Miquel Ramos: “Vox està aconseguint desplaçar el centre polític cap a la dreta”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Seguir el fil de la ultradreta a l’Estat Espanyol durant les últimes dècades no és una tasca fàcil. Miquel Ramos (València, 1979), periodista, activista i músic del grup Obrint Pas, es va especialitzar en investigar els moviments de l’extrema dreta quan encara no estaven als titulars del mass media. És coautor del projecte crimenesdeodio.info i col·labora amb diferents mitjans estatals i internacionals. Quedem amb ell per parlar sobre Vox i el seu recent èxit, de l’extrema dreta —que sempre ha estat present al País Valencià— i les seues diferents identitats. Hui, al nostre Mirall, descobrim l’articulació de la ultradreta valenciana.

Què és Vox i què és Vox València?

Vox és un projecte polític que porta 4 anys en marxa. No és estrictament valencià. És un projecte a nivell estatal que comença a tenir una projecció mediàtica i pública l’últim any, gràcies en gran part als mitjans de comunicació de masses. A València el presideix José María Llanos i tota la publicitat que ha tingut el partit ha provocat que molta gent situada a la dreta de l’espectre polític s’acoste.

És Vox la mateixa ultradreta que campa des de fa dècades pel País Valencià?

No és el mateix Vox que España 2000 Tot i que té punts en comú però també té moltes diferències. No tota l’extrema dreta és igua.  Vox és un partit neoliberal i ultraconservador amb tics de l’integrisme catòlic, del revisionisme de la memòria històrica… Vox no és una extrema dreta neofeixista, és un recanvi de l’ala dura del PP: ultraconservadora, homòfoba, masclista, xenòfoba… Pensem que ve de les FAES: la vinculació amb Aznar i el PP és evident.

Quin efecte ha tingut Vox en la ultradreta que sempre ha existit al País Valencià?

La ultradreta fins ara estava captada majoritàriament pel PP, després dels continus fracassos d’altres opcions polítiques de marcat caràcter regionalista i anticatalanista com Coalición Valenciana. La gent que simpatitzava amb estes idees estava òrfena, perquè són productes molt residuals, i s’hi ha acostat. Alguns d’estos partits han vist en Vox una competència i altres una oportunitat per canalitzar els seus projectes.

- Publicitat -

Pel que fa a l’extrema dreta convencional, era España 2000 qui fins ara tenia la patent de reunir l’extrema dreta espanyolista, a imatge i semblança de l’extrema dreta europea i estatal. España 2000 va arribar a aconseguir 4 regidors al País Valencià, però en va perdre 3 les últimes eleccions i ara només li’n queda un a Silla.  Veu en Vox un perill per al seu projecte, perquè s’està  emportant molt del seu potencial militant i  votant. A més, probablement la imatge de Vox convenç més. Esta competència s’està traduint en un atac d’Espanya 2000 cap a Vox, tant a les xarxes socials, com en pintades que s’han fet a Castelló que assenyalen a Vox com una còpia del PP.

Es tracta d’una competència molt gran per a un projecte que porta 15 anys tractant de fer-se un lloc a la política del País Valencià. Tot i això, l’organització continua molt activa sobretot des de fa un any. Està dedicant-se a fer campanyes i actes molt provocadors com els boicots a Dani Mateo i a Mongòlia o l’assetjament a Mònica Oltra. Fan este tipus d’activitats que són molt visibles i provoquen una reacció i això els fa publicitat. Estan jugant a la carta de la provocació. En eixa competència Vox no els segueix el joc, però España 2000 està molt preocupada pel que pot significar la presència de Vox i com li pot arrabassar l’hegemonia en l’àmbit de l’extrema dreta.

I en el blaverisme?

Dins del blaverisme, Juan Garcia Sentandreu (històric dels Grups d’Acció Valencianista i agitador anticatalanista) ha intentat fer la seua pròpia carrera a Vox, però situant-se  al marge de l’organisme. S’ha creat una situació esperpèntica perquè donava a entendre que era el cap de Vox València però simplement s’havia afiliat i havia portat amb ell alguns dels seus seguidors, sense que el partit li haguera promès cap càrrec.

