Més de 100.000€ de mitjana per l’excúpula funcionarial del Parlament després d’anys de cobrar sense treballar

El Parlament es gasta 3,9 MEUR en premis de jubilació a alts funcionaris

El Parlament s’ha gastat fins ara 3,9 MEUR en premis de jubilació a alts funcionaris. Tal com publica l”Ara’ i han confirmat a l’ACN fonts de la cambra, el Parlament ha premiat l’excúpula funcionarial amb més de 100.000 euros de mitjana després d’anys de cobrar sense treballar. La prima de jubilació s’ha pagat a 71 persones de les 81 que s’han jubilat al Parlament, i que han costat aquests quasi 4 MEUR a l’erari públic. Aquest privilegi és combinable amb les llicències per edat, de manera que hi ha 34 funcionaris que han cobrat cinc anys sense treballar i que, al jubilar-se, han percebut un any extra de sou. Entre aquests casos hi ha funcionaris de màxim nivell, com ara excaps de departament o exlletrats.

Publicitat

L’ARA explica que el Parlament ha reconegut haver pagat per cinc alts funcionaris -que ja feia anys que estaven en llicència per edat- un total de 528.425 euros dels pressupostos públics en concepte de subsidi de jubilació. I que també s’han pagat xifres similars per cinc alts càrrecs més quan es van jubilar, però que no s’havien acollit a les llicències i estaven treballant. És a dir, que en total la cambra ha destinat gairebé 1 milió d’euros (986.126) a deu funcionaris del nivell més alt en premis de jubilació.

Prima de jubilació de funcionaris

La prima de jubilació és un concepte retributiu que s’abona al funcionari quan es jubila a l’edat reglamentària i que es merita durant els anys de serveis efectivament prestats al Parlament, segons els acords signats amb els representants dels treballadors del Parlament.

L’import de la prima s’adquireix de forma progressiva, segons els anys treballats, i pretén compensar les característiques específiques dels serveis que presten els funcionaris en l’administració parlamentària, la qual té unes funcions diferencials basades en el suport a la potestat legislativa, a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i al control i impuls de l’acció política i de govern.

Algunes de les diferències destacables són, per exemple, la plena disponibilitat per donar suport a l’activitat parlamentària i institucional ordinària i extraordinària, l’assessorament en funcions legislatives, la immediatesa de les actuacions que s’han de realitzar i la poca mobilitat interna dins de l’administració parlamentària, a causa de la seva dimensió més reduïda.

Així doncs, regulacions sobre ajuts a la jubilació existeixen també a les Corts espanyoles, a parlaments autonòmics, i a d’altres administracions publiques.

El Parlament -segons l’Estatut d’Autonomia- gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària, aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn.

La regulació de la prima de jubilació forma part dels Acords sobre les condicions de treball del personal del Parlament, resultat de la negociació dels representants en matèria de recursos humans de la Mesa amb el Consell de Personal (òrgan que exerceix la representació col·lectiva del personal del Parlament). Tots aquests acords han tingut el vistiplau de les respectives Meses del Parlament.

Segons aquests acords, els funcionaris que es jubilen a l’edat reglamentària perceben una prima equivalent a un determinat nombre de mensualitats de salari brut que es calcula en funció dels anys de serveis efectivament prestats, amb un topall que és el salari brut de la darrera anualitat. Els imports rebuts en concepte de prima de jubilació tributen d’acord amb la normativa tributària aplicable.

La Mesa regula la prima a finals de 2021

L’article sobre el subsidi es va introduir el 1997, sota la presidència de Joan Raventós i Carner (PSC). I és l’any 2008, durant la presidència d’Ernest Benach (ERC), quan s’aproven les clàusules més inèdites, sent-ne el paradigma la creació de les llicències per edat i la prima de jubilació, tal com recull l”Ara’.

El darrer Acord sobre les condicions de treball del personal del Parlament que va actualitzar la regulació de la prima de jubilació va ser adoptat per la Mesa el 21 de desembre de 2021, sota la presidència de Laura Borràs. Aquest acord inclou una aplicació transitòria per als treballadors que es jubilin fins l’any 2026 i una altra pels que ho facin a partir del 2027.

En concret, a la darrera reforma dels ERGI, aprovada, a proposta de la Mesa ampliada, per la Comissió d’Afers Institucionals el 28 de juliol de 2022 -el dia que a Borràs se li suspèn l’acta de diputada i els drets de la presidència-, es fa referència a la prima de jubilació.

A l’article 84, que regula el nou permís progressiu per proximitat a l’edat legal de jubilació, estableix que  els treballadors que s’acullin al nou regim de reducció de jornada laboral durant els darrers cinc anys de la seva vida laboral tindran dret a la percepció parcial de la prima de jubilació.

Al tractar-se la prima de jubilació d’un concepte retributiu vinculat als anys de serveis efectius prestats al Parlament, els funcionaris que van acollir-se a la llicència per edat (derogada el febrer de 2022) també tenien dret a percebre aquesta prima en els percentatges establerts en les normes reguladores de la llicència mentre aquesta va estar en vigor. Així doncs, les darreres normes reguladores de la llicència per edat aprovades per la Mesa fixaven una reducció de la prima de jubilació tenint en compte els anys gaudits en situació de llicència.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes