Joan Vea

Més de 24 hores després de l’11 de setembre, ningú no posa en dubte que la Via Catalana ha estat un èxit incommensurable, amb centenars de milers de persones eixint al carrer i repartint-se arreu del territori. Una demostració de capacitat de mobilització i d’organització, amb més de 30.000 voluntaris que van fer possible que avui parlem d’aquest èxit.

Un dels punts més èpics de tota la cadena humana va ser el punt en que el compositor vinarossenc Carles Santos i Lluís Llach es van agafar de la mà per unir la cadena humana al Principat amb els milers de valencians que anàrem fins a la vora sud del riu Sénia, per ensenyar al món que, com diuen a les Terres de l’Ebre i al Baix Maestrat, “lo Sénia no és frontera”, malgrat els intents de prohibició i la criminalització de l’acte per part dels governs espanyol i valencià.

El PP valencià ha intentat vendre que el #tramPV de la Via Catalana, anava a ser una invasió de catalans que vindrien a conquerir el País Valencià, recuperant els vells fantasmes de l’anticatalanisme. Unes declaracions que ens negaven la condició de valencians a aquelles persones que volíem participar de la cadena humana, afirmant en tot moment que tots els valencians volen ser espanyols i que la cadena humana era una agressió contra les que ells anomenen “senyes d’identitat valencianes”. El govern valencià prefereix tractar d’estrangers a una part de la ciutadania a la qual diu representar, abans que admetre que hi ha altres projectes nacionals que no passen pel que PP i PSOE van segellar amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia en 2006.

Res més lluny de la realitat. El dia 11, 5.000 valencians i valencianes van anar a Vinaròs des de tots els racons del país, tot desbordant les previsions de l’organització i es van aplegar per construir una cadena per unir-se amb la Via Catalana i que la frontera administrativa que la gent de les comarques del nord del País Valencià i de les Terres de l’Ebre esborra cada dia no posara punt i final a la Via Catalana, perquè la nació continua més enllà del Sénia.

La resposta de la gentada que hi havia mostra que hi ha una part de la societat valenciana que no es sent identificada en el model de “valencianía” que ha imposat el PP en els gairebé 20 anys que ocupa la Generalitat, que no vol que el PP utilitze unes “senyes d’identitat” inventades per enfrontar uns valencians contra uns altres i que reclama que els valencians, la gent del País Valencià, som un subjecte polític que té capacitat per a decidir el nostre futur de manera democràtica, sense que ningú ens impose cap projecte nacional o no vullguem estar.

A Vinaròs els valencians vam cridar ben fort al món que no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!