Els Jordis, una lliçó encara per aprendre

Passaven les nou del vespre quan el 324 anunciava que la jutge Carmen Lamela decretava presó provisional sense fiança per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium Cultural. D’això en farà un any, i encara avui l’independentisme polític no ha après absolutament res de la lliçó que els Jordis varen deixar dels fets de setembre i octubre del 2017.

Des del primer minut que el president Mas va intentar aglutinar i apropiar-se el moviment independentista l’any 2012 amb un cartell on intentava recollir la “voluntat d’un poble” que el va empènyer a convocar eleccions, fins avui, l’única lliçó que ha regalat la societat civil republicana que avui representen fidelment els Jordis és que sense unitat no hi ha victòria. Ha passat un any, i si hom ha de fer una anàlisi sobre la situació en la qual es troba el republicanisme català aquesta detecta una impotència transversal en veure com les direccions i els popers dels partits es maten a la xarxa, i en públic, per veure qui concentra una hegemonia parlamentària pusil·lànime que asseguri les cadires del 21 de desembre.

És difícil entendre a quina mena de joc estan participant els actors que, en teoria, han de conduir el país a la plena llibertat. Batalles intestinals, retrets i una hemeroteca que millor que no obrin perquè hi sortirà tothom escaldat. Articles d’opinió calculats per confrontar posicions, conselleries trucant a redaccions per qüestionar titulars o, directament, el boicot contra unes capçaleres que empenyen un estat d’opinió que aposta per mantenir el pols.

Ho expresso amb total sinceritat, és incomprensible que, un cop la Cadena SER filtra l’esborrany de l’escrit d’acusació de la Fiscalia, on es prepara una condemna -li diuen mínima- de 15 anys als presos i preses, i amb el vicepresident legítim, Oriol Junqueras, com a responsable més de 20, encara hi ha qui s’entesta a fer córrer declaracions del passat que posen en dubte el company de viatge. No ho entenc, i admeto que tampoc ho entendré. Si en l’hora més greu d’aquest país al segle XXI s’inverteix més temps a matar-se -políticament- que no pas d’agafar-se del braç per combatre una presó i un exili injustos, quan carai hi haurà la unitat que el carrer demana en cada concentració? I concreto, que conec les rèpliques, unitat no és sinònim d’anar junts sempre. Però sí fer-ho quan és necessari per guanyar.

Els Jordis el mes de setembre i octubre passat van donar una classe magistral d’unitat que enorgulleix la causa. Varen ser dignes d’una excepcionalitat històrica on sabien que al carrer o hi havia unitat o els republicans no hi tenien res a fer amb un Estat que no té cap remordiment a l’hora de fer ús de la repressió policial. L’efemèride d’avui, reflex d’una vergonya espanyola que esquitxa el silenci còmplice d’Europa, emplaça els actors que ocupen la primera fila a reflexionar sobre la sobreexcitació que critiquen però que alimenten amb ple coneixement. A pensar si cal seguir invertint més temps a les lluites per veure qui és més desobedient o si, definitivament, s’emplacen a teixir una estratègia nacional i internacional que prepari la resposta institucional i social a les sentències dels judicis.

Si alguna cosa va deixar clar el primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre, és que hi ha una bossa destacada de republicans que ja no compren la retòrica, que han tastat una llibertat que volen fer seva per sempre. I les sentències… Atents a les sentències. L’Estat decidirà entre escarment i humiliació. Un càstig que encendrà una metxa que si no té unes institucions a l’alçada, aquestes es veuran superades. La lliçó dels Jordis és explícita i concreta, unitat o derrota. Que se l’apliquin.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca