El 52% de les mencions sobre Europa a les xarxes tenen a veure amb l’autodeterminació

L'estudi del Diplocat va monitoritzar 4,2 milions de mencions entre el 2014 i el 2021,

Un estudi del Diplocat sosté que un 52% de les mencions sobre Europa que es van fer a Catalunya a les xarxes socials tenen a veure amb l’autodeterminació. L’informe en va monitoritzar 4,2 milions entre el 2014 i el 2021, on el to de conversa predominant va ser neutral o indefinit (90%), amb altres grans temàtiques d’interès en segon i tercer terme, com el català i l’economia. Els resultats s’han posat sobre la taula aquest dimecres en el marc d’una conferència sobre el futur d’Europa al Palau Robert de Barcelona, on també s’han comparat amb altres documents elaborats pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i l’Institut Internacional Català per la Pau (ICIP) sobre el mateix tema.

Publicitat

Així, experts de les dues institucions han coincidit que la confiança en les institucions és més aviat “baixa” a Catalunya, en línia amb altres països del sud d’Europa, i uns punts per sota en comparació amb altres comunitats analitzades de l’estat espanyol.

També han subratllat una tendència pel que fa a la orientació política. En aquest sentit, aquelles persones enquestades més pròximes a la dreta i al centre dreta “tenen més confiança” i s’identifiquen més amb Europa, mentre que passa tot el contrari amb aquelles de mentalitat més d’esquerres, i amb una major identificació amb Catalunya.

Més europeistes que euroescèptics

Tot i que els catalans – segons les conclusions de les tres enquestes – no se senten més europeistes que fa uns anys, sí que són més majoritaris en comparació amb els euroescèptics. Segons el CEO, per edats les persones entre 18 i 24 anys, així com les més grans de 65 són els que més confiança tenen en les institucions de la UE.

Pel que fa al Diplocat, en el seu estudi a les xarxes socials, també analitza l’actitud de les mencions envers diversos líders europeus. D’aquí n’extreu un important volum de conversa en to positiu al voltant del ja mort expresident del Parlament Europeu, David Sassoli. D’altra banda, Josep Borrell se situa com el polític que més conversa general, amb una “marcada tonalitat negativa”.

Compromís amb el projecte europeu

Finalment, la consellera Victòria Alsina ha estat l’encarregada de cloure l’acte, en el qual ha reivindicat la seva “comoditat” amb el projecte europeu que “des del primer moment ha reivindicat els valors de la democràcia, la llibertat, l’estat de dret, la igualtat o els drets humans”.

Tot i això, la consellera també ha volgut posar de manifest que després de les revelacions del Catalangate i la utilització del software Pegasus per espiar massivament a periodistes, advocats, representants públics, adversaris polítics i familiars, “no hi ha dubte que, com a mínim, la democràcia espanyola és imperfecta, dèbil o de baixa qualitat”.

Així ha reclamat que la Unió Europea abordi “els seus problemes de fons”, i que es “desempallegui dels dobles estàndards”. També que “respecti els seus propis principis, que defugi de l’estètica i les grans declaracions, que sigui pragmàtica i que s’esforci per garantir que és un projecte legítim als ulls de la ciutadania”.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes