L’entrevista que ha realitzat el FAQs aquest diumenge al raper Valtonyc, s’ha fet a l’església de Béguinage a Brussel·les, si sou dels pocs lectors d’aquesta revista, sabreu que és la mateixa església on té lloc l’exposició 55 urnes per la llibertat. En la qual 55 artistes compromesos amb el moviment republicà han intervingut creativament una urna de l’1-O. La proposta artística de Fina Duran i Esteve Saben que no ha tingut cap mena d’atenció per part dels mitjans, més enllà de Revista Mirall, Directe.cat i Vilaweb.
Laura Rosel entrevista al raper mallorquí a l’esmentada església. En la filmació veiem a Valtonyc caminar entre obres d’art, un pla picat de la volta barroca de l’església. Però cap nota sobre què dimonis fan unes urnes allà. En primer pla es veu l’urna de Francesc Torres (que ara exposa al MACBA), i la caixa lluminosa de FAQs, com una obra més. L’entrevista versa sobre la situació de Valtonyc a Brussel·les. Acaba l’entrevista. Les obres han estat completament ignorades.
A l’espectador, sempre àvid d’informació, no li haguera interessat una mica saber què eren les “coses” que envoltaven a Valtonyc? Ni que fos per una sana curiositat. Laura Rosel, podria haver dit, ens trobem aquí, on hi ha l’exposició X, i hem volgut fer l’entrevista aquí per aquest motiu. Però no ho ha fet i volem entendre el perquè.
L’art, l’estètica, la pintura i les belles arts en termes generals, importen en la mesura que el màrqueting les fa atractives. Fora de la seva importància acadèmica, podem observar com l’interès per l’art va en relació a si és un factor d’ascensió social o prestigi de classe. M’explico. Si tenir cultura general, ser llegit i tenir interès per l’art marca la classe social a la qual pertanys, hi ha més interès per l’art. Si la classe la marquen altres factors, l’interès per l’art disminueix.
Actualment, amb les xarxes socials, podem veure un fet semblant. Si l’artista és famós a les xarxes, si aconsegueix que la seva popularitat sigui palpable, llavors hi ha interès per la seva obra. Els mitjans de comunicació intenten dissimular l’interès pels retweets a còpia de fer una descripció i no pas una crítica de les seves creacions.
Davant d’aquesta disjuntiva, la nostra televisió pública, i amb l’excusa perfecta ha decidit no explicar per què entrevisten a Valtonyc dins d’una exposició que no és nomenada en l’interviu. Tampoc massa gent ha protestat, però il•lustra el modus operandi de les televisions. On fins i tot en programes necessaris i seriosos com Preguntes Freqüents, no es permet una conjunció real entre les arts. Alhora que només s’informa l’espectador d’allò que té ganes de veure, no allò que aporta una informació complementària. El que volem veure: un raper amb el qual mostrar la seva solidaritat, o imaginar-se-la. Uns periodistes més o menys incendiaris, però tots amb el guió escrit. No ens volem complicar la vida en unes obres que descriuen sentiments col·lectius, volem atendre a allò del que es podrà fer en raonaments de 240 caràcters. TV3 ignora els artistes catalans a Brussel·les, però sabeu, a ningú li importa i per això ho han fet.