Per una vegada a la vida, queda’t a casa

Durant el 21-D heu estat en alguna barricada? Heu bloquejat alguna via que suposi un sabotatge a l’adversari? Heu fet alguna cosa que realment hagi estat útil a la causa a la qual serviu? Segurament no, així que fem un repàs dels quatre motius pels quals hem arribat a aquest punt de protesta naïf.

El primer és la criminalització de la violència per part de l’independentisme. La violència en ella mateixa, ni és bona o dolenta. No té més connotacions de les que hi afegim a posteriori. Condemnes tota manera de violència que cerqui un canvi polític? Espero que llavors condemnis des de la Setmana Tràgica fins al venciment d’una hipoteca. Condemnar i perseguir la violència és absurd, per fer-ho l’hauràs d’aplicar. Si tothom que anés a una manifestació portés la cara tapada i realment tingués els mitjans per assaltar un edifici. Segurament no hi hauria cap mort ni ferit. Vis pacem parabellum. Per això si un manifestant és vol immolar a una manifestació, normalment el millor és apartar-se.

Gràcies a la falta de voluntat de tots els partits en teixir una estratègia antirepressiva, per tornar a l’ofensiva i que el moviment republicà pugui aconseguir els seus objectius. Som aquí. Tampoc ens hem d’estranyar. Des del mateix dia 27-O al matí que cap partit polític ha proposat cap idea raonable. Ni boicot a l’IBEX-35, ni res que pugui afeblir l’Estat. Tot s’ha construït sobre diverses càbales i mentides mal explicades que tampoc han aconseguit resultats tangibles.

La poca preparació és bromadora. Sincerament, l’any passat em pensava que la treva d’hivern serviria per formar a persones que fossin mínimament eficaces a l’hora de generar disturbis (bàsicament que no s’apartessin a la primera) i que poguessin actuar com un escamot operatiu. Gràcies a la tendència descrita al primer paràgraf, no ha passat.

Però la cirereta del pastís d’aquest tetraleg és la falta total de voluntat. La decidia en la presa de decisions i la falta de voluntat de fer xocar la nostra decadent societat al mirall de la reacció. Si realment els líders que ens han portat fins aquí volguessin arribar a fer alguna cosa sensata. La farien. Les eines hi són. “La nostra mirada no està cegada per falsos efectes, sinó per la raó suficient, la urgent realitat que us turmenta”. Diuen des del col·lectiu Democràcia. Aquesta és la voluntat necessària. Això és tot el que ha faltat el 21-D.

Des del dia 27 d’octubre de 2017 que cap actor del moviment independentista ha pogut fer una crítica sensata, més enllà de: “No volíem morts”. Les persones que compleixen els quatre punts són els que han impedit la crítica i que dies d’humiliació nacionals com els d’avui, siguin rutina.

Sense cap dels governants presents, res d’això no hauria estat possible. Sense una campanya feta des de TV3 per tal de criminalitzar la violència al carrer, la falta d’estratègia i de voluntat del moviment, i la poca preparació, no hauríem d’arriba a ser humiliats fins aquest punt. Sense tots nosaltres, tot això no haguera passat. Així que fent honor a Slavoj Zizek, hem de dir; No actuïs, pensa! Queda’t a casa, pensa alguna cosa amb seny i llavors sortim al carrer.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca