Per què les enquestes no fan prediccions electorals? Evolució de la preferència de vot durant el 2018

He decidit escriure aquest article per dos motius, un, per tota aquella gent que diu que no creu en les enquestes perquè no les encerten; i dos, per entendre què va passar abans i després de les eleccions i com evoluciona l’actual estat d’opinió sobre les preferències electorals.

En aquest primer gràfic es mostra la situació preeleccions amb l’estimació de vots que sortia a través del darrer baròmetre del 2017, a l’octubre. En aquest baròmetre es podia veure com ERC era la guanyadora de les eleccions, com JxCAT treia un resultat més modest i C’s es mantenia a la baixa respecte dels votants que va treure el 2015. Les enquestes poden radiografiar un moment del temps, un estat d’opinió d’aleshores, però en cap cas una única enquesta pot predir el futur, per això serveixen estudis on hi ha implicades més enquestes per veure tendències i altres mecanismes per observar com pot variar el vot, però en cap cas és una predicció. Per això, l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió va afirmar que si en aquell moment, octubre del 2017, es fessin eleccions, ERC les guanyaria i el resultat seria similar al de la primera columna del gràfic.

La realitat és que entre l’octubre i el 21 de desembre d’aquell any van passar moltes coses, entre elles una campanya electoral i en funció d’aquesta, els resultats de l’octubre podrien variar. Anem a veure com va afectar la campanya:

 

 

Si observem l’evolució del vot abans i després de les eleccions podem detectar com JxCAT va obtenir un millor resultat de l’esperat perquè, entre altres coses, l’efecte Puigdemont va provocar una fuga de vots d’ERC (+170.000) cap a JxCAT. Persones que a l’octubre afirmaven que votarien a ERC van canviar d’opinió durant la campanya electoral. Amb la capacitat de mobilització de Puigdemont davant la repressió, JxCAT va rescatar de l’abstenció i altres opcions extraparlamentàries a més de 160.000 vots. Aquests dos fets principals van situar a JxCAT per pocs vots per davant d’ERC que no va mobilitzar gaires vots. La CUP, per l’altra banda, va ser una de les grans perjudicades d’aquesta campanya, va patir fuges importants de vots cap a JxCAT i ERC.

Si observem l’evolució en bloc espanyol, es detecta com C’s i PSC van ser els partits que més van mobilitzar a la participació electoral, més de 340.000 votants es van activar de l’abstenció per votar a Inés Arrimadas i més de 160.000 vots es van mobilitzar per votar a Miquel Iceta. Els més perjudicats van ser Comuns i PP. Els Comuns perquè davant una campanya de polarització nacional, els seus votants més nacionalistes van triar opcions més útils com PSC o C’s, però un bon gruix sense gaires sentiments nacionals va optar per abstenir-se, fet que va disminuir força el seu suport electoral. En canvi, el PP va ser perjudicat per l’efecte vot útil de C’s, aquest partit era el vot útil contra l’independentisme, malgrat les paraules de Soraya Sáenz dient que era Mariano Rajoy qui havia guanyat a l’independentisme, no es va percebre al PP com a vot útil davant de C’s.

Després de la campanya electoral el resultat va ser que C’s va guanyar les eleccions, JxCAT per quedar per davant d’ERC, els Comuns, CUP i PP van treure un mal resultat electoral i el PSC va millorar les seves expectatives. Ara bé, què passa després de les eleccions? Que els votants minimitzem els càlculs d’utilitat electoral i alguns tornen a les seves preferències ideològiques preferents, altres es desactiven com a votants i altres canvien de preferències de vot en funció no de càlcul electoral sinó de percepció ideològica. Cal tenir clar que la preferència de vot expressat sense unes eleccions concretades en el temps és molt diferent que la preferència de vot expressat amb unes eleccions concretades, ja que aquestes darreres afegeixen un plus d’utilitat al càlcul electoral, els electors no només trien la seva opció més propera, sinó que entren en joc altres variables, com els temes de campanya, les expectatives útils del vot respecte al posicionament (efecte carro guanyador), entre altres. Mentre que sense una data d’eleccions a la vista, les preferències no incorporen aquestes variables.

És per aquest motiu que a l’abril, el Centre d’Estudis d’Opinió torna a situar a ERC per davant de JxCAT i rebaixa les expectatives de C’s i el PSC. ERC i la CUP recuperen part del vot que vas prestar a JxCAT, part de l’electoral que es va activar de l’abstenció per votar a Puigdemont torna a afirmar que no votaria, i part dels abstencionistes que van votar contra l’independentisme i van triar a C’s i PSC tornen a desactivar-se; mentre que els Comuns recuperen part dels que es van abstenir i part dels que van marxar al PSC i C’s. L’únic partit que sembla que no es recupera és el PP.

Ara anem a veure com estan evolucionant el comportament electoral al llarg d’aquest 2018, és cert que ERC està ampliant la base social agafant vot fonamentalment de partits no independentistes? És cert que C’s s’està desinflant i el PP està a mínims històrics? És cert que ERC ara sí, guanyaria les eleccions? És cert que JxCAT està una posició delicada?

 

Al gràfic anterior es poden observar els moviments de les preferències de vot al llarg del 2018, sembla complicat però si ens fixem en els detalls podrem observar moviments molt rellevants. El primer de tot és que JxCAT a l’abril encara no havia tornat tot el vot prestat a ERC i segueix tornant votants, encara que cada cop amb menys intensitat (80.000 tornen de JxCAT a ERC abans de l’abril, uns altres 80.000 abans de l’estiu i es detecten uns 50.000 més abans d’aquest octubre). Per tant, ERC està creixent principalment a base de votants que havia prestat a JxCAT, ara bé, a partir de l’abril s’observa com està activant votants de l’abstenció però que ja tenien un perfil independentista. En aquest sentit, no és cert que el creixement d’ERC estigui fonamentat en un creixement a base de votants no independentistes, simplement està recuperant la seva posició guanyada abans de l’octubre de l’any passat.

La situació de JxCAT és similar a la d’ERC però a la inversa. Està retornant votants cap a ERC i cap a l’abstenció, l’espai que havia mobilitzat més que mai amb Puigdemont no està fidelitzant votants i està tornant a situacions prèvies a l’octubre de l’any passat.

La situació de la CUP és especialment positiva, no només rep votants que havia deixat a JxCAT i ERC, sinó que també en rep dels més crítics cap a JxCAT i ERC. Aquest fet provoca que la CUP torni a enfilar-se amb més de 300.000 vots, però que encara no ha fidelitzat.

La situació del bloc espanyol té molt a veure amb la política espanyola, per això és interessant observar els canvis produïts al llarg d’aquest 2018. Si deixem de banda la situació prèvia a l’abril, on els votants es tornaven a desactivar i tornaven a les seves preferències electorals més properes; si observem un canvi rellevant a partir de la primavera i és que els votants socialistes es tornen a activar, probablement per la investidura exitosa de Pedro Sánchez. Això provoca una petita activació de votants de C’s que no volien a Sánchez i una desactivació de votants dels Comuns pel mateix motiu. El principal perjudicat la d’investidura de Sánchez és l’espai dels Comuns i el més beneficiat és sens dubte el PSC, que tornat a il·lusionar a votants poc fidelitzats.

Aquesta situació del PSC es manté fins ara i els que van abandonar als Comuns cap a l’abstenció, després de l’avaluació del govern Sánchez, tornen al partit. Mentre que C’s segueix provocant desactivació de votants, no hi ha risc independentista que activi a abstencionistes que només es mouen per motivacions nacionals espanyoles i el govern de Sánchez no es percep com una amenaça per aquests mateixos votants, per això C’s es desinfla.

En aquest darrer Baròmetre sí que es detecta una intensitat més alta d’intercanvi de vot entre ERC i l’espai dels Comuns i el PSC, encara que és molt petita, la situació sembla que no beneficia a cap dels dos blocs, tants perd ERC com en guanya d’aquest bloc. Ara bé, el context de debat públic actual a qui està beneficiant és a l’espai dels Comuns que està a màxims, en canvi, el més perjudicat és el PP.

Per acabar, aquest últim baròmetre dóna la victòria a ERC però com he comentat abans, cal tenir present que és molt diferent expressar la teva preferència de vot amb una data d’eleccions concretada que a no tenir-ne, per aquest motiu no es pot afirmar que ERC guanyaria les pròximes eleccions, encara que sí que forma una bona base per guanyar-les, dependrà de nou de si ERC pot conservar aquests votants o com li va passar fa un any, va dispersar bona part cap a altres opcions.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca