Els metges francesos Jean-Paul Mira — de l’Hospital Cochin de París — i Camille Locht — de l’Institut Nacional de Salut i Investigació Mèdica francès (Inserm) — van afirmar al canal de televisió LCI que “s’ha de provar la vacuna contra la COVID-19 a l’Àfrica”.
Unes declaracions que em van regirar els esperits. Una expressió més de la mentalitat colonial que perdura entre la blanquitud europea, ben lluny de ser ensorrada. Penso que, tot i semblar paradoxal, les paraules d’aquests homes han tingut cert efecte positiu. Han posat al focus mediàtic mundial unes pràctiques que no són cap novetat per la població africana. Fa segles que les farmacèutiques europees proven els seus productes al sud global aprofitant la passivitat còmplice de la comunitat internacional. Ara sembla que el món s’està adonant que l’entorn mèdic europeu és racista i no té cap mena de precepte ètic. Una mica tard.
La condemna de les declaracions de Jean-Paul Mira i Camille Locht va ser multitudinària. L’exjugador del Barça Samuel Eto’o els va dedicar un ‘fils de pute’. Didier Drogba reivindicava que els africans no són rates de laboratori. El director de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va condemnar amb duresa la proposta dels científics francesos per “racista i colonial”. Però més enllà de la resposta global i després que els metges s’hagin disculpat, sembla que podran seguir exercint la seva feina amb normalitat.
És curiós perquè a finals de març uns científics filoracistes italians van començar a estudiar la hipòtesi que la COVID-19 no afectava les persones afrodescendents. Vendre que els negres tenen immunitat al virus és una estratègia perquè la comunitat migrant vagi a treballar per mantenir l’economia mentre els blancs es queden a casa. Em sembla insultant que s’investigués aquesta barbaritat quan s’ha demostrat científicament que tots els éssers humans som iguals a escala biològica. Em recorda al racisme científic, aquesta pseudociència, que tractava justificar de totes les maneres hagudes i per haver que els éssers blancs són superiors. A més, hi ha una dada que ridiculitza encara més la idea dels metges italians: a Chicago, el 70% de morts pel coronavirus són persones negres quan només representen un 30% de la població.
Per tant, reitero, no és cap sorpresa. Es fan i s’han fet pràctiques així durant segles. Creure que el colonialisme és cosa del passat és un error greu.
La deshumanització de l’altre
El pensament colonial blanc mai s’atipa. No importen els crims que s’hagin de cometre contra gent innocent. Ens van esclavitzar. Es van repartir el nostre continent. Ens van colonitzar. Van matar els nostres avantpassats i la nostra cultura. Ens espolien econòmicament. Manen als nostres països. Però no en tenen prou.
L’any 1958 encara existien zoològics humans, exposicions de persones provinents de països colonitzats per entretenir a la població blanca a les grans ciutats europees. Els tancaven a gàbies perquè no escapessin i els visitants els tiraven aliments. Crec que és el súmmum de la deshumanització de l’altre. Deshumanitzen perquè es creuen superiors. On tothom veu un ésser humà, ells veuen un ésser inferior del qual poden treure profit. Volien dominar-nos a tots els nivells, és estructural. Existeix un ordre racial que situa a les persones no blanques en un context de desavantatge. És l’imaginari que insensibilitza a individus com han fet els metges francesos. El mateix imaginari que utilitzaven les persones blanques responsables dels zoològics humans.
Imaginem que un individu africà migra a Europa. En arribar, seria declarat persona en situació administrativa irregular. Si té algun problema mèdic, els Centres d’Atenció Primària es negaran a atendre’l. En canvi, al seu país d’origen una farmacèutica europea pot experimentar amb cossos com el seu. Però a ell, ningú l’atendrà en aquell moment. Són aquestes diferències les que legitimen l’ordre racial imposat socialment.
Un exemple recent de la vilesa occidentalista i la seva falta d’ètica és el cas Pfizer. Pfizer és l’empresa farmacèutica més gran del món. Va evitar anar a judici l’any 2009 per la mort d’onze nens nigerians amb qui havien experimentat. Les proves també van generar danys cerebrals a molts altres menors nigerians. L’empresa va pagar 55 milions d’euros a un grup de famílies i així va esquivar la via judicial.
Casos com el de Pfizer o com els experiments mèdics a Zimbàbue per trobar cura a la SIDA, desgraciadament, formen part de la història dels darrers segles del continent africà. Una història colonial a la qual Àfrica vol posar el punt final però que dos metges francesos ens han recordat que està més viva que mai.
