb el pas del temps, això no s’ha complert. També tots recordarem casos diferents, però d’atracció per part dels catalans, com va ser el famós procés de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la famosa sentència del Tribunal Constitucional en què deixava molt clar els límits als quals podia aspirar el poble de Catalunya dintre de l’Estat Espanyol.
El fet que ara una política molt destacada en l’àmbit espanyol parli de nou en aquestes línies demostra que, de mica en mica, els polítics espanyols van entenen que la manifestació històrica del passat 11 de setembre del 2012 no va ser una “calentura de verano”. Amb el rotund èxit de la Via Catalana d’aquest any, han vist que realment hi ha una majoria molt important de catalans que estan compromesos amb la idea de fer de Catalunya un nou Estat Independent.
L’èxit de la Via Catalana ha tornat a posar el centre d’atenció de molts mitjans internacionals al procés que s’està vivint a Catalunya. Tots ells han destacat el pacifisme i festivitat d’aquesta Via. El terrabastall polític que ha desencadenat ha provocat que fins i tot els primers ministres d’alguns països d’Europa (Letònia i Lituània) hagin dit que podrien reconèixer un Estat Català si el procés és pacífic i legal.
Davant de tot això, crec que les declaracions d’Esperanza Aguirre van bastant en una nova possible línia d’actuació per part dels polítics espanyols per intentar frenar el procés sobiranista. Una vegada han vist que amb les amenaces i el discurs de la por no han aconseguit desarticular el procés potser intentaran oferir alternatives a la secessió de Catalunya. Aquesta teoria pot estar justificada també per l’ambigüitat amb què el President del Govern Espanyol va respondre a la carta que va enviar el President Mas a Mariano Rajoy demanant negociar una consulta per al poble de Catalunya.
Pel que sembla, és probable que ara s’ofereixi una millora del finançament per Catalunya, cosa que no volia negociar un any abans el President Rajoy i que va deixar ben clar en dir-li que no personalment al President Mas.
El problema que tenen ara per intentar convèncer als catalans amb millores, si és que així ho fan, és que arriben massa tard. Ja no ens creurem moltes de les propostes que ens puguin fer perquè ja ens coneixem la història. A més a més, han topat amb un President, el President Mas, que està fermament convençut en complir amb el mandat que li va donar el poble de Catalunya a les passades eleccions al Parlament de Catalunya el passat 25 de novembre del 2012.
Per tant, podríem resumir que el “catalanizar España” arriba tard, massa tard. El procés ja no té marxa enrere.