Vox està recollint gent del sector blaver anticatalanista, de la dreta radical i de la gent descontenta del PP i de Ciudadanos. És un fenomen nou, amb una manera molt peculiar de comunicar i això ha fragmentat la dreta.

Quina conseqüència pot tenir la fragmentació de l’extrema dreta?

L’aparició de Vox és en sí la conseqüència de la fragmentació de l’extrema dreta. Si haguera existit un partit fort d’extrema dreta hauria aconseguit traure rèdit polític, perquè electorat hi ha. La gent d’extrema dreta no confiava en els partits que hi havia fins ara com España 2000 o Democracia Nacional i votava al PP en massa, el 90% segons el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques). Quan el PP explota, hi ha una part de l’electorat que se’n va a Ciudadanos i una altra a Vox. Per què no hi hagut una candidatura forta des de fa 10 o 15 anys?  Perquè hi ha una rivalitat històrica entre els líders i perquè l’extrema dreta no ha sabut reconvertir-se d’una manera moderna i s’ha ancorat en el passat.

Es diu que l’esquerra no governa perquè està molt fragmentada. Que passarà amb la fragmentació de la dreta?

La dreta està fragmentada ara igual com ho ha estat sempre l’esquerra. Crec que hi  ha cert equilibri entre els votants de dreta i esquerra, inclús crec que l’esquerra és més nombrosa. El problema que hi ha a l’esquerra és la desconfiança i l’abstenció. Molta gent que s’absté és potencial votant d’esquerres. El votant d’esquerres és molt més exigent: prefereix no votar a ningú abans que a algú que li pot defraudar. Pense que la clau està en les abstencions, l’única manera de combatre ara mateix l’extrema dreta és votant.

Quin paper pot tindre Vox a les pròximes eleccions?

A València ciutat, partint que el Govern del Botànic està pendent d’un regidor, posa la situació política contra les cordes si és capaç de capgirar-la. Ara bé, eixos vots no li vindran de Compromís, sinó per part de la dreta. S’ha de veure com serà l’equilibri de forces.

El perill de Vox més enllà que aconseguisca un parell de regidors, tant ací com a la resta de l’Estat Espanyol, és que està aconseguint radicalitzar a la resta de partits que entren en el seu marc. Estan assumint que els discursos xenòfobs i incendiaris són acceptables en un Estat de Dret i una societat democràtica com la nostra. Quan Pablo Casado fa determinades declaracions contra la immigració o l’ultranacionalisme espanyol, els líders polítics o inclús el Partit Socialista es plantegen determinades mesures per a Catalunya. Vox està desplaçant el centre polític cap a la dreta i aquest és un dels perills més grans que tenim de l’extrema dreta globalment.

Què ha passat perquè l’extrema dreta s’haja tret la careta?

Han trobat molta publicitat, se n’han adonat que els seus arguments provoquen reacció en la gent progressista i també en la que no ho és però que no combrega en les seues idees. Això els estimula. La política de la provocació que està portant a terme Vox, tant en el llenguatge que utilitzen com en la seua imatge, ja s’ha provat a altres llocs. Jo crec que Vox busca que apareguen imatges de 500 encaputxats intentant boicotejar-los un míting. Jo no dic què s’ha de fer, només dic que a vegades s’ha de veure qui posa l’escenari i a mi em fa l’efecte que moltes vegades és Vox qui el posa i tots juguem al seu joc.

S’ha de pensar molt bé: no es vencerà Vox fent manifestacions al carrer, cal tota una artilleria de mesures polítiques, socials i de reflexions dels professionals de la informació i de la societat en general per tal de veure com és possible que idees que van en contra dels drets humans siguen acceptables en democràcia. Tot i que teòricament en democràcia caben totes les idees, si acceptem o blanquegem que és democràticament acceptable tenir un discurs masclista, homòfob, racista, xenòfob i islamòfob estem perdent ja no només una batalla política, sinó una batalla cultural. I això tindrà uns costos en el futur.

