És l’hora de la becaeta d’un dissabte de novembre. Mentre la gent descansa, nosaltres anem al centre en direcció a un restaurant gourmet. Allí, després de tot un dia intentant buscar de manera conjunta una hora per poder xarrar una estona ens veiem amb Helena Àvila, Secretària d’Organització de la formació valencianista Demòcrates Valencians. L’acompanyen el responsable de la formació a Alacant José Juan Otero i el comunicador i membre del Consell Polític Lluís Bertomeu. Tots tres venen d’una reunió en què la formació pretén fixar les directrius comunicacionals que el partit que aspira a conquerir l’espai del valencianisme liberal té per afrontar les pròximes fites de l’agenda electoral, marcada per les eleccions municipals i les autonòmiques de 2019. Malgrat la formació va nàixer a la seua primera etapa amb Roger Mira —empresari “cansat de les polítiques del BLOC” i fill de l’intel·lectual Joan Francesc Mira—, no va arribar a competir electoralment. Ara, amb gent que prové de sectors liberals del BLOC i inclòs d’altres formacions com el Partit Popular, PSPV o Unió Valenciana, aspira a intentar conquerir el poble valencià amb el seu valencianisme centrista.

Després de contar-los de manera breu i per trencar el gel el nostre projecte amb Mirall València, arriba el seu torn i el seu moment de contar el seu projecte a la societat valenciana. Els preguntem si —com VOX o Podem— tenen el seu particular Vistalegre. Riuen. Ens contesta Lluís Bertomeu amb un somriure que no, que Demòcrates Valencians ni té ni vol un Vistalegre, que allò que vol és arribar als cors dels valencians des del municipalisme, construint una base forta com van fer altres formacions com Compromís. “Portem 30 anys escoltant que la Comunitat Valenciana necessita un valencianisme d’estricta obediència valenciana, és a dir, una opció valencianista 100% per els defensors dels nostres teixits productiu i empresarial i que crega en eixe autònom que tan malament ho passa”. A més a més, afirma que “Compromís està deixant enrere molta gent que se sent valencianista i no pot vore’s identificada amb les polítiques actuals de Compromís”. Nosaltres recordem les experiències del valencianisme de centre i centre-dreta que no van resultar exitoses des de la Transició. Ells pensen que “la conjuntura actual oberta per la normalització del valencianisme propiciada per Compromís obri una nova frontera de possibilitats. Això ens farà ser un país normal”. 

És el torn d’Helena Àvila. “Molta gent donava suport a Compromís perquè era la única força valencianista. Crec que el nostre sorgiment dóna més riquesa a l’oferta de formcions valencianistes i ens ajuda a donar força al valencianisme”. A més a més, a un país que moltes vegades ha pecat de centralista, Juan Otero ens parla sobre el model de valencianisme que proposen: “hi ha hagut models excloents de País Valencià. Han apostat per l’enfrontament entre valencians. Creiem que fer alacantinisme és al mateix temps fer valencianisme”. Helena Àvila creu que les pròximes eleccions “són una prova molt important (…) és com quan fas un examen, que has de preparar-te amb temps. Portem construint les eleccions prou de temps, començant des dels municipis”. Sorgeix el tema de la comunicació i les reunions que estan tenint per posar en marxa el seu projecte. No podem evitar demanar-los una valoració de la nova radiotelevisió pública valenciana. Malgrat veuen molt positivament que s’haja reactivat Canal 9, Lluís Bertomeu recorda que “és trist que, malgrat la seua pluralitat, hem hagut d’anar-nos a TV3 per presentar el nostre projecte”. A més a més, recorda que “les audiències tenen un marge molt important de millora, buscant nous programes, menys segmentaritzats i més generalistes”.

Com estan molt de moda les famílies polítiques des que l’Estat espanyol va entrar a la Unió Europea, intentem conèixer els germans de Demòcrates Valencians. “Nosaltres som socis europeus del PNB, de Plataforma per les Illes i de Coalició Canària. Amb ells pretenem construir dins d’un espai moderat i centrista un lloc comú europeu, que ens permeta agafar pols i anar de la seua mà per portar la nostra veu valencianista al Parlament Europeu”, afirma Helena Àvila. No obstant això, Lluís Bertomeu vol deixar ben clar que “mai les coalicions que formem estaran per damunt dels interessos valencians i que DV mai serà la cua del tren de Podemos”. No vol perdre l’ocasió per expressar que “seuran amb qui faça falta per fer cas als mandats dels valencians”. Juan Otero segueix en la línia dels seus companys de formació defensant un nacionalisme valencianista amb més voluntat política: “el PNB ha pactat amb el PSOE i al mateix temps ha aconseguit acords favorables per al seu poble amb el PP: el valencianisme s’ha d’entendre amb tots els altres colors i tirar cap a casa”.

Hi ha d’altres partits nacionalistes a l’Estat que, amb tot, tenen por de dir ben obertament, com afirma Lluís Bertomeu, que “és necessari que es reforme el sistema autonòmic i de finançament, i que el Senat siga una cambra de vertadera representació territorial com el Bundesrat alemany. Primer que tot, al valencianisme polític li queden moltes passes per donar (…) De moment, ni tan sols ha estat possible incloure el Dret Civil Valencià a l’Estatut”. Afegeix a aquesta intervenció Helena Àvila que “la posició de Demòcrates mentre arribe la reforma del sistema a la que, per suposat, donarem suport, és la d’estar a cadascuna de les negociacions on poguem estar per donar compliment a allò que la ciutadania valenciana demane”.

Parlem ara del “moment valencià” de què parlava el periodista Enric Juliana. És aquesta una oportunitat històrica per als valencians? “La gent es queixa dels barracons, es queixa de les ràtios o es queixa de la sanitat pública, però molts no volen veure la relació entre aquestes situacions precàries i el nostre finançament. És hora d’explicar que si els xiquets estan pitjor atesos és en part perquè no rebem la suficient quantitat de diners de l’Estat per fer que tinguen un tracte més individualitzat”, conta Helena Àvila. Perquè no es quede aquesta frase tan repetida als últims mesos en paraules buides, afirma Lluís Bertomeu que “és una oportunitat del president Puig de fer-nos visibles anticipant les eleccions autonòmiques i donant-nos visibilitat amb un calendari polític propi, com el que tenen els andalusos, els catalans o els gallecs. El reinaixement cultural o de la llengua ha d’anar acompanyat de gestos com aquest”.

Una de les principals diferències entre les forces del Botànic i Demòcrates Valencians, però, és l’economia. Exposa Helena Àvila que “la Comunitat Valenciana és un entorn de petites i mitjanes empreses, i té un grup d’autònoms molt important”. Complementa les seues paraules plantejant que “si no fomentem eixa estructura administrativa que potencie que el teixit productiu tire endavant, no anirem enlloc. Sense deixar enrere al cos de funcionaris, que ha d’ésser potent i eficient, la base de l’estructura productiva la creen les empreses”. Juan Otero apunta que “Demòcrates Valencians s’oposa frontalment a la manera d’administrar dos sectors productius claus durant el Govern del Botànic”. Aquestos, per al dirigent alacantí, són el turisme i comerç. “Acords de lliure comerç com el CETA al Canadà són oportunitats molt bones que beneficien a grans, mitjanes i xicotetes empreses”. Amb respecte al turisme, es mostra en contra de la taxa turística que volia posar en marxa el Botànic: “això el que fa es frenar el turisme a la nostra terra”. En definitiva, com diu Lluís Bertomeu, els Demòcrates Valencians no criminalitzen l’empresari perquè “és un heroi que fa molt pel conjunt de la ciutadania”.

El pròxim repte de Demòcrates Valencians? Les Jornades de Tardor, que seran un esdeveniment clau per poder donar una forma defnitiva a aquest projecte liberal i valencianista i en les que els simpatitzants i militants podran aportar les seues idees per al nou projecte. Comença una nova etapa a la política valenciana i nosaltres hem volgut tindre l’oportunitat de conèixer un poc millor aquesta formació i intentar apropar-vos-la. Per a ells, com deia Miquel Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”. Nosaltres ens acomiadem fins la pròxima, qui sap si parlant de la Ruta Destroy a València o de la precarietat dels xicotets propietaris de camps de taronges al País Valencià. El que està ben clar és que, tant de temps parlant de València, de valencianisme i de xicotetes i mitjanes empreses hem recordat que ja toca fer un poc de consum al comerç local i eixir a les terrasses per prendre una orxata. O una cervesa. O una coca amb tomaca, qui sap….