El passat tretze de juliol, À punt emeté el documental Els festivals de la passió en el marc del programa de reportatges Punt Docs, que cada divendres a les 21.35 ofereix una mirada més profunda de l’actualitat valenciana i d’arreu.
Tot aquell que estiga a l’aguait dels directes dels seus grups preferits d’àmbit més estatal, haurà reparat que a l’estiu gairebé tots es concentren en festivals musicals i en festes de localitats i barris. Deixant de banda els segons, als festivals musicals és on es concentra la major part de grups i públic durant l’època estiuenca. Aquests estan repartits per a tot l’Estat espanyol i cada temporada sorgeixen noves iniciatives arreu que competeixen amb les cites consolidades per a atraure nous públics. Els festivals de la passió se centra en aquest fenomen, provocat per l’augment d’oferta d’esdeveniments i de grups que centren la seua activitat musico-promocional en ells. És per això que podríem estar parlant d’una bombolla de festivals, impulsada principalment pel canvi de la manera de consumir la música, amb una rebaixa de la importància de la venda física de discs i un augment de la del directe en esdeveniments de masses.
El documental, dirigit per Esperança Camps, tracta aquest afer des de la perspectiva valenciana. Per què és important que es faça des d’ací? Perquè el País Valencià és, potser, la terra de festivals més important de l’Estat espanyol. Tal com se’ns mostra en la cinta, dels cinc festivals espanyols més importants, tres es localitzen al País Valencià –més en concret a Castelló-: L’Arenal (Borriana), en primera posició estatal i amb 300.000 espectadors; El Rototom (Benicàssim), en segona posició amb 250.000; El FIB (Benicàssim), cinqué amb 170.000. Només hi ha dos infiltrats: El Primavera Sound (Barcelona), tercer festival estatal amb 207.500 espectadors, i el ViñaRock (Villarrobledo), quart amb 200.000.
Però aquests tres grans festivals no són els únics que se celebren al País Valencià. Un altre exemple és el 4ever València Fest, que se celebra a finals de juny i que té un paper central en el documental. Aquesta cita és un exemple del relleu generacional de l’audiència de determinats grups amb una llarga vida sobre els escenaris. Però també hi trobem el Low Festival (Benidorm), el Festival de les Arts (València), el Medusa Sunbeach (Cullera), el Feslloch (Benlloch), el Marearock (Sant Vicent de Raspeig) o el Mediterranea Festival (Tavernes de la Valldigna), entre altres.
Veiem doncs, de manera clara, com el territori valencià és, actualment, un referent en turisme musical, i proposa una de les majors ofertes d’Europa. Segons el documental d’À punt, que extreu les dades de l’Agència Valenciana de Turisme, entre els catorze festivals principals del País Valencià, sumen un impacte econòmic estimat d’uns 400 milions d’euros. Arran d’aquest impacte i de la importància del turisme musical, la mateixa Agència Valenciana de Turisme ha llançat la denominació Comunitat Valenciana, terra de festivals.
Un dels aspectes que desperten més interés del reportatge és l’enfocament a la investigació acadèmica de la Facultat d’Economia de la Universitat de València (UV) sobre la indústria musical, una de les pioneres en l’àmbit europeu i mundial en centrar un focus d’investigació en l’impacte econòmic i professional dels festivals i la indústria musical. Segons Paula Simó, professora d’economia aplicada de la UV, l’àmbit acadèmic ha viscut d’esquena a les indústries culturals des de la perspectiva més empresarial. L’objectiu d’aquests estudis és obtindre conclusions sobre si les persones poden dedicar-se professionalment a l’àmbit musical al territori valencià, i analitza les claus del posicionament turístic de l’activitat musical en el País Valencià. José M. Nácher, també professor d’Economia Aplicada de la UV, afirma que des del punt de vista geoestratègic, difícilment hi ha un altre territori a la Unió Europea on l’activitat musical –específicament- en viu es puga produir millor i resulte més atractiva que al País Valencià.
Però el documental ens deixa, després de mostrar-nos tots els elements –a priori– positius que hem comentat anteriorment, una sèrie d’advertències, que vindrien com a conseqüència del gran auge de festivals al País Valencià. La primera de totes, és l’amenaça de bombolla. Ens trobem davant d’una bombolla de festivals? La gran quantitat d’oferta musical en directe o els cartells cada vegada més clònics són les principals amenaces per a l’esclat d’aquesta suposada bombolla. Una altra de les advertències, és el declivi de les sales de concert. Segons Amàlia Garrigós, de Territori Sonor, les sales no tenen un relleu generacional, tot i la gran oferta actual. Que molts grups centren les seues gires i actuacions en festivals estiuencs danya aquests espais concebuts com a genuïnament musicals, però amb menys aforament i impacte mediàtic.
Els festivals de la passió, per tant, és un documental necessari per a conéixer amb més profunditat el fenomen musical valencià. També per entendre per què bona part dels festivals més importants en l’àmbit estatal es concentren al País Valencià, i l’impacte que això hi genera. Gràcies als diferents punts de vista, aportats per artistes, programadors, acadèmics, crítics, directors de festival o promotors, ens trobem davant d’un reportatge rigorós, tot i que ens deixa una pregunta elemental que –suposem– es resoldrà en els pròxims anys: ens trobem davant d’una bombolla musical? I si és així, està destinada a explotar?