Més 70.000 litres de deixalles marines al litoral català durant el 2022

El 62% dels residus són bosses, ampolles, canyes i fils de pescar, envasos de plàstic o tovalloletes

Publicitat

Unes 600 embarcacions de les confraries de pescadors de Tarragona, Barcelona i Girona van retirar del mar més de 70.000 litres de deixalles amb les quals van omplir 11 camions cisterna durant el 2022. Les dades s’han extret de l’aplicació mòbil Pesca Neta, des d’on els pescadors registren la brossa que treuen del mar. Del total de residus recuperats, un 62% són bosses, ampolles, canyes, fils de pescar, envasos de plàstic, tovalloletes i mascaretes d’un sol ús. La retirada la duen a terme tant les embarcacions de pesca d’arrossegament com les d’arts menors, que representen un 79% de la flota pesquera activa de Catalunya amb més de 1.200 pescadors i mariners. El departament d’Acció Climàtica hi ha destinat un milió d’euros.

Tovalloletes i plàstics. Això és el que més es troben els pescadors a les seves xarxes quan surten a pescar. Fa anys que fan aquesta tasca de recollir deixalles que queden atrapades però des de fa temps el programa Pesca Neta busca reconèixer el que fan i visibilitzar-ho. Durant el 2022, en el marc d’aquesta iniciativa, es van recollir 70.000 litres de deixalles amb les quals van omplir 11 camions cisterna.”És una burrada el que s’ha arribat a recollir i això només amb l’activitat pesquera perquè cal tenir en compte que els pescadors no fan d’escombriaires del mar sinó que van i pescar i el que voldrien és que algun dia aquesta iniciativa no fos necessària”,  assegura la subdirectora de Pesca, Itziar Segarra.

Es tracta d’una acció col·lectiva mitjançant la qual les confraries de pescadors catalanes, coordinades per les federacions territorials de confraries de pescadors i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, han organitzat un sistema de recollida de les deixalles marines quan els pescadors es troben en la maniobra de pesca. “Cada cop va a més. De fet, pesquem més tovalloletes que peix”, explica resignat Francisco Martín, un pescador d’arts menors de Blanes.

El projecte incorpora embarcacions de totes les modalitats de pesca i permet fer visible el paper del pescador en la lluita contra el plàstic al mar.

Per consolidar aquest sistema de recollida de deixalles marines, el Departament d’Acció Climàtica i Alimentació destina a aquesta iniciativa un milió d’euros cada any, que es reparteix entre les federacions de confraries de pescadors catalanes que hi participen. Aquest 2023, la concessió d’aquest ajut s’ha aprovat aquest mes de gener. Es tracta d’ajuts cofinançats en un 75% pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP).

El programa permet, a més de retirar deixalles marines, contribuir a la recuperació del medi marí, compensar el sector pesquer per la dedicació a aquestes iniciatives, avaluar la incidència que té el factor humà sobre la contaminació dels mars, conscienciar els pescadors i la ciutadania de la importància de millorar la gestió dels residus que es generen i augmentar i millorar la imatge dels pescadors davant de la societat en general.

Unes 1.600 hores de feina

La tasca, però, és feixuga i implica molta dedicació perquè els pescadors la compaginen amb la seva activitat habitual. L’índex d’esforç de triatge que s’ha observat en les dades del 2022 indica que els pescadors han dedicat un total de 1.600 hores a la retirada de deixalles marines del litoral català durant la seva jornada de pesca. De tots els participants, la federació territorial de Confraries de Pescadors de Barcelona és la que més triga a seleccionar les deixalles marines que ha pescat.

A més, s’ha observat que la flota d’arts menors d’aquesta zona és també la que més triga a triar per volum de deixalles. El motiu principal és la concentració de tovalloletes en aquesta zona.

Aquestes dades coincideixen amb altres estudis que constaten que les zones més poblades són les que acumulen més plàstics en els fons marins, a causa, sovint, d’una combinació d’excés de població i una manca en l’eficiència de la gestió dels residus.

Per territoris, a Girona, en canvi, les 190 embarcacions que hi van participar hi van dedicar 650 hores de la seva jornada. A Tarragona, hi van participar 41 embarcacions i els va suposar 150 hores de feina. Finalment, a Barcelona van ser 44 embarcacions, que van necessitar 790 hores de la seva jornada de pesca per retirar i triar les deixalles trobades. “Ens suposa molta feina. Hi ha caps de setmana que enlloc de sortir a passejar, hem de posar-nos a netejar xarxa”, explica Martín.

A banda de llaunes, ampolles, bidons de pintura, envasos de diferents tipus i tovalloletes higièniques, els pescadors han tret del mar objectes molt diversos.

Joguines o aspersors

Entre les troballes més extraordinàries destaquen aspersors de grans dimensions, joguines diverses, pneumàtics i tests de totes mides. Però també hi ha trobat bicicletes, rentadores o bidons de pintura.

A la costa gironina, els pescadors han pogut comprovar que l’origen de la majoria d’envasos prové del Mediterrani (França, Itàlia, Marroc) i es troben entre els 60 i els 220 metres de fondària. Els pescadors d’aquesta zona del litoral afirmen que quan pesquen més deixalles marines és en èpoques de temporals o corrents forts; és a dir, durant els mesos de tardor i hivern. Durant els mesos d’estiu, en canvi, n’agafen menys quantitat.

A Barcelona, per contra, el pic més alt de deixalles se situa entre els mesos d’agost i setembre, relacionat amb la temporada d’estiu.

Un projecte “consolidat”

Pesca Neta s’impulsa any rere any, des de la Direcció General de Política marítima i Pesca sostenible, en el marc de l’Estratègia marítima de Catalunya, que dona suport al paper dels pescadors, amb la finalitat de protegir i cuidar els ecosistemes marins en el marc d’activitats pesqueres sostenibles.

Des del Departament, destaquen la “consolidació” de la iniciativa gràcies a la difusió que se’n fa des de les federacions. En aquest sentit, remarquen que s’ha fet una important campanya de publicitat a la premsa escrita, la ràdio, web i xarxes socials, a més de ‘merchadising’ i l’emissió d’un anunci a televisió.

Això, asseguren, fa que el projecte sigui “visible” arreu del territori i “fomenti” la conscienciació social de la problemàtica. A més, també promou una “millor” imatge del pescador com a “protector i cuidar del medi on treballa”.

A tall d’exemple, a Tarragona, s’han repartit entre totes les confraries bosses reutilitzables fetes de plàstic reciclat per evitar el consum de bosses d’un sol ús. Aquestes bosses portaven el lema del projecte, “Pesca Neta cap a una mar blava”.

“És molt important la sensibilització del ciutadà, que sigui conscient que cada gest que fem en la nostra vida quotidiana, per error o pel que sigui, acaba al mar. Per això cal anar a la prevenció, a intentar reduir l’ús del plàstic”, remarca la coordinadora del projecte a les comarques gironines, Estefania Minuto.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes