Els joves ucraïnesos que tornen per lluitar: “Torno per la meva família i el meu país”

El pas de Medika rep un allau de refugiats mentre un degoteig de joves creuen per integrar-se a l'exèrcit

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

El pas fronterer entre Polònia i Ucraïna de Medika té dos sentits. En un surten els milers de refugiats –ja ho han fet prop de 80.000 persones, majoritàriament dones i nens- que fugen de la guerra. Arriben exhausts després de dies de trajecte i pugen a autocars que els porten al centre de distribució de Przemysl. En l’altra direcció van cap a Ucraïna camions amb ajuda humanitària i també un degoteig de joves ucraïnesos. Dima té 26 anys i és conductor de camió. “No puc continuar conduint per Europa mentre el meu país està en guerra. Vaig cap a Ucraïna perquè hi ha la meva família i els meus amics, i perquè aquest és el meu país, el meu president i he de fer alguna cosa”, diu a l’ACN a pocs metres del control fronterer.

Publicitat

Dima és conscient que malgrat que es presentarà voluntari pot ser que no pugui lluitar. “Molta gent està tornant al país, però no tenim prou armes per tothom”. Amb tot, agraeix als països europeus l’ajuda que estan enviant.

Andriy també té 26 anys i arriba acompanyat d’un amic. Porta tres bosses. Explica que és d’una localitat a 190 quilòmetres de Kíiv. El seu discurs també va carregat de sentiment patriòtic. “Torno perquè és la meva pàtria i he de defensar la meva família. La van defensar els avantpassats i ara em toca defensar-la a mi”

Maksim Viktorovich camina sol. És capità de l’exèrcit ucraïnès i es trobava a Polònia amb la seva família. Fa els últims metres mentre el graven les càmeres. “Vull que tothom em vegi”.

Segons ACNUR ja han sortit d’Ucraïna un milió de persones. 550.000 han travessat la frontera de Polònia per llocs com Medika, un dels vuit passos entre Ucraïna i la UE.

Aquí els esperen autobusos, primer, i després un exèrcit desarmat de voluntaris que els dona menjar, que els tramita gratuïtament documents i els ofereix transport a punts de tot Europa.

A Przemyśl, on desembarquen els autobusos procedents de la frontera, hi ha una presència constant de persones amb cartells. A vegades hi porten imprès tan sols una bandera. La del país d’on venen i on ofereixen allotjament.

Mikhail ve de Noruega. Porta un cartell amb la bandera del seu país. “He vingut per portar gent d’Ucraïna a Noruega”, explica a l’ACN. “Hem vingut 10 cotxes i tenim 45 llocs”. Primer els allotgen a un hotel proper. Després un viatge de centenars de quilòmetres fins al seu nou refugi.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes