Joan Baldoví: “els nous Pressupostos hauran de tindre un accent valencià”

Arribem al Congrés dels Diputats en un dia d’octubre fred per a entrevistar el portaveu de Compromís al Congrés Joan Baldoví (Sueca, 1958). La Costera de Sant Jeroni està tallada per una manifestació dels sindicats de taxistes, que protesten contra un nou decret del PSOE que regula els VTE. Preguntem als agents de la porta i no saben molt bé qui és Joan Baldoví ni com s’escriu Joan. Miren ansiosament la llista de diputats que tenen i el busquen. Ens adonem que no estàvem a la direcció que Joana, l’assessora de Joan —a qui ell  es refereix com la seua assistenta—ens havia indicat, i la fem baixar corrents a per nosaltres. A la cua per a identificar-nos, ens fa gràcia el seu comentari cap a la treballadora al punt d’identificació: “sí, mi nombre es Joana, se escribe como Juana pero con una o”. Ens endinsem dins l’hemicicle i pugem a una gran estança: la sala on hi són les formacions nacionalistes, algunes de les quals formen part del Grup Mixt, com Compromís. Allí esperem Joan, que ha oblidat una cosa a l’hotel, preguntant-nos després d’haver esperat a la part del Congrés que no tocava, si el fet que els valencians som molt formals però un poquet despistats és una qualitat inherent al nostre poble.

A la fi arriba Joan, que ens atén molt amablement. Passem a una sala amb banderes de diversos pobles de l’Estat espanyol. Tenim moltes coses que preguntar, i, el diputat, poc  de temps. La tensió s’esfuma quan el telefonen des d’una ràdio. “Vaig de bòlit”, li respon ell, i el  periodista es preocupa pel seu estat de salut, ja que havia entés que “tenia vòmits”. “És una expressió valenciana molt bonica”, li respon Joan. La conversa amb el diputat valencianista —que ha passat d’ésser el irreductible gal valencianista al Congrés a estar a les portes de formar un grup parlamentari havent aconseguit 4 diputats— va fluint de forma natural i espontània. Actua molt tranquil i amb humilitat, però sap que té a les seues mans el futur dels pròxims PGE, i que és el base que porta la pilota a la formació valencianista a Madrid. Hui, #AlNostreMirall, Joan Baldoví. 

Des que va ser elegit diputat l’any 2015 s’ha mantingut com el polític millor valorat del Congrés. Quines creu que han sigut les claus?

Algú m’ha dit que parle clar i que conteste sempre. Ahir, per exemple m’ho va dir Machado, un constitucionalista de Dret Administratiu. Em va dir que seguia les meues intervencions, probablement per això. Jo intente parlar clar i que se m’entenga. Crec que és clau també el tarannà que hem tingut des de la nostra formació per a intentar formar un govern de progrés per damunt d’interessos personals i partidistes, que ens constituira com una alternativa al Partit Popular. Possiblement la pedagogia apresa a l’aula com a mestre d’escola m’ha ajudat molt.

Un dels principals plantejaments a nivell estatal és la reclamació d’un tracte just per part de l’Estat. En quins àmbits creuen que es tracta injustament el poble valencià?

El problema fonamental que patim és l’infrafinançament, ja que portem 20 anys de pressupostos rebent menys del que ens pertoca pel nostre pes demogràfic i per l’aportació al PIB. El govern central ha delegat serveis fonamentals de les persones a la Generalitat però no dona els diners que es necessiten per poder prestar eixos serveis dignament. Això ha disparat el deute valencià a nivells astronòmics, i creiem que, per tant, es tracta d’un deute il·legítim generat per prestar els serveis que l’Estat ens reclamava que a hores d’ara és inassumible. Són l’infrafinançament, les infrainversions i el deute són els tres temes fonamentals on l’Estat no ens ha tractat com ens mereixem.

Joan Baldoví al Congrés/ Carlos García

Creuen des de Compromís que finalment es podran aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat?

A nosaltres, sens dubte, ens agradaria. L’alternativa a no aprobar eixos pressupostos és continuar amb uns pressupostos heretats de Rajoy i que ens maltractaven com a poble, com hem dit, d’una manera notable. No obstant això, aquests pressupostos hauran de tindre un accent valencià.

El paper de la seua formació és fonamental perquè puguen aprovar-se els PGE. Ha rebut ja la telefonada de Sánchez?

De moment la Ministra Calvo ens ha dit que ens telefonarà des del seu Gabinet. El que va expressar, tanmateix, Pedro Sánchez és que prompte començaran les negociacions, ja que els pressupostos els encapçala la seua formació esperem cortesia parlamentària i respecte, que vinga a buscar-nos ell i es pose en contacte amb nosaltres.

En què consisteix l’Agenda Valenciana que plantegen a l’Executiu?

L’Agenda Valenciana és una qüestió que proposem amb vocació de transitorietat, mentre es canvia el model de finançament de l’Estat, fet que entenem que no arribarà prompte. És un mecanisme de compensació perquè el nostre govern no s’haja d’endeutar novament per a poder prestar serveis tan elementals com l’educació o la sanitat. Des de Compromís demanem que aquests recursos s’agafen del Fons de Competitivitat, on es queden cada any 2000 milions d’euros destinats a compensar desequilibris territorials. D’altra banda, creiem que aquesta compensació també es pot fer gràcies als pressupostos, on pensem que els valencians hem d’estar per damunt del nostre pes territorial per a reequilibrar. Ací caldria, a més a més que es tingueren en compte totes les infraestructures històricament abandonades pels diversos governs centrals de torn, com el transport metropolità de València, el tren de la costa, la connexió de l’aeroport de l’Altet en tren, a més de la gratuïtat de l’AP-7 (que va ser aprovada finalment amb l’abstenció del PSOE després d’aquesta entrevista).

No se sentirien vostés pressionats per votar “Sí” als PGE de Sánchez tenint en compte que aquest govern progressista que tants anys s’anhelava pot caure?

Arribats a eixe punt, tot pot passar. Jo el que vull recordar-li al PSOE és que té 84 diputats, i no 176. Creiem que el respecte i la lleialtat dels qui vam ser fidels a Pedro Sánchez fent-lo president han de ser correspostes. No entendria personalment que arribàrem a eixe punt, i no vull pensar que Compromís estiga en la tesitura d’haver de votar sí o d’haver votat no sense haver negociat. Entenc que hi haurà negociació abans.

Joan Baldoví respon a Mirall/ Carlos García

Afirmen que exigiran al PSOE que es comprometa a canviar els criteris de finançament de les comunitats autònomes a canvi del seu suport. Quins criteris creuen que es deuen prioritzar a l’hora de repartir diners entre CC.AA.?

Primer s’ha de calcular de manera realista quant costa la prestació en igualtat de condicions dels serveis. Una de les variables que ha de pesar és la despesa per habitant, perquè no pot ser que unes comunitats reben fins quatre vegades més per habitant que altres. Una altra variable important per a nosaltres és la gent en risc de vulnerabilitat, que a causa de la crisi ha augmentat molt. En definitiva, parlem de variables noves que quan es va fer l’actual sistema de finançament no eren tan rellevants.  

Com explicaria vosté a les classes subalternes —eixes de les que parlava Raimon— que la pujada del SMI no dificultarà que puguen accedir als llocs de treball, com afirmen des de la dreta espanyola?

No pot ser que el benefici empresarial s’haja disparat i els treballadors no visquen millor.  La recaptació d’impostos de les classes subalternes ha pujat i, mentre, els rics paguen menys impostos, com veiem al cas de l’impost de societats, que no ha pujat. Hem de compartir la riquesa que estem creant entre tots, no se la poden quedar només els empresaris. Un estat ha de tindre prou força per a redistribuir la riquesa que genera, i una de les maneres d’aconseguir-ho és mitjançant la pujada del salari mínim.

Consideren des de Compromís que el PSOE s’està prenent seriosament la seua reivindicació d’un Corredor Mediterrani?; Han parlat sobre el tema?

Això ho veurem ara amb els nous pressupostos…jo espere que sí, però una cosa són les paraules i  una altra els fets. Hem vist com els ministres populars parlaven molt de Corredor Mediterrani però apostaven poc quan arribaven els pressupostos.  Eixa voluntat l’haurem de veure ara als pressupostos. Les declaracions dels ministres socialistes van en eixe sentit. Creiem que apostar pel Corredor Mediterrani és apostar per Espanya i apostar per una infraestructura que genera més del 40% del PIB espanyol i que concentra més de la meitat del turisme.

Altra de les reivindicacions que han posat damunt la taula des de la seua formació és la reforma de l’Estatut valencià. Quins aspectes inclou? No tenen por que els passe com al poble català amb el seu últim dstatut?

La reforma que posem damunt la taula ja porta 6 anys “pegant bacs”. Finalment sembla que ara podrem discutir-la. És molt senzilla i sols suposaria la reforma d’un article, i estableix que les inversions territorialitzades s’han d’acostar al nostre pes com a poble, que actualment és de l’11 % . No descartem una reforma més ambiciosa de l’Estatut, on sí podria donar-se la situació de si l’Estat ens retalla l’Estatut com als catalans. A aquesta reforma més ambiciosa a mi, per exemple, m’agradaria incloure el Dret Civil valencià, que va regir la nostra convivència durant molts anys.

Joan Baldoví al Congrés/ Carlos García

Alguns dels dirigents històrics del seu partit es van mostrar molestos per una entrevista publicada a El Temps amb l’actitud i la falta de compromís al respecte de la qüestió catalana des del seu partit. Quina és la seua valoració al respecte?

Jo he manifestat sempre que m’ho han preguntat que els problemes polítics requereixen de solucions polítiques i els problemes judicials de solucions judicials. El problema que ha tingut la dreta d’enfocar l’assumpte ha provocat que el problema es faça més gran. L’independentisme ha crescut molt a causa d’una estratègia errònia dels governs populars. Reclamem solucions polítiques, i, si aquestes no arriben enlloc, preguntar a la gent no és ofendre. Persones que d’una manera pacífica han anat a les urnes i no estan condemnades no deurien estar a la presó amb tots els lladres que hi ha als carrers.

Creu que l’arribada del PSOE a la Moncloa els frena electoralment a les Eleccions Autonòmiques i Municipals del 2018? 

Crec que Compromís ja s’ha fet un lloc a la política espanyola i a la política valenciana. Crec que, malgrat les enquestes, hem d’anar més enllà i no hem de pensar només en els interessos de partit en detriment dels interessos generals. Crec que Mónica Oltra és la millor presidenta que podem tindre ara, però la prioritat actual per damunt de noms és la reedició del Govern del Botànic. Aquest ha suposat un gran avanç i ha millorar una miqueta les vides dels valencians en menys d’una legislatura. No hem de posar en perill el nostre objectiu principal.

Com valora els avanços d’À Punt, un dels eixos de la gestió del Govern del Botànic?

Personalment, la programació em pareix magnífica. Tenia ganes de veure una programació on gent que durant molts anys ha estat postergada de la televisió —penseu que durant els dos anys que va durar Canal 9 la passada legislatura no em van fer cap entrevista sent diputat valencianista a Madrid— puga tenir el seu espai. Eixa marginació ara no ocorre…jo veig molts polítics del PP, de Ciutadans…i no s’exclou a ningú. Hem vist com amb episodis com el del recent temporal la gent valenciana confia en la seua televisió per informar-se. Ahí hem reaprés els valencians la importància de tindre un mitjà públic d’informació.

Per últim…quines són les raons que li motiven per continuar, com va anunciar recentment —i en cas que el seu partit així ho considere— altres 4 anys més al Congreso i lluny de la terreta?

Jo crec que, a la vida, hi ha una paraula que a mi m’agrada molt: il·lusió. Una persona ha de continuar amb el que fa mentre li quede il·lusió, i aquesta es pot perdre als 40 o als 80. Jo d’il·lusió en tinc, i si els meus companys decideixen que seguisca seguiré. Malgrat estime la meua terra no perdem de vista que el que s’aprova ací repercuteix en la vida dels qui viuen allà: des dels Pressupostos fins l’Estatut. Havíem d’estar a Madrid com altres formacions que representen territoris. Mai s’havia parlat tant dels problemes dels valencians…a la fi hem posat els problemes del poble valencià a les agendes de l’Estat i de la Comunitat. En resum, soc una persona molt curiosa a la que li agrada tot: m’agradà ser mestre, m’agradà ser alcalde, m’agrada ser diputat i m’agradarà ser una persona anònima i criar el meu nét, fer esport i tindre temps per a llegir i viatjar.

Joan Baldoví al Congreso/ Carlos García

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca