Amado Granell, el valencià que va alliberar París

Un conjunt d’obres, entre elles el Documental homònim emés a À Punt el passat mes de setembre, ens ajuden a conèixer la història d’aquest militar valencià que va defensar la llibertat front al terror feixista

París, 24 d’Agost de 1944.

L’emblemàtica capital francesa es troba sota el domini polític i militar nazi. En mig de la nit, la companyia Nueve de l’exèrcit francès travessa la ciutat pels carrerons secundaris tractant de passar desapercebuda entre les tropes enemigues. Però promte el poble s’assabenta de la notícia de l’arribada dels aliats i els ciutadans es llençen al carrer, amb la Marsellesa brollant de les seues boques. Ha arribat l’alliberament.

En mig d’eixa l’eufòria, una jove francesa abraça i besa un d’aquells soldats que havien entrat per rescatar la ciutat mentre li diu a cau d’orella: “Ets el primer soldat francès al que beso”. I el soldat li respón amb un somriure: “No som francesos, som rojos espanyols”.

Aquesta anècdota és una de tantes que han estat silenciades i menyspreades per la història durant molt de temps. Però en els últims anys, una sèrie d’obres han tractat de recuperar la memòria d’aquet grup de soldats espanyols que va combatre el feixisme més enllà del seu país. Els espanyols que van formar l’única companyia francesa amb nom castellà: La Nueve. 

Un bon exemple d’aquesta empenta audiovisual per la memòria històrica és el documental Amado Granell, el valencià que va alliberar París, produit per la nova televisió pública valenciana junt amb InfoTv, que es va emetre el passat 21 de setembre a À Punt. Està dirigit per Juli Esteve i escrit per Laura Bayarri i es centra en la figura d’Amado Granell Mesado (Burriana 1898 – Sueca 1972) un militar fidel a la república espanyola que va tindre un periple digne del propi Odisseu. Ací va la seua història.

La seua vocació militar es va descobrir de ben jove. Es va enrolar a la legió espanyola en 1921 i se’n anà a l’Àfrica. Però aquesta misió no va durar gaire ja que el seu propi pare el va denunciar per inscriu-re’s a l’exèrcit siguent menor d’edad. Més avant, al 1936 amb la sublevació del general Franco, Granell va formar part de l’Exèrcit Voluntari en defensa de la República, on va ser ascendit a Major, gràcies a la seua experiència a la Legió.
Després de perdre la Guerra Civil, al igual que milers d’espanyols, va fugir a bord del Stanbrook, el mític mercant que rescatà els últims refugiats del port d’Alacant el 29 de març de 1939. Aquell dia moltes persones es van quedar en terra quan el Stanbrook va partir ple de refugiats, portant el triple de la seua capacitat. Molts dels que no pujaren al vaixell foren fusilats al mateix port per les tropes franquistes.

Així, el destí va portar Granell fins Oràn, a l’Argèlia francesa, on va ser destinat junt als seus companys a camps de treballs forçosos. Però en quant la resposta militar dels aliats va començar, uns 2000 espanyols que es trobaven a l’Àfrica nord foren alliberats i enrolats en la II Divisió Blindada de l’exèrcit francès, sota el comandament del general Leclerc.

L’1 d’agost de 1944 la 9a Companyia “Nueve” formada per més de 150 espanyols, va desembarcar a la platja d’Utah. I gràcies a l’amplia experiència en combat que tenien els espanyols, que venien de lluitar a la Guerra Civil, prompte van prendre la vanguardia de l’exèrcit aliat. La Nueve actuava com a punta de llança a l’hora d’atacar les posicions de l’exèrcit nazi. Eren aquells que més s’apropaven a l’enemic, els més feroços i els més experts. Promte es van guanyar el respecte de l’exèrcit aliat i l’odi i la por a les files enemigues. Així, després d’unes accidentades setmanes avançant per la França ocupada, Granell, al capdavant de La Nueve, va entrar el 24 d’agost a la ciutat de París.

Aquest documental posa de relleu la situació d’uns combatents i d’un país sencer, que després de combatre a dues guerres contra el terror feixista, van veure com les aspiracions d’alliberar-se d’aquesta barbàrie definitivament foren truncades pels països aliats, que van deixar Espanya abandonada a la dictadura franquista. La majoria d’ells tingueren que viure bona part de les seues vides a l’exili, sense cap reconeixement pel seu sacrifici.

Altres obres recents com ara el còmic del valencià Paco Roca Los Surcos del Azar, el llibre d’Evelyn Mesquida La Nueve: Los españoles que liberaron París o la pel·lícula de ficció dirigida per Daniel Hernàndez La Nueve, han defensat la necessitat de recuperar aquesta part de la nostra memòria històrica i utilitzar aquesta base bibliogràfica i audiovisual per reivindicar la llibertat i ajudar entre tots a no repetir la barbàrie feixista. Tots aquestos són, a més, protagonistes i narradors al film d’À punt, junt amb la filla del propi Granell, la seva dona i l’últim membre viu de La Nueve: Rafael Gómez.

Sempre és una bona notícia que À Punt dedique els seus esforços a aquesta clase de produccions que corren els risc de perdre’s en el buit de la memòria, però  si hem de criticar alguna cosa que siga l’horari d’emisió d’aquest, a les 00:00 de la nit, quan molts del espectadors han de retirar-se si pertanyen a la classe treballadora, o estan ja quasi preparant-se per sortir de festa si són estudiants. Això si, sempre el podeu tornar a veure a la web a través de la seua secció a la carta. 

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca