Les portes del lavabo

En una entrevista psicodèlica publicada fa pocs dies el diputat Joan Tardà ens va voler alliçonar sobre algunes qüestions de l’actualitat. Però de totes les respostes que va saber donar m’agradaria fixar-me en la contestació a una pregunta on se’l requeria pel mal ambient que hi havia a les xarxes socials cap a la seva formació, fet que tots hem pogut detectar des de fa més o menys un any. Doncs bé, a aquesta pregunta el diputat Tardà va contestar que les xarxes socials eren com les portes dels lavabos dels bars on tothom pot insultar i dir el que vulgui, i que actualment les portes dels lavabos eren netes perquè la gent ja insultava a les xarxes…

Com es nota que el nivell de vida del diputat Tardà ha augmentat des que viu a Madrid, perquè potser als restaurants on va ara els lavabos no són pintats i guixats, però els lavabos dels restaurants i bars de tots la vida continuen igual de decorats. Però això és secundari. El que de veritat em sobta és aquest menyspreu inesperat cap a les xarxes socials, especialment quan el diputat Tardà va ser el segon en unes llistes electorals que encapçalava el diputat Rufián, la porta més gran de lavabo tuiteril que mai hem tingut el plaer de conèixer. I és que aquest desamor d’ERC amb les xarxes és molt recent, fins fa ben poc es creien els reis d’aquestes amb gent com el mencionat diputat Rufián i altra gent que van aconseguir dur fins a la seva òrbita però que per diferents motius han anat perdent. On abans queien els likes i els retuits ara cau sofre i foc.

Cal dir que les xarxes socials són com una espasa. Amb una espasa pots matar, però també pots defensar els teus, tot va d’acord amb com l’empris. A les xarxes socials hi he sabut descobrir bons amics, parelles, gent amb la qual mai hauria cregut que hi podria interactuar i un bon lloc on crear un marc de debat interessant. Altres potser l’utilitzen per a altres coses menys entretingudes. Encara recordo com m’explicaven com fa un any des de comunicació d’ERC van contactar amb importants influencers per tal que aquests creessin una xarxa de bots i perfils falsos que donessin visibilitat a tal o qual candidat. O les crítiques directes que des de la cúpula pateixen els periodistes per titular de tal o qual manera en els tuits que no agraden a Calàbria. Aquestes són coses que els afectats no poden dir, ja que els hi va el pa de cada dia, però en canvi jo sí que ho puc explicar. Ja que el màxim que em pot passar és que vinguin uns quants bots –deplorables, el pròxim cop contracteu a algú més qualificat perquè us els creï– per Twitter a molestar-me mentre faig la migdiada. Cosa que ja em va bé, perquè dormir és de covards.

Però arribats a aquest punt només podria recomanar que no s’intentin callar les crítiques, que aquestes s’acceptin amb més esportivitat, que al cap i a la fi els tuitaires no tenim la culpa que l’estratègia comunicativa de tal o qual partit sigui desastrosa i es vegin tots els forats i salts argumentals. Ja sé que és difícil conviure amb persones que et recorden a cada minut les teves renúncies, errades i girs polítics psicodèlics, però és el que té la Llibertat i la Democràcia. Abans de criticar com estan de brutes les portes dels lavabos cal mirar si un mateix no té la consciència més tacada que la porta del lavabo del bar més punk del Raval.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca