La por i l’Estat

Fer por a l’enemic és un aspecte bàsic de tot conflicte. Fer que l’adversari cregui que les tropes han fet del càntic “Victòria o mort” la seva tornada, vol dir multiplicar les forces, apujar la moral i causar danys contra lògica a l’adversari. Per aquest motiu Hernan Cortès va cremar les naus. Quina impressió tenia l’enemic en veure que la tropa es negava a ella mateixa tota possibilitat de retirada? De la mateixa manera, a The fight Club, el protagonista s’infligeix a ell mateix una pallissa. Si ell s’infligeix tot aquest dolor? Què li podré fer jo?

A Catalunya la pulsió revolucionaria ha estat expulsada de les nostres ments. La lluita armada no és una opció, la carta és la del pacifisme gràcies al patètic intent de Terra Lliure i les derrotes d’ETA. La lluita armada no s’ha valorat en cap moment com una alternativa raonable. La lluita no violenta és l’alternativa adequada. La lluita econòmica també.

En un gir dels esdeveniments, hom ha pogut comprovar que la primera ha estat inefectiva, la segona inexistent. La primera no ha pogut completar els seus objectius, ja que els seus límits han estat dirimits des dels principis. El moviment republicà ha sobre protegit les seves protestes, fins al punt de deixar d’actuar més enllà dels somriures. El moviment republicà no ha volgut conquerir el poder econòmic, no ha construït cap administració alternativa que pugui oposar resistència a l’adversari.

“No podíem declarar la independència, ja que hi havia l’amenaça de morts als carrers”. L’Estat doncs, va entendre la lògica d’Hernan Cortès. Cremant les naus d’una possible expulsió de la Unió Europea si treia l’exèrcit al carrer, va forçar la Generalitat a negociar la seva rendició, evidentment no directament, però a efectes pràctics va aconseguir que el dia 28-O tot fos normal.

Acceptant llavors els comicis del 21-D en plena anormalitat democràtica, el moviment independentista, dins les seves normes, simplement no podia actuar. No podia desenvolupar-se, ja que la cotilla oprimia els pulmons de les seves idees. Si volen recuperar les institucions, han d’adaptar-se a les noves normes repressives. Si es volen revoltar, l’altre no pararà fins a posar-los a la presó o matar-los, després de crear un clima de falsa violència.

Davant d’aquest clima, com deia Coriolanus adreçant-se a la plebs: “Doncs, què us manca, xurma / negada per la pau com per la guerra? / Sí; l’una us fa porucs, l’altra orgullosos. / Qui es fiés de vosaltres, on creuria / trobar lleons, hi trobaria llebres. (…) Com gana de malalts, el vostre afecte, desitja allò que fa que el mal s’agreugi”.

La por, el xantatge i la voluntat de fer política més enllà de la gestió és allò que farà guanyar la victòria o conquerir la derrota. La praxi, la política dels fets consumats és la que ha portat l’independentisme a ampliar sempre la base. La por que l’acompanya és part del joc. Però si ens tapem amb les normes que ens han regit fins ara, només ens farem por a nosaltres mateixos, mai farem por als altres i els altres mai voldran negociar res, ja que sempre es trobaran en superioritat de raons i força.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca