Dos dies a la setmana Dones Juristes ofereix el recurs de manera gratuïta per aquelles dones que ho sol·licitin a Ca la dona
“Primero ser español, segundo ser varón”. L’any 1950, el requisit per accedir a una oportunitat laboral es regia per aquestes dues premisses: el nacionalisme i el masclisme com a condicions sine qua non. Però la prohibició de l’accés a un lloc de feina no era l’única conseqüència de la perpetració de l’heteropatriarcat per a les dones i les persones migrades. La violència de gènere encara era -i és- el dia a dia de moltes dones, i aquest fet provocava que el feminisme fes bullir l’olla i exigís una millora de la llei de divorci, més justa i igualitària. El matrimoni era sinònim a perdre qualsevol autonomia que es disposés, per petita que fos, i el divorci no oferia cap garantia en clau femenina.
L’any 1932, el govern de la II República, va aprovar una Llei del Divorci a Espanya, tot i que amb alguns matisos i, clarament, sota la mirada falocèntrica: “La família està sota la salvaguarda especial de l’Estat. El matrimoni es fonamenta en la igualtat de drets per tots dos sexes, i es podrà dissoldre per mutu consens o a petició de qualsevol dels conjugues amb al·legació en el cas de la causa justa”. Era un reconeixement important, atès que fins llavors, el dret es regia pel Codi Civil de 1889, que en el seu article 52 afirmava “El matrimoni només es dissol per la mort d’un dels cònjuges”.
Ja el 36, les dades oscil·laven entre els 165 divorcis per cada mil matrimonis. Apuntant, així, que la llei de divorci no incitava a la ruptura dels matrimonis espanyols tal i com insinuaven alguns adversaris, sinó que les dades eren relativament baixes. Tot i això, va ser una dels primers avenços que el franquisme va tombar l’any 1939 amb la seva derogació.
Després de 45 anys, el 1981, el Congreso aprova la Llei del Divorci versió millorada tot i que les parelles que ho sol·licitessin encara havien de passar per un recorregut jurídic que durava mesos i es feia molt feixuc. Va durar fins el 2005, quan s’aprova la Llei de Divorci Express, que permetia que les parelles es poguessin separar en qualsevol moment sense haver d’esperar un any des que es posés fi a la convivència per sol·licitar-ho, com passava fins llavors.
La justícia havia d’anar de la mà de les reivindicacions al carrer per part del feminisme i un grup de dones juristes van entomar el repte. L’any 90 s’hi planten. Millorar la Llei de Divorci per facilitar l’emancipació econòmica i social de les dones era una prioritat del feminisme i va ser per això que es va conjurar la Federació Catalana de Dones amb carreres jurídiques, el que ara es coneix com a Dones Juristes, per vetllar per la protecció de drets de les dones i els infants.
“Al principi no creiem que arribaríem tan lluny”
Montserrat Serrallonga és una de les veteranes que va participar en la creació de l’entitat. “La dona quan es casava ho perdia tot”, explica a Revista Mirall. “La Federació naixia motivada per la violència de gènere i millores per ampliar el divorci”, afegeix, però també per vetllar per “la protecció de dones i infants”.
El 2000, Dones Juristes inicia una col·laboració amb Ca la dona a partir de reflexions comuns, construint un espai de relació per a dones que necessitin assessorament jurídic per fer front a situacions de maltractament, violència de gènere o voluntat de divorciar-se de la parella, l’Espai per Drets. I fins a dia d’avui. Tot i això, el grup de Dones Juristes treballa paral·lelament en la seva causa. El 2005, per exemple, van redactar la Llei catalana contra la violència de gènere, encarregada per l’Institut Català de les Dones o la denúncia constant de campanyes sexistes.
Aquest espai no és només jurídic, però. La rellevància, i a la vegada el sentit, és la visió de gènere. És per això que la intenció és facilitar els instruments que poden ajudar a la dona a actuar d’acord amb els seus desitjos, explica Sònia Ricondo, advocada i membre de Dones Juristes i també assessora de l’Espai per Drets. Ricondo subratlla a Revista Mirall que “s’han d’anar renovant i adaptant a les demandes socials i a la lluita feminista del carrer”.
Assessorament a dones dos cops per setmana i de manera gratuïta
L’any 2017, es van atendre 145 dones que ho van reclamar, segons dades extretes de la memòria de l’Espai per Drets. Les sis advocades de Dones Juristes es reparteixen les visites en dos dies a la setmana –ara dimecres i divendres- i organitzen els assessoraments a Ca la dona de manera gratuïta. Normalment, els casos venen derivats dels serveis socials, segons expliquen les juristes, “per desbordament o perquè coneixen el servei”. Per tant, podríem definir-lo com un servei semi-municipal, tot i que, directament, no formin part de cap administració. En aquell any, hi va haver 168 demandes.
L’assessorament és un procés llarg i dur per la dona atesa. “Hi ha ordres d’allunyament que no es compleixen, per exemple, i és frustrant”, recalca Ricondo. L’advocada explica que, en tot moment, es posen sobre la taula els ‘pros’ i ‘contres’ de la possibilitat de denunciar: “Si no vol denunciar s’ha de respectar, evidentment”. En el cas que visqui amb l’agressor, es fa un “estudi” per mirar les opcions de marxar de la llar, es té en compte els fills i un llarg etcètera.
Des d’Espai per Drets asseguren que cada cop s’hi dirigeixen persones més joves, de vegades “no tenen tants recursos com els adults”, afirmen. L’assessorament a Ca la dona és gratuït.
“Casos com el de ‘la manada’ ens reafirma en la lluita”
Des de la seva fundació, la lluita de Dones Juristes sempre ha estat intentar combatre amb el masclisme dins del món judicial i, de retruc, denunciar que tot el circuit ha de funcionar bé, “no només el legislatiu”. Ricondo reitera que “són resolucions injustes que no estan focalitzades en clau de gènere”, i precisament aquesta és la principal lluita de l’associació feminista. De fet, després de la sentència de ‘la Manada’ es va emetre un comunitat denunciant-ho: “En una agressió hi ha violència” mentre que reitera que casos com aquests, “les reafirma en la lluita”.