26 d’abril de 1986. Prípiat, Ucraïna. Una sèrie d’explosions van destruir el reactor i l’edifici del quart bloc energètic de la Central Elèctrica Atòmica de Txernòbil. La majoria de gent sap que aquesta explosió va afectar Ucraïna. Però el que molts desconeixen és l’impacte que ha tingut a Bielorússia.
Bielorússia era un país agrícola i ho continua essent en moltes zones. Gomel, Korma i Moguiliov són algunes de les zones més afectades del país per la catàstrofe de Txernòbil. És per aquest motiu que moltes organitzacions, entre elles l’Associació de Collbató per la Solidaritat, que treballen perquè els nens i nenes d’aquestes regions passin uns dies a Espanya o Catalunya. “Abans de sortir de Bielorússia els mesuren el grau de radioactivitat que tenen i quan tornen també”, explica el president de l’associació, Josep Lluís Escriu.
La mateixa OMS afirma que els residents de zones contaminades es beneficien d’estades en llocs no contaminats. Els nivells de radiació del cos es poden reduir fins a la meitat, segons informes de l’institut Belrad. Les zones rurals són les més afectades perquè segueixen cultivant productes per al consum propi.
Escriu explica que els diferents camps de cultiu que hi ha al voltant d’aquestes àrees mai no han deixat de funcionar. Són moltes les famílies que sobreviuen a base de cultivar verdures i fruites i fins i tot, de criar els propis animals que més endavant es menjaran.
El perfil de les famílies
La majoria de famílies en aquestes àrees són desestructurades, un pare alcohòlic o una mare, un dels dos progenitors ha abandonat l’altre amb els nens… Escriu detalla que el salari mitjà d’aquestes famílies pot oscil·lar entre els 80 i 150 euros al mes. “És per això que l’autoconsum de productes agrícoles és tan important”. Malgrat tot, ressalta que no se n’adonen del perill que això suposa per a ells mateixos i per als seus fills. “Resulta molt complicat sobreviure en una família on només entra un sou i on potser tens dos o tres fills per alimentar”.
En aquestes regions només hi ha alguns senyals que adverteixen del perill o que assenyalen zones prohibides però no s’informa a la gent de com de perjudicial és menjar-se allò que s’ha cultivat. “Hi ha gent que pensa que com que va passar 30 anys ja és història”, detalla.
Explorar nous llocs
Normalment, vénen a l’estiu, tot i que alguns repeteixen al Nadal. Escriu explica que entre les activitats d’estiu hi ha un casal on també aprenen castellà. Comenta que els primers dies que un nen o una nena ve per primera vegada hi ha moltes coses que els sorprenen. Una dutxa, per exemple. Una pastilla de sabó.
El que més preocupa a les associacions o organitzacions com la del Josep Lluís és que els nens i les nenes d’aquestes zones de Birlorússia entenguin que hi ha un futur més enllà dels llocs on viuen. Normalment, cases sense aigua, llum o gas, i on els lavabos són fora de l’edifici. La majoria segueixen fent servir la fusta per escalfar-se a l’hivern o cuinar.
La feina i l’objectiu és esborrar-los la idea que seran el mateix que els seus pares, amb jornades interminables a canvi d’un salari insuficient. “Els nens han d’aprendre que existeix una altra vida fora d’això, que hi ha opcions, que han de sortir”. És per aquest motiu que intenten animar-los a estudiar, perquè puguin viure en millors condicions en un futur. “El contacte amb altres nens els ajuda”.
Escriu exposa que és molt difícil conèixer les xifres reals de morts o malalts per causa de la radiació. “No es donen informacions al respecte”, conclou.
