Els generals de la derrota

Què fer amb un general que ha sofert una greu derrota? Se l’ha de castigar per la humiliació o es pot comprendre que les circumstàncies han fet impossible tota capacitat de victòria? Hitler volia que Friedrich Paulus se suïcidés abans de rendir-se als soviètics després de la derrota de Stalingrad. Churchill passada la matança de Gallipolis va ser mínimament apartat del govern britànic, però va seguir en actiu militarment parlant.

Els nostres exiliats són generals derrotats. Si han hagut d’anar a l’exili és evidentment perquè els seus propòsits no han vençut. Aquest és un fet objectiu. Com em deia Ernesto Castro fa un any; “per quin motiu els polítics catalans han de témer conseqüències jurídiques dels seus actes a Espanya si d’aquí a poc viuran en un altre estat?”. El seu exili és la resposta a la pregunta del filòsof.

La pregunta que ens hem de fer és: els generals exiliats a Bèlgica o Suïssa són napoleons a l’illa d’Elba, esperant un retorn triomfal o més aviat encarnen la tràgica figura de Companys, que sense esma després de la derrota només espera una fi digna?

D’altra banda els líders a l’exili i a la presó s’enfronten a un combat singular amb l’Estat. Si bé no s’ha pogut lluitar a camp obert, la guerra actualment passa més per l’engany i les obres econòmiques, polítiques i mediateques, que per un combat violent. Tal com es pot llegir per arreu, la guerra ja no és la continuació de la política pels estats, solament ho és pels imperis. El refugi del crèdul en la causa republicana és llavors el combat singular. Aquest ritual practicat des de l’antiguitat, es dut a terme abans del xoc dels exèrcits i determinava o augurava la sort de la batalla. Si l’exèrcit “A” envia el seu millor soldat a lluitar contra el millor de l’exèrcit “B”, i el primer guanya, els “A” creuran que la victòria els pertany i lluitaran amb més ganes. L’exèrcit “B”, o es rendeix o lluita contra la derrota diagnosticada. Per aquest motiu, cada vegada que un exiliat s’enfronta als jutges que el persegueixen i escapa, hom ho celebra. Però quan els jutges (adversari) aconsegueixen el seu objectiu, hom és rebel·la. Només cal veure els fets de la Setmana Santa passada.

Si creiem en jugades mestres és immersos en aquesta lògica. La d’un combat singular, que lluita el nostre heroi i que determina la nostra sort. El problema és que qui hauria d’estar comandant les tropes, està immers en aquests combats. Llavors tota estratègia passa per primer guanyar els combats i després trobar una lògica que convenci a la plebs. Quan és al revés. Només després d’ordenar les tropes, tenir clara la tàctica i l’estratègia, es poden tirar els daus de la sort en un combat singular.

La plebs ha entès que els nostres generals derrotats segueixen sent vàlids per la lluita. Hom espera que estiguin refent-se a la seva Illa d’Elba i que tard o d’hora tornin en una marxa que deixarà la feta per Mussolini en un joc de nens. Així Carles Puigdemont passarà als annals com un Terradelles complet, sense ombres ni fantasmes que en un gest contra el destí va redimeix la nació catalana.

Catalunya, nació derrotada en cada encontre militar que ha tingut, recompensa els seus generals amb la maledicció de la seva nació. Acostumats a perdre, no es pot culpar a un individu d’una tradició històrica. Nació burgesa entre les burgeses, la màxima d’una retirada a temps és una victòria, ha portat a l’ostracisme a qualsevol que prediqui amb la praxi. Els fets mostren com els generals derrotats cada dia tenen més poder. La pregunta és: han après de les seves desventures? O pel contrari es refugien en el fat dels catalans i la potència de l’Estat per amagar els seus mals de comandament? Lector, jutja els fets.

Jordi Minguell

Jordi Minguell

Jordi Minguell

Jordi Minguell

Jordi Minguell

Jordi Minguell

Jordi Minguell

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca