Caricatura d’un any d’injustícia, i de 177 de presó?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Crec que no hi ha res millor per il·lustrar el primer aniversari de l’empresonament del Govern legítim de la Generalitat que una caricatura, perquè avui aquesta efemèride és una caricatura quasi irreconeixible del que hauria de ser.

Redacto l’article mentre anuncien l’escrit d’acusació de la Fiscalia General de l’Estat, de 7 a 25 anys. Minuts abans una d’aquelles veus que es consideren influents a la xarxa carregava contra els qui critiquen que l’acte del dia 1 de novembre a Lledoners la gent de ‘Free Junqueras’, la d’ERC, es va fer en clau de partit i unipersonal. Una discussió que és una collonada amb els 177 anys de presó que demana el Gobierno. L’hora és molt greu, massa greu, i seguim sense unitat -no uniformitat-. Seguim en la dinàmica de discutir per discutir. Si hi ha un consens per remar junts, aparteu els personatges que viuen d’aquest sentiment innat de protegir la seva cadira al preu que sigui. 

Potser cal recordar per què són a la presó, perquè la memòria és curta i sovint injusta. Resten lluny de la seva família, com també els exiliats, per complir un mandat democràtic. Són privats de la seva llibertat per fer possible un referèndum, pels deliris d’un jutge que està provant des del món judicial la seva destresa narrativa amb una novel·la de ficció. El dol i la moral no ens farà lliures, però tampoc aquesta dinàmica autodestructiva per veure qui aglutina més vot en unes eleccions autonòmiques. O el republicanisme oficial desperta, o caurà i arrossegarà tot allò que l’acompanya.

Com pot ser que, en el primer aniversari de l’empresonament dels líders republicans, encara es parli més amb el carnet a la boca que no pas amb la paraula llibertat, independència i unitat? Si algú m’ho pot explicar, sense entrar en els deliris propis de l’època del “tu ets d’aquest partit”, ho agrairia. És incomprensible que, mentre els mitjans ja recullen que a Junqueras li poden caure 25 anys de presó, als Jordis i a Forcadell 17, a Turull, Romeva, Bassa, Rull i Forn 16, 7 a Borràs i Mundó, encara avui hi hagi qui dediqui més temps a crear comptes trolls a la xarxa per confrontar posicions que no pas a anar amb la cara descoberta i apropar posicions.

Som una caricatura d’allò que fa un any volíem ser, un país tolerant, obert i cohesionat davant les adversitats. El fracàs de fa un any, la derrota, ha exposat els budells dels partits a uns nivells d’infantilisme que desespera a qualsevol militant de base que vagi a l’acte que vagi només demana una cosa, unitat.

Retrets per veure qui desobeeix més. Insults. Actes no unitaris. Distingir sigles. Uns més reivindicats, altres oblidats. I mentrestant, la Fiscal General demana 177 anys de presó. I mentrestant, un Estat orquestrat per esborrar un moviment polític.

- Publicitat -

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca