Dia 13: Asakusa, Shinjuku, i Shibuya: 3 barris emblemàtics de Tòquio

La xarxa de metro japonesa i la seva Loop Line circular són tan eficients, netes i ràpides que et permeten desplaçar-te amb facilitat entre els megabarris de la metròpolis. De fet, són els millors moments per asseure’t a descansar (i fins i tot dormir!) mentre es travessa la ciutat i  s’observa la manera de comportar-se dels japonesos urbanites. Això sí, està prohibit parlar al metro! El silenci al transport públic és sagrat, i si t’agafa una atac de riure, tos o esternuts, millor baixa a la següent parada o les mirades de reprovació dels passatgers et perseguiran fins a l’altra vida!

Japonesos esperen ordenadament al metro fent cua davant de la porta corresponent
Japonesos esperen ordenadament al metro fent cua davant de la porta corresponent

 

Tradició vora el riu a Asakusa 

El nostre hotel està ubicat al barri d’Asakusa, el meu preferit de la ciutat, perquè no ha canviat la seva construcció en dècades i està format per galeries peatonals, zones d’antics artesans i acull el temple budista més visitat de la ciutat: el Senso-ji. Galeries asfaltades i bicicletes fugisseres es creuen en un barri que es deixa passejar i admirar entre botiguetes, izakayes (“bars de tapes”), restaurants a la vora del riu Sumida i la famosa torre Tokyo Sky Tree de teló de fons.

Riu Sumida amb la Tokyo Sky Tree de fons
Riu Sumida amb la Tokyo Sky Tree de fons

Omikuji o papers per predir la fortuna
Omikuji o papers per predir la fortuna

El temple Senso-ji és el més antic de Tòquio, compost per diversos edificis on destaquen el temple principal i la pagoda de 55 metres d’alçada. El vermell foc de les construccions contrasta de manera ferotge amb el verd del parc i els arbres que l’envolten en un espai ampli i obert.

La Kaminari-mon o Porta del Tro és l’estampa més espectacular per accedir al temple, amb la seva làmpada de paper gegant. La gran porta sagrada o torii compleix amb la funció de separar el món dels vius del món dels esperits. Per això, el déu del vent Fuujin i el déu del tro Raijin protegeixen l’entrada a costat i costat.

Porta d'accés Kaminari-mon
Porta d’accés Kaminari-mon

Nakamise-dori
Nakamise-dori

A continuació, comença la Nakamise-dori, la gran avinguda del temple en forma de mercat on és fàcil embogir comprant souvenirs, amulets, menjar o artesania de l’època Edo. Una tortura per les butxaques i una estona d’entreteniment garantida fent fotos i tafanejant entre les desenes de productes desconeguts. Aquest carrer desemboca al temple, on es pot participar de tots els rituals de purificació, com el rentat de mans a la font del drac, respirar el fum de la kouro (gran olla metàl·lica), la compra d’amulets omamori, predir la teva fortuna amb els papers omikuji o resar davant del temple i tocar la campana sagrada.

Edifici principal del Senso-ji
Edifici principal del Senso-ji

Kouro o olla d'encens per purificar-se
Kouro o olla d’encens per purificar-se

Racó dels jardins que envolten el temple
Racó dels jardins que envolten el temple

Vistes de l'interior des de l'edifici principal
Vistes de l’interior des de l’edifici principal

 

Shinjuku des de l’aire

Edifici del Govern Metropolità de Tòquio
Edifici del Govern Metropolità de Tòquio

És moment d’agafar el metro i saltar a un altre barri. Ens dirigim al cor administratiu de la ciutat: Shinjuku, un barri de gratacels, centres comercials, restaurants, cinemes, sales de karaoke i pachinko.

El primer que ens deixa glaçats és l’estació de Shinjuku, absurdament immensa! És la més transitada del món, per on passen més de 3 milions de persones al dia, i amb raó ens perdem per sortir i ens passem 30 minuts de rellotge sota terra recorrent enormes passadissos, plantes subterrànies i galeries infinites fins a trobar la sortida que busquem.

Cafeteria dels miradors
Cafeteria dels miradors

Finalment, aconseguim veure la llum a través de la sortida oest, la que desemboca al cor administratiu, on es troben les 2 torres del Govern Metropolità de Tòquio, el que vindria a ser l’ajuntament. Aquesta serà la nostra propera visita, ja que es tracta d’un dels millors miradors de la ciutat i d’entrada gratuïta!

Els toquiotes el coneixen simplement amb el nom de Tocho, i és un dels punt turístics principals de la zona, però per sort, entre setmana està poc concorregut. L’edifici conté les oficines i l’assemblea del govern de Tòquio, que es compon de 23 districtes i dels pobles annexes que formen la capital japonesa. Té dues torres de 243m d’alçada, cadascuna amb el seu propi mirador panoràmic des d’on gaudim de vistes privilegiades del mateix barri i d’una ciutat de la que no es veu el final. L’ascensor puja 45 pisos en 55 segons, i val la pena dedicar una estona llarga en aquest mirador 360 graus on deixes que la vista es perdi en un impressionant mar de gratacels. A dalt t’hi pots estar tota l’estona que vulguis contemplant l’horitzó, prenent alguna cosa a la cafeteria o comprant algun souvenir.

Vistes des del mirador
Vistes des del mirador

 

Llums de neó a Shibuya

Entre una cosa i l’altra se’ns ha passat el dia volant i pensem en algun lloc interessant per anar a sopar. Decidim acostar-nos al barri de Shibuya, el centre juvenil i de la  moda toquiota per veure quin ambient es respira.

Estàtua de Hachiko
Estàtua de Hachiko

Arribem al vespre i només baixar del metro i sortir de l’atapeïda estació, ens trobem enmig d’un entramat de gent, música a tot volum, llums de neó, anuncis gegants i enormes avingudes plenes de jovent amb ganes de festa. Sortim de l’estació per la sortida de Hachiko, on està la placeta de l’estàtua d’aquest mític gos. L’estàtua es va construir al 1934 per commemorar la fidelitat de Hachiko, que va estar esperant la tornada del seu amo davant de l’estació durant 10 anys sense saber que aquest havia mort mentre estava treballant i mai va poder agafar el tren de tornada a casa. (Si us agraden els drames, teniu la versió japonesa i americana de la pel·lícula per descobrir la seva història!)

Al costat de la placeta ens trobem amb un dels punts calents de la ciutat, filmat i fotografiat en tots els reportatges de Japó que es fan: l’encreuament de Shibuya, el pas de vianants on es concentra més gent en tot el món en pocs segons, i el millor de tot és que ningú xoca! Tothom s’esquiva ràpidament i es repel·leix com si fossin imants del mateix pol. La intersecció està formada per 5 passos de vianants sincronitzats on riuades de persones s’esquiven amb agilitat per accedir als altres carrers. M’imagino aquesta mateixa situació en un altre país i seria un autèntic caos. Els japonesos aconsegueixen que fins i tot la bogeria tingui un ordre.

Edificis de la plaça principal de Shibuya
Edificis de la plaça principal de Shibuya

Avinguda Center Gai plena de gent
Avinguda Center Gai plena de gent

Ens endinsem al carrer Center Gai seguint a les fileres de gent que surt vestida a la ultimíssima moda per conquerir la nit. Entre pantalles gegants, karaokes i anuncis multicolor, acabem triant un lloc relativament tranquil per menjar un bol de ramen i fer una aturada que ens permeti assimilar tanta informació en un sol dia. Tòquio és una ciutat de ciutats que et sacseja a cada passa que dones i que va creixent encara més i més a mesura que la vas descobrint.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca