VOX s’ha convertit en l’última excusa per tal de quedar-nos a salvar Espanya. El catalanisme polític sempre ha tingut aquesta idea supremacista i imperialista de voler salvar Espanya dels seus monstres. A Catalunya hi ha molta gent que es creu millor que els espanyols i que creuen que hem de salvar els nostres germans –perquè ells solets no podrien– dels mals del feixisme. En canvi jo sóc dels que opino que els espanyols ja són ben grandets per saber el que voten i el que han de defensar i no i si ho volen fer. Perquè en definitiva, si el PSOE i Podemos acaben comprant en part el discurs de VOX ni que sigui a nivell nacional, per què els hem d’anar a salvar?

Però caldria discernir entre els que volen salvar Espanya per pur paternalisme i els que volen salvar-la per rèdit polític. Entenc els que volen intentar salvar Espanya per tal d’utilitzar-ho a favor nostre, per reivindicar que aquí som un dels pocs llocs on dins d’Espanya encara es defensen els drets fonamentals, tant individuals com col·lectius, i així atreure certs votants de frontera que encara creuen que Espanya pot oferir algun projecte decent. Entenc aquesta estratègia, tot i que existeix un problema: la frontera és porosa en els dos sentits, i tant pot fer que et vinguin vots a tu com que aquests fugin cap a un projecte espanyol antifeixista.

Però dins d’aquest subgrup estratègic també hi ha gent amb altres incentius, com per exemple seria l’incentiu de distreure el personal de les coses importants. Hi ha gent que creu que posant-nos l’espantall de l’extrema dreta al davant ens centrarem en aquesta lluita i ens faran oblidar la principal dins del moviment catalanista, que és l’alliberament nacional, alliberament que també ho és de l’extrema dreta. Hi ha gent que creu que lluitar contra aquestes coses és més fàcil i té menys externalitats negatives que fer-ho per la llibertat més alta.

Però el problema que no podem oblidar és que l’ascens de VOX en bona part ha vingut pel blanqueig que han patit les seves idees per part del bloc del 155/1936, bloc on el PSOE s’hi ha sumat amb alegria i on C’s i PP han dut Espanya a una involució de drets civils on el més normal era que VOX hi pogués fermentar amb certa felicitat i facilitat. Quan portes a Espanya a un discurs anterior al 1978 és normal que et surtin tots els tics associats a aquell temps però posats al dia.

Està molt bé crear cordons sanitaris per tal d’evitar que VOX obtingui més poder, però encara seria millor fer-lo al voltant de la gent que els està alimentant. Perquè no pot ser que tothom s’escandalitzi amb l’ascens d’aquest partit però a la vegada es facin manetes amb els incendiaris que l’han provocat.

Però al cap i a la fi el que hem d’aturar és l’ascens d’aquesta força a Catalunya, desitgem el que desitgem, ja que no podrem salvar a ningú si primer no ens salvem nosaltres. Com frenar l’ascens de VOX? Nosaltres en aquesta qüestió tenim una cosa positiva: en el seu temps ja vam aturar l’ascens de Plataforma Catalunya.

Primer és saber i reconèixer que els votants de VOX existeixen i tenen els seus motius per votar VOX. Poden ser uns motius que a nosaltres ens semblin horrorosos, però que per ells són vitals. Però, com els podem desactivar? Perquè aquesta serà la gran pregunta dels propers anys, o almenys ho hauria de ser, tant aquí com a Europa o Amèrica. La qüestió serà aquesta i el problema serà si som prou valents com per fer front als problemes de la gent que podria votar VOX. Això si a algú no li interessa no fer res perquè VOX en sí i la dinàmica i debat que aporta ja els va bé per anar-hi en contra… cosa per la qual la resolució del problema passaria a segon pla.

Valentia en la defensa dels drets civils –tant de les dones, com del col·lectiu LGTBI o la pròpia llibertat de premsa–, drets de la immigració i drets nacionals. Aquests són els tres eixos on VOX representa un perill, tres eixos on a Catalunya sempre ha existit un gran consens i on hem sigut capdavanters en tots ells i els quals hem de continuar defensant amb prou intel·ligència com per no crear anticossos però sense frenar en cap camp. Perquè l’important de tot plegat és salvar el consens social català i que aquest sigui la base del nou Estat amb el qual ja decidirem com podem ajudar de la millor manera als nostres germans del país veí. Salvem Catalunya per salvar Espanya, però no al revés.