Lluís Torrents: “La societat no entén que algú es pugui guanyar la vida tocant un instrument”

Co-Director de la Sala Razzmatazz des de la seva fundació, Lluís Torrents té una experiència de més de 30 anys al sector de la música. Des de 2014 exerceix de president de l’Associació de Concerts de Catalunya (ASACC) i des de 2016 és membre de la Junta Directiva de l’Acadèmia Catalana de la Música. Ens dirigim a les oficines de Razzmatazz per parlar amb ell sobre les sales de concerts i la indústria musical.

Expliques que les sales de concerts es troben en una situació precària.

Per un costat, totes les sales de concerts estem regulades a Catalunya per la llei d’espectacles. Aquesta llei depèn de la Conselleria d’Interior i està directament relacionada amb conceptes de seguretat, però que no tenen absolutament res a veure amb la cultura. Creiem que fem una feina com a equipament cultural, i el fet d’estar regulats per una llei que segueix criteris de seguretat i on ens fiquen al mateix àmbit legal que els bingos, casinos o prostíbuls, per nosaltres no té gaire sentit.

D’altra banda, es fa molt ressò sobre qualsevol cosa que passi a les sales, i en especial a allò que passa al carrer. Normalment se li exigeix a les sales el control del que passa a l’exterior, quan legalment nosaltres no tenim cap mena de competència sobre tot allò. Això és una qüestió de la Direcció General de Seguretat, i és la seva responsabilitat controlar els possibles problemes de l’exterior. Nosaltres ja fem més del que hauríem, perquè igualment contractem a gent perquè vigili els voltants de la sala. Aquesta és la feina que hauria de fer la Guàrdia Urbana, però no tenen suficient pressupost. La conseqüència és que els veïns, en comptes de queixar-se de qui s’està comportant malament, senyalen el fet que existeixin sales. Amb aquest criteri, si no hi haguessin sales no hi hauria problemes.

Hi ha una falta de voluntat política en la forma d’ordenar la ciutat. No es té en compte el paper que nosaltres fem. Vam aconseguir aturar unes obres que volien situar un habitatge just davant de la sala. Nosaltres estem a una zona on no hi viu ningú, però alhora estem al centre de la ciutat. Volem respectar la son de qui vulgui descansar, però també s’ha de respectar a la gent que vol sortir i gaudir de la cultura.

Creus que el principal problema és que la societat no considera les sales de concerts com a cultura?

Crec que és la base del problema. De fet es van fer enquestes el 2013 on es preguntava a la gent què consideraven com a una activitat cultural. Més del 50% considerava que anar a un museu era una activitat cultural, però tan sols el 13% opinava que anar a un concert de música pop ho era també. La gran majoria consideraven que era una activitat d’oci o entreteniment. La música popular no es considera una activitat cultural.

“La música popular no es considera una activitat cultural.”

Creus que la gent està deixant d’anar a sales de concerts?

Jo crec que no. La música en directe és irrepetible. Per molt que hi hagi altres plataformes, a qui perjudiquen és al músic en qüestió. La indústria discogràfica gairebé ha desaparegut completament. La gent té l’opció de poder escoltar la música sense pagar, a través de plataformes insultantment barates amb les quals els músics no tenen ingressos. Jo diria que més aviat la música en directe s’ha revifat, perquè els artistes s’han vist obligats a sortir a la carretera per poder guanyar-se la vida.

David Gargallo conversant amb Lluís Torrents. Fotografies: Diana Colominas

S’està deixant de donar valor a la música i al preu que suposa?

D’entrada, la gent ha d’entendre que tot té un valor. Allò que és gratis vol dir que no val res. Pensar que la feina de creació que fan els músics ha de tenir un valor irrisori, trobo que és menysprear la seva tasca. La gent que es dedica a la música pretén viure de la seva feina, són creadors. La societat no entén que algú es pugui guanyar la vida tocant un instrument. A ningú se li acudeix anar al cinema sense pagar o comprar un quadre i no pagar-lo.

També s’ha d’entendre que per cada onze euros que algú paga per una entrada, ja hi ha un d’ells que se’n va pel canal de distribució informàtic de venda. Dels que queden, un 10% és l’IVA, després s’ha de treure un 8,5% que se’n va cap a l’SGAE. El restant s’ha d’utilitzar per pagar el catxet del grup, tota la producció, els desplaçaments, les dietes, la promoció i l’equip que requereix el recinte. Els tècnics de so, de llum, de producció també pretenen cobrar, com tothom. Si la gent no paga, com es sosté tot això?

Això només passa amb la música?

Dins del món de la cultura, sembla que només a la música se li demani que ha de ser gratuïta. L’exemple de les festes populars, on es fan activitats culturals de tota mena i la gent paga per elles, però la música és gratuïta.

Fotografies: Diana Colominas

Estàs a favor de les festes populars?

Estic a favor, però no gratuïtes. Quan es fa una botifarrada i es posen unes atraccions de fira, pagues per la botifarrada i pagues per les atraccions. Pagues per la cervesa, pagues per tot, menys per la música. La música és gratis. Per la resta no ens sap greu pagar, però en canvi per la música no. La conseqüència d’això són les competències entre Ajuntaments. Lluiten per emportar-se la banda més gran, i acaben pagant molts més diners del que hauria de ser el catxet de cada banda. Hauria d’haver-hi música a preus populars, perquè la gent li donés valor. La gent pensa que la música no s’ha de pagar.

“Hauria d’haver-hi música a preus populars, perquè la gent li donés valor.”

Qui mesura el catxet d’una banda?

En principi s’hauria de mesurar d’acord amb la capacitat que té un grup per convocar a tanta gent pagant un determinat preu. Es fan una sèrie de números on hi apareixen tots els costos, depenent també de la producció que requereixi. Un cop calculat això, queda el marge i sobre aquest marge en surten els diners que li pots oferir a la banda. Quan parlem amb bandes internacionals, plantegem una oferta i ells decideixen si acceptar-la o no. El criteri varia segons l’artista. Has d’encertar-la o fallar i perdre diners.

Quin criteri utilitzeu per escollir concerts?

La nostra activitat com a sala té diferents àrees de negoci. Una és la nostra activitat pròpia com a promotors, que té un criteri molt definit. Cada sala té el seu criteri i es mou segons l’estil pel qual vagi marcada. Una altra és la cessió de sales a altres promotors, que poden venir de  diversos àmbits, sigui rock, pop, heavy o altres. Aquests ens lloguen les sales i els serveis de producció. Aquí sí que hi ha un ventall més ampli. No tenim un criteri artístic perquè ja el posa la tipologia de la sala. Razzmatazz és una sala dura, rockera.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca