S’apropen les municipals i torna el debat sobre com els partits republicans han d’articular les candidatures. Mentre CUP i ERC preparen les seves llistes sense sobresalts, PDeCat i JxCAT resolen més o menys amablement les seves disputes. Mentrestant, en el marc de la re-configuració del centre-dreta, Graupera i velles glòries com Josep Manel Ximenis pressionen l’ANC des de la base per que l’entitat compri la seva fórmula de primàries republicanes. Si bé CUP i ERC ja han deixat clar que no participaran de l’enèsima intentona de llista única, PDeCat i JxCat desvien pilotes fora.
Aquest projecte de primàries, parteix de la premissa següent: Com que a les municipals l’alcalde ha de formar part de la majoria absoluta o -en cas que no n’hi hagi- de la llista més votada, una hipotètica suma de vots dels ex-CDC i ERC permetria ser la llista més votada a molts municipis, i arrabassar a l’unionisme moltes alcaldies. Si bé sempre es posa el cas de Barcelona com a exemple, no es parla de què podria passar a la resta del territori.
El que em proposo en aquest article és analitzar quin podria ser l’impacte d’una suposada llista conjunta entre ex-CDC i ERC als municipis de més de 30.000 habitants. Per aquest objectiu, faré servir tant els resultats de les municipals de 2015 com els de les eleccions del 21D de 2017. Partim de la base que actualment, dels 42 municipis catalans de més de 30.000 habitants, 21 tenen alcalde unionista (majoritàriament del PSC), 17 tenen alcalde republicà (majoritàriament CiU, però també de confluències d’esquerres), i 4 tenen alcalde d’ICV o Comuns.
Si simulem l’experiment de la llista única amb els resultats de les darreres municipals, observem el següent: Del total de 42 municipis, a 13 l’unionisme va treure majoria absoluta, mentre que a 12 les forces republicanes. A les 17 ciutats restants -on cap dels dos blocs va aconseguir majoria absoluta- la llista més votada va ser unionista a 11 municipis, a 3 republicana, i a 3 dels comuns. Als 14 municipis on la llista més votada -sense majoria absoluta- va ser unionista o dels comuns, una eventual llista única guanyaria a 7 dels municipis. D’aquests 7 municipis, a dos (Sabadell i Cerdanyola) ja hi ha un alcalde de la majoria republicana. El resultat final seria 18 ciutats per a l’unionisme, 22 pels republicans, i 2 pels comuns. Per tant la formula de la llista única només permetria als republicans obtenir 5 noves alcaldies respecte a les eleccions de 2015: Barcelona, Mataró, Montcada i Reixach, Rubí, Blanes. Cal tenir en compte que el 2011 CiU ja va ser la força més votada tant a Barcelona com a Mataró.
Si simulem l’experiment de la llista única amb els resultats de les darreres eleccions catalanes, observem el següent: Del total de 42 municipis, a 24 l’unionisme va treure majoria absoluta, mentre que el republicanisme a 9. Als 9 restants -on cap dels dos blocs va aconseguir majoria absoluta- una llista unionista (C’s) va tindre la majoria de vots. Una eventual llista única permetria guanyar a aquests 9 municipis esmentats. Tanmateix, a tres d’aquests 9 municipis ja hi ha actualment un alcalde republicà. El resultat final seria 24 municipis per a les forces republicanes i 18 per al republicanisme, gairebé la mateixa distribució que actualment.
Així doncs, l’experiment queda de la següent manera: Amb els resultats de les municipals del 2015, les forces republicanes tenen actualment 17 alcaldies, contra les 21 de l’unionisme i les 4 dels comuns. Si amb aquests mateixos resultats s’hagués fet una llista conjunta d’ex-CDC i ERC, el panorama seria 22 ajuntaments per les forces republicanes, contra 18 pels unionistes i 2 pels comuns. Per altra banda, amb la simulació dels resultats de les passades eleccions del 21D, amb llistes separades, 9 alcaldies serien pels republicans mentre que 33 serien per als unionistes. Amb la formula de la llista única, el resultat esdevindria 18 alcaldies pels republicans i 22 pels unionistes.
Per tant l’escenari òptim seria que amb els resultats de les darreres municipals, ex-CDC i ERC fessin una llista conjunta. Tanmateix fer una llista conjunta equivaldria transformar les municipals en plebiscitàries, fent triar a l’electorat entre república/unionisme. Això podria fer canviar el comportament de molts electors, que ja no votarien en clau local sinó nacional, tendint a repetir els resultats del 21D. Aquesta situació provocaria un joc de suma zero, ja que segons l’estimació, el que guanyarien els republicans presentant-se conjuntament, ho perdrien a causa del canvi de comportament dels electors. Amb una llista única entre ex-CDC i ERC únicament amb la bandera per programa, es correria el risc de regalar a C’s o PSC un no menyspreable grup de votants unionistes que a les municipals voten en clau local.
En definitiva, sembla més sensat plantejar candidatures separades amb una lògica estrictament municipalista. És més probable que una candidatura focalitzada a nivell municipal atragui votants unionistes, que una candidatura unitària estrictament independentista atragui votants unionistes. En altres paraules, es tracta de treure profit de les dinàmiques locals per tal de barrar el pas a Ciutadans. Fer campanyes a base de xecs, no és tant efectiu a nivell local.
Cap formula màgica permetrà a les forces republicanes guanyar en feus tradicionalment unionistes. Només una feina constant de base pot canviar la ment d’un electorat, que sent pànic a la possibilitat que Catalunya s’independitzi. Com deia el company Tardà, compartim més del que creiem amb el nostre veí de C’s: Anem a les mateixes escoles, al mateix CAP, utilitzem el mateix metro, etc. En definitiva, cal evitar a tota costa “deshumanitzar” qui pensa radicalment diferent a nosaltres, i reflexionar, si finalment, volem el mateix: Un futur digne. Tard o d’hora els farem descobrir que amb el règim del 78 no hi ha cap futur.