La mirada al passat és inevitable en les obres d’aquest fotògraf nascut a Nelson (Regne Unit) el 1966, ja que contenen constants referències a la història de la pintura per la tècnica que utilitza. I és que les seves fotografies semblen, en molts casos, pintures que recorden a retrats d’autors com Jean-Auguste-Dominique Ingres. Learoyd reconeix que es deu al fet que tenen un “cert tret de composició i aïllament”. “En realitat són purament fotogràfiques, però entenc que a la gent li pugui recordar a pintures”, ha apuntat l’autor.

L’exposició, comissariada per Sandra S. Phillips, conservadora emèrita de fotografia al San Francisco Museum of Modern Art, inclou producció de l’última dècada de Learoyd. Hi predominen els retrats i les figures, moltes nues, en què hi vol transmetre sensació de llunyania, emocions interioritzades i una estranya bellesa inherent en un present ple d’inquietud.

“Fotografiar més d’una persona és molt difícil. I em vaig interessar en el retrat. Mirar a l’altra persona i tenir una empatia i connexió a través de la representació i sentir què pot transmetre aquella persona a través de la càmera”, ha explicat l’autor sobre el seu treball.

Els retrats només els podia fer des dels seu estudi, ja que el volum de la càmera que utilitza no li permetia sortir a l’exterior per fotografiar coses que l’interessaven i que hauria volgut immortalitzar. Learoyd reconeix que estan fetes d’una manera “molt poc convencional”, però no volia renunciar a aquest mètode de cambra obscura perquè és el que li permet donar significat a unes imatges que són “úniques” i que quedin en la retina del visitant.

“La gent que treballa en una oficina té un fort desig de sortir. Volia trobar la manera de fer imatges fora de l’estudi”, ha explicat l’artista després de vuit anys de treballar només a l’estudi. Finalment, va trobar la manera de modificar la seva gran cambra obscura i va poder sortir a l’exterior i començar a treballar, aquesta vegada, en blanc i negre i en grans dimensions.

A la mostra es poden veure paisatges que troba especialment en petites ciutats de l’Europa de l’Est. Per encàrrec de la Fundació Mapfre, també inclou un paisatge fet a Lanzarote, que s’incorporarà a la col·lecció de fotografia de l’entitat, que ja disposa de dues fotografies de l’artista. També destaquen els cotxes cremats que col·lecciona a Estats Units i que són protagonistes de fotografies com a metàfora d’un present angoixant.