El tribunal del judici reivindica la seva imparcialitat hores després de publicar la sentència

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

El tribunal del judici de l’1-O ha defensat la seva imparcialitat en la sentència feta pública aquest dilluns i ha respost als diferents incidents de recusació presentats per les defenses que han afectat fins a nou magistrats. Els jutges han carregat contra les defenses dels acusats per haver fet ús dels mecanismes de recusació per “laminar, mitjançant la insistència, la credibilitat pública del Tribunal Suprem i la seva aparença d’imparcialitat”. A més, han utilitzat la llei de transitorietat aprovada pel Parlament al setembre del 2017 per qüestionar el “respecte” dels acusats a la independència judicial. “L’estructura orgànica del poder judicial en el nou escenari de la República Catalana presentava algunes escletxes preocupants per les que podien esfumar-se tota aspiració d’imparcialitat”, han dit.
“La recusació dels integrants de la sala s’ha convertit en una rutina que, de manera contumaç, s’ha fet servir com un instrument de deslegitimació del Tribunal Suprem”, han lamentat els magistrats en la sentència. Un fet que han “contrastat” amb la “naturalitat” amb que “des de fa dècades s’accepten” les seves resolucions, de manera que aquesta causa ha estat una “ruptura abrupta”.

Els magistrats han recordat que entre els anys 2014 i 2018 han tramitat més de 2.500 assumptes relacionats amb Catalunya, sense que s’hagin promoguts recusacions. Entre moltes causes que citen, hi ha el judici contra l’exconseller Francesc Homs pel 9-N.

De fet, afegeixen que el que per a les defenses abans era “l’única instància capaç de corregir les injustícies” que hi pogués haver en resolucions de tribunals catalans, “ara es veu com un tribunal del que s’ha de fugir a tota costa”. “El que abans era un viatge d’anada al Tribunal Suprem, a la recerca de solucions jurídiques correctores”, afirmen, “ara es veu com un obstacle insalvable, representants per jutges parcials, contaminats per la política i capaços de manipular les normes de repartiment només per castigar a dissidents polítics”.

El tribunal també lamenten que el judici, “sense precedents en durada i intensitat”, hagi estat presentat “com un tediós i prescindible tràmit per arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, única instància capaç de desfer la injustícia” de la sentència, i que “ni tant sols al Tribunal Constitucional se li reconegui capacitat per atorgar empara” per vulneració de drets, sinó que se’l presenti com “el veritable responsable del procés secessionista”.

Carreguen contra la llei de transitorietat

Els magistrats aprofiten la llei de transitorietat jurídica aprovada pel Parlament el 8 de setembre del 2017 per afirmar que “la preocupació dels processats per la imparcialitat no sembla fruit d’una escrupolosa actitud de respecte pel significat constitucional de la funció jurisdiccional”. Així, asseguren que instaurava un model d’autogovern del poder judicial “inspirat en l’actuació coordinada amb el poder executiu”, i que “la recerca d’un model de jutge identificat amb una determinada convicció ideològica” i una “depuració de jutges”. “L’estructura orgànica del poder judicial en el nou escenari de la República Catalana presentava algunes escletxes preocupants per les que podien esfumar-se tota aspiració d’imparcialitat”.

Participació de la política

A més, asseguren que “el sistema constitucional espanyol és tan millorable com qualsevol altre model comparat”, però que la participació del Congrés i el Senat en la designació de part dels vocals del CGPJ no poden portar a la desqualificació dels magistrats. A més, remarquen que en països de l’entorn hi ha una participació “més o menys directe” del poder polític en el nomenament de l’òrgan del govern judicial, o que els membres del mateix Tribunal Europeu de Drets Humans “són proposats i elegits per polítics en actiu”.

Durant la sentència, els magistrats responen els arguments contra les diferents recusacions, també les presentades contra el jutge instructor, Pablo Llarena, i contra el mateix president del tribunal i ponent de la sentència, Manuel Marchena, pel missatge de Whatsapp del senador del PP Ignacio Cosidó, dirigit a companys del partit i en el que assegurava que, amb l’elecció de Marchena com a president del CGPJ i del Suprem, els controlaria “per la porta del darrere”. El tribunal sosté que la imparcialitat d’un jutge es pot valorar pels seus “propis actes”, no per “l’opinió d’un tercer”.

- Publicitat -