Pense que és una mostra de la decadència d’un sistema polític i cultural occidental que no ha sabut donar resposta a molts problemes. Mentre que hi ha un govern suposadament d’esquerres continua havent desnonaments, precarietat laboral, problemes d’habitatge, de serveis públics, etc. Amb esta situació no es convenç a la societat amb bones intencions i bones idees, se la convenç amb fets. La memòria històrica està molt bé però si no pots pagar el lloguer, no trobes feina i tens una vida de merda t’és igual. Si tens a un poble molest perquè les seues necessitats bàsiques, la seua qualitat de vida o inclús la seua dignitat com a persones no es veuen compensades, organitzacions amb un discurs molt pamfletari, sensible, visceral i que apel·la als sentiments poden endur-se part d’eixe descontent. Al final, és el que ha passat a la resta d’Europa.

Durant l’últim mes s’ha dit que part de la responsabilitat de la irrupció de Vox al Parlament d’Andalusia és dels mitjans de comunicació. Quin paper tenen els periodistes davant d’esta situació?

Els periodistes i els mitjans de comunicació no són aliens, tenen rutines, prejudicis i una sèrie de paràmetres en què funcionen. No podem fugir de la seua responsabilitat en la configuració d’una realitat que, al cap i a la fi, és la que la gent interpreta. Per exemple, si l’estiu passat després de l’arribada de l’Aquarius, els telediaris s’omplen de notícies de l’arribada de migrants, dels manters de Barcelona o  de la immigració a Europa, això es converteix al CIS en una de les primeres preocupacions que té la societat. No és casual: és perquè la gent ha estat dos mesos bombardejada per ràdio i tele escoltant a periodistes i líders polítics dient que hi ha un allau d’immigrants. Fa que la gent cree una imatge de la realitat que no és certa.  De fet, enguany és l’any que menys migrants han arribat per costa a Espanya i, irònicament, quan més ha preocupat.

Si combines estes rutines i pràctiques de la premsa amb determinats discursos o li dones veu a gent que els té, acaba provocant una opinió publica totalment condicionada per les circumstàncies. Els periodistes han de ser molt conscients de la responsabilitat que tenen. N’hi ha iniciatives que tracten de donar eixes eines perquè es comunique d’una manera responsable. Per exemple, l’Observatori Sense Tòpics analitza a sensetopics.org com els mitjans han tractat el tema este estiu.

D’altra banda, en la majoria de mitjans de comunicació l’espectacle forma part del joc, i els discursos de Vox fan espectacle.  Si un míting de Vox dona joc perquè fora hi ha 500 persones intentant boicotejar-lo o si hi ha un titular d’un líder dient barbaritats, encara que ho prenguem a broma, al final és el que volen. Volen que parlen d’ells encara que siga malament. Tenen el discurs comunicatiu molt estudiat.

Del que estem pecant els periodistes en molts casos és que no coneixem l’extrema dreta. La majoria de periodistes no li han pres atenció fins ara. Quan parlaven de l’extrema dreta es referien a Le Pen o Trump. Ara que la tenim ací el periodista se n’adona que no té ni idea què ha passat a Espanya amb la ultradreta els últims anys: qui eren, abans de Vox què hi havia, etc. Llavors, els anàlisis acaben sent molt simples.

A més, hi ha la innocència de pensar que la gent d’ultradreta és idiota, quan és gent molt preparada, molt intel·ligent i que mesura i calcula molt bé tot allò que fa, sobretot a nivell mediàtic i comunicatiu. Alguns dels exemples són Steve Bannon, un dels estrategs de Trump o altres personatges que estan a l’òrbita de Vox com Vidal-Quadras. Pense que haver tingut eixa imatge de l’extrema dreta com alguna cosa garrula, casposa i ignorant que no llig ens ha perjudicat molt, perquè realment lligen, viatgen, estudien i allò que fan ho fan molt bé: d’una altra manera no haurien tret 12 diputats. Per tant, hem d’estar alerta perquè no estem davant de 4 skinheads que s’emborratxen els caps de setmana per veure el futbol, estem parlant d’un projecte polític que ha vingut per a quedar-se.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca