Barcelona és la ciutat amb més motos per nombre d’habitants d’Espanya, diu Unespa. Podríem dir que té un clar pulmó: la carretera de l’Arrabassada, 11 quilòmetres de corbes que recorren la muntanya de Collserola amb vistes a la gran ciutat.

L’Arrabassada no és només una carretera de passada, tot el seu ambient se centra en un mirador on sempre es reuneixen moters i aficionats als cotxes per a parlar, lluir-se i veure com uns altres passen per la carretera de doble sentit. La reunió de les pipes i el Monster moltes vegades acaba quan arriba la policia per a desallotjar el mirador. Però això abans no passava i és que la carretera va albergar durant 60 anys carreres legals quan el tramvia model Arrabassada va deixar de portar passatgers al casino, expliquen des de El Periódico.

L’Àlex, l’Andrea i en Marcos han crescut com a motoristes circulant per les corbes d’aquesta carretera, per en Marcos, la millor carretera de la ciutat, per l’Andrea, el lloc on es va submergir en el món dels grups moters. Per l’Álex la carretera comodí, de nos saber què fer i anar-hi. En canvi, a la Carol no li agrada l’ambient, tocar genoll no és el seu, ella és de llocs més tranquils.

Àlex Hidalgo, auxiliar de laboratori, condueix una Suzuki GSX-S 750 i va a circuit amb una Suzuki GSX-R 600

Des de petit l’Àlex ja es quedava embadalit mirant les motos, per això amb els seus primers treballs va pagar-se el permís de conduir. De mica en mica va anar acostant-se al seu somni i ja amb la llicència de l’A a la mà va arribar, per fi, el moment de comprar-se una moto. L’Àlex es va sentir sol, encara recorda com la seva mare ni tan sols va voler veure la moto al concessionari, però la Suzuki GSX-S 750 l’any 2018 ja dormia en el seu pàrquing.

La moto per l’Àlex és una manera d’evadir-se quan té un mal dia o una manera de divertir-se amb els seus cosins i alguns col·legues amb els quals sol sortir diumenge si, diumenge també, a passar per carreteres com la de Ca la Iaia i demanar-li l’adhesiu que tots porten en les seves motos.

Catalunya és un bon lloc per a les motos, diu, “tenim platja, muntanya i moltes carreteres amb bones corbes, encara que no és només això, són els paisatges, els pobles, els ports de muntanya…”. Això sí, pregunta sobre si Barcelona és un bon lloc per als moters, li fa dubtar: “Intenten fer accessible el món de les motos, fan propaganda que les motos són el millor per a circular, però a l’hora de la veritat no trobem les facilitats que hauríem de tenir per a, per exemple, circular per la ciutat”.

“Fan propaganda que les motos són el millor per a circular, però a l’hora de la veritat no trobem les facilitats que hauríem de tenir per a, per exemple, circular per la ciutat”

L’Àlex mira enrere i està orgullós de la seva evolució a sobre de la moto, va començar amb molta por, ara, ja ha anat dues vegades a circuit i espera la tercera: “Córrer al carrer és molt més perillós, en circuit serà un ‘arrastrón’ el que al carrer pot costar-te la vida”. En 20 anys, l’Àlex encara es veu damunt d’una moto, les seves Suzukis li fan feliç i, al costat de la seva parella, la Cristina, més.

Carol Noguero, periodista esportiva en el diari Sport i TotalmotorTV, porta una KTM Duke 790

Des que era molt petita la Carol veia com el seu pare gaudia els diumenges de MotoGP, ella s’asseia amb ell i aviat van començar a anar plegats al circuit. Quan tenia 18 anys la van portar per primer cop amb moto i es va adonar que no estava feta per a anar de paquet, va decidir llavors apuntar-se a l’A2. A l’una, la Carol, estudiava periodisme i més tard va fer el pas d’ajuntar-ho tot: “La meva afició amb el meu treball i el meu futur, m’ha costat, però ja l’he aconseguit”.

A Noguero no li agrada l’Arrabassada, diu, perquè és molt prudent. Allà, ha vist molts accidents i “gent que va una mica passada a tocar genoll tota l’estona, és un ambient que no m’agrada, tot i que fa anys que vaig en moto, encara estic aprenent i prefereixo anar a llocs més tranquils” com Ca la Iaia o La Cantera Biker. Comenta que, a Barcelona, estan perjudicant bastant el tema de les motos: “Sembla que estem com perseguits, ens tallen carrils i ens treuen llocs per a aparcar”.

“Sembla que estem com perseguits, ens tallen carrils i ens treuen llocs per a aparcar”

A la Carol encara li fan comentaris com “tu no pots amb aquesta moto”, diu que simplement per ser una dona ja se sent jutjada. El mateix li ocorre en la seva professió: “Al principi era com que per ser dona havia de demostrar més que m’agradaven les motos o no sé, de vegades haig de fer un reportatge i em demanen que vesteixi de determinada manera o que em maquilli,  això a un home no li demanen”.

“Per ser dona havia de demostrar més que m’agradaven les motos”

Li alegra que cada vegada hi hagi més dones que portin motos i ignorin els comentaris masclistes i s’il·lusiona en explicar que algun dia entrarà a circuit. Mentrestant, ella continuarà reparant la seva moto, anant de ruta entre vinyes i publicant entrevistes a pilots com Carlos Sainz al diari Sport.

Andrea Marrahí, és tècnic en imatge per al diagnòstic, condueix una Suzuki GSX-R 600

Gràcies a MotoGP l’Andrea es va aficionar al món moter i fa aproximadament quatre anys va comprar-se la seva primera moto, una Yamaha MT 03, que li va descobrir la tradició motera de Barcelona.

En el mirador de l’Arrabassada amb un Monster i unes pipes entre les mans, es va introduir en el seu primer grup moter, el Biker Girls. Després va entrar al grup Zeta 6,5 Barcelona amb els quals freqüentava l’emblemàtic Ace Café de Barcelona i feia ruta els caps de setmana. Però l’Andrea també gaudeix de l’afició en solitari, anar sola damunt de la moto agafant les corbes que pugen al Tibidabo és per a ella un moment de desconnexió, fins i tot, en els descansos del treball.

Però la moto a l’Andrea no només li ha portat moments de felicitat, fa un any prop de Puigcerdà la MT 03 va caure per un barranc, l’Andrea va acabar en el guarda-raïl i durant dotze dies es quedà a l’hospital. A la seva mare ja no li agradava la idea de tenir moto, després d’allò, menys, però Marrahí sabia que no podia viure sense conduir, i encara que la por de tornar a sentir el mateix que quan va caure i bloquejar-se era gran, es va comprar una GSX-R 600. Ara ha aconseguit la moto dels seus somnis i li demana paciència.

Barcelona comenta l’Andrea, quant a concentració de moters és bona ciutat per a viure la passió, quant a infraestructura, no. “Els carrils no estan adequats per les motos, hi ha trenta mil carrils bici que no s’usen i la urbana està sempre pendent” es queixa. Però, al cap i a la fi, Barcelona té la “Raba” i per l’Andrea és més que suficient. 

“Els carrils no estan adequats per les motos, hi ha trenta mil carrils bici que no s’usen i la urbana està sempre pendent”

A Marrahí els homes moters li han donat molt suport, però tampoc s’ha escapat de comentaris de l’estil “és molt gran per a tu”, “no toques genoll” o “la roda no la gastes pel lateral”.

Van ser les motos les que els van unir el Nadal de 2019 i avui, amb l’Òscar, la seva parella, comparteix aquesta passió.

Marcos León, enginyer telemàtic que pilota una Honda CBR 600

Cada diumenge veia MotoGP al costat del seu pare, d’aquí la seva afició per les motos i les ganes boges de circular per circuits com el de Castellolí que va gaudir l’estiu passat amb la MT 07 o al de Calafat amb el que ha circulat fa escassos dies amb la comprada de nou CBR 600.

Per en Marcos la moto és un transport multiús, li serveix tant per a evitar embussos, com per a passar-ho bé conduint per la que per a ell és la millor carretera barcelonina, la de l’Arrabassada. També gaudeix conduint per Ca la Iaia, el Coll de l’Illa o el pantà de la Llosa del Cavall, al costat del seu cosí, l’Àlex, el de la Suzuki, i altres col·legues.

Fa poc temps en Marcos va canviar el seu MT 09 per la CBR 600, una moto més esportiva que diu no pot aprofitar si no va al circuit: “La idea és que pagues 150 € per poder córrer a tot el que dóna la moto i millorar el teu pilotatge. El circuit al final m’acosta al que veia per televisió quan era petit“. 

“Els números diuen que és la millor ciutat espanyola per a ser moter, però l’Ajuntament de Barcelona està en contra de les motos, no entenc molt bé per què si gasten i ocupen menys que un cotxe”. Encara que freqüenta el mirador de l’Arrabassada i ha hagut d’escoltar policies desallotjant-lo dir “l’últim que surti, pilla”, pensa que són bons amb els moters, mai li han multat per portar intercomunicadors, una GoPro en el casc o el tub canviat.

“Els números diuen que és la millor ciutat espanyola per a ser moter, però l’ajuntament de Barcelona està en contra de les motos”

Però a León no sols li agrada la conducció, la mecànica també l’apassiona. Va comprar un traster i ha fet d’ell un petit taller on repara la CBR. En 20 anys en Marcos li agradaria poder viatjar amb moto. Ara per ara, es compraria de nou la MT 07, per a ell, “la millor moto del món